Els llibres, els grans protagonistes de Sant Jordi. Foto: Arnau UrgellCom cada any, la novel·la pot ser la protagonista literària del dia de Sant Jordi. En aquesta ocasió, els lectors podran descobrir les noves obres de Sílvia Alcàntara, David Monteagudo i Eduard Márquez, entre d'altres. Pau Faner, Josep M. Quintana, Martí Gironell i Francesc Puigpelat poden ser una bona opció per als aficionats a les aventures.
Entre les sorpreses d'aquest any hi ha la primera novel·la de Rosa Cullell, El millor lloc del món, i la primera incursió en el gènere negre de Lluïsa Forrellad. Aquest serà també el Sant Jordi de Si tu em dius vine, ho deixo tot... però digue'm vine d'Albert Espinosa, destinada a ser una de les grans triomfadores.
Just després de ser abandonat per la seva dona, en Dani, que es dedica a buscar nens desapareguts, emprèn un viatge de feina a Capri. Allà reviurà la seva infància, marcada pels records de dos personatges, el Senyor Martín i en George. Uns records que el portaran a una reflexió vital. Aquesta és la història de Si tu em dius vine, ho deixo tot... però digue'm vine (Plaza Janes), d'Albert Espinosa (Barcelona, 1974) està cridada a ser una de les grans triomfadores d'aquest Sant Jordi.
Segones novel·les
Per la seva banda, Sílvia Alcàntara (Puig-reig, 1944) que fa només dos anys va irrompre en el panorama literari català amb l'aplaudida Olor de Colònia , torna amb La casa cantonera (Edicions 1984), la història de dues germanes que es retroben quan fa 25 anys que no es veuen.
L'últim patriarca va ser la gran irrupció en la narrativa catalana de Najat El Hachmi (Nador, 1979). Tres anys després, l'escriptora d'origen amazic torna amb La caçadora de cossos (Columna), una reflexió sobre el difícil triangle que formen l'amor, el sexe i la feminitat.
Després de publicar Los Bladrich , Use Lahoz (Barcelona, 1976) torna amb La estación perdida (Alfaguara), una història d'amor i aventures que narra la vida de Santiago Lansac, un jove amb una infància feliç truncada a l'adolescència per una notícia inesperada.
També un home és el protagonista de Marcos Montes (Quaderns Crema), la segona novel·la David Monteagudo (Lugo, 1962), després de la seva sorprenent primera novel·la 'Fi'. En aquesta ocasió, Monteagudo parla de les peripècies d'un obrer que intenta sortir d'una mina d'or després d'un accident. Una reflexió sobre el futur dubtós i una defensa del perdó.
La vida mateixa com a matèria narrativa
Qui també se serveix dels records de la infantesa, en aquest cas autobiogràfica, i els combina amb històries actuals, és Rosa Cullell (Barcelona, 1958), l'exdirectora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que ha sorprès el públic amb la seva primera novel·la, El millor lloc del món (Amsterdam Llibres).
Si alguna cosa diferencia l'última novel·la de Juan Marsé (Barcelona, 1933), Caligrafía de los sueños (Lumen), de les anteriors, és el plus autobiogràfic que l'autor hi ha abocat. De fet, és la primera vegada que Marsé parla de temes tan personals com la seva adopció. Caligrafía de un sueño és la gran història d'amor entre Vicky Mir i el senyor Alonso i és, alhora, un relat d'iniciació al desig i a l'escriptura.
Qui també retrata un temps passat, el dels anys 70, és Roser Caminals (Barcelona, 1956) que a Cinc-cents bars i una llibreria (Edicions 62) relata l'educació sentimental d'un jovent, encarnat per Anna, Mati i Álvaro, en una època grisa, estricta i confosa.
Les pèrdues vitals, la soledat i l'atzar. Aquests són els temes sobre els que pivota l'última novel·la d'Eduard Márquez (Barcelona, 1960), L'últim dia abans de demà (Empúries), que amb alguns tints autobiogràfics destinada a ser una de les grans triomfadores d'aquest Sant Jordi. És la història d'un protagonista i la seva dona, la seva filla, els records d'infantesa, els descobriments d'adolescència, els amors de joventut, la difícil relació amb una mare de caràcter peculiar i un final dramàtic.
El mar de la tranquil·litat (Proa), de David Castillo (Barcelona, 1961) és un retrat de la Barcelona que no surt a les guies turístiques, un teixit d'històries quotidianes i de barri, una oda a l'amistat i a l'amor. És una obra de ficció, però amb aires biogràfics deformats per la memòria i el pas del temps, que narra la història de l'Àngel, un empresari maltractat per la vida i abocat als braços d'una prostituta de luxe.
L'aventura i el misteri, motors de novel·les
La medieval és l'època escollida per Pau Faner (Ciutadella, Menorca, 1949) per ambientar la seva última obra, Les bodes del diable (Proa) una llarga novel·la d'aventures molt allunyada del que havia fet fins ara. Barcelona, Marsella, Roma, Egipte, Mallorca i altres punts del Mediterrani, es converteixen en l'escenari d'un viatge a la recerca de l'amor i la felicitat en un món violent i religiós.
Una mica més endavant en la història, a l'any 1558, els turcs van assaltar Ciutadella de Menorca. A partir d'aquests fets reals, l'escriptor menorquí Josep M. Quintana (Alaior, Menorca, 1950) ha escrit Els herois de la nit (Proa), una novel·la d'aventures protagonitzada per Arnau Vidal, basat en el personatge real de Joan Seguí.
També un personatge real és el protagonista de L'arqueòleg (Columna), la nova novel·la del periodista i escriptor Martí Gironell (Besalú, 1971). Es tracta de Bonaventura Obach, un monjo de Montserrat que al 1910 va fer un viatge per Terra Santa i Mesopotàmia a la recerca de peces per al futur museu bíblic del monestir.
A diferència dels anteriors, Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) situa Faust, el terrorista (Proa) en l'època actual ja que hi explica la història de Nicolau Solà, àlies Pierre, un exmilitant de Terra Lliure que és enviat per Al-Qaeda a Tunísia per cometre-hi un atemptat. Puigpelat converteix la novel·la en la crònica dels set dies previs a l'acció.
La desaparició genera trames narratives
Tres autors han optat per triar la desaparició com l'espurna que arrenca la trama de les seves obres. És el cas de l'escriptor novell Ruben Intente (Castellar del Vallès, 1971) i la seva primera novel·la, Mapa mut (Angle), en què explica el viatge de la Judit Bonjoch a Los Angeles, on espera esbrinar alguna cosa de la seva germana Marta, desapareguda tretze anys abans durant una estada a Amèrica Central.
El que va ser Premi Documenta del 2010, Pere Antoni Pons (Campanet, 1980), torna amb una novel·la d'intriga i aires policíacs, Tots els dimonis són aquí (Empúries), la història del Ricard Rosenthal, un jove professor universitari que, fugint d'una antiga tragèdia personal, viatja a un poble de Mallorca per investigar la desaparició d'una alumna seva.
L'experimentada Carme Riera (Palma, 1948) també fa un gir a la seva carrera novel·lística endinsant-se per primera vegada en el gènere negre amb Natura quasi morta (Edicions 62). El llibre, que s'ambienta en el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, on Riera és catedràtica, arrenca amb la desaparició d'un alumne romanès, un fet inspirat en la desaparició real de l'estudiant erasmus Romain Lannuzel.
La novel·la negra catalana
Una sorpresa ha estat també L'olor del mal (Angle), la cinquena novel·la que publica Lluïsa Forrellad (Sabadell, 1927) després que comencés a obrir el seu calaix de novel·les, forjat des del 1953, quan va guanyar el Premi Nadal i es va retirar de la vida pública. Forrellad ha sorprès amb la seva primera novel·la negra (primera de les que ha donat a conèixer), una història d'assassinats, pederàstia i crítica al periodisme sensacionalista ambientada en la Roma de la postguerra de la Segona Guerra Mundial.
Una altra experimentada autora, Maruja Torres (Barcelona, 1943) ha sorprès el públic amb una novel·la policíaca, Fácil de matar (Planeta). Amb tota la ironia i l'humor que la caracteritzen, Torres es posa en la pell d'una periodista jubilada, Diana Dial, per investigar el crim d'un dels fills d'una influent família del Líban.
Dos joves autors catalans també han apostat pel gènere. Marc Pastor (Barcelona, 1977) torna amb L'any de la plaga (La Magrana), una història en què la planta d'eucaliptus pren un protagonisme important. Amb dosis d'esoterisme i ciència-ficció, Sebastià Jovani (Barcelona, 1977) presenta Emet o la revolta (La Magrana), després de guanyar el Premi Brigada 21 a la millor novel·la negra en català del 2009 amb Emulsió de ferro .
