Un visitant de la nova exposició de la Fundació Antoni Tàpies, 'Contra Tàpies' Foto: Marina BouDes del passat divendres i fins al proper 9 de juny, la Fundació Antoni Tàpies presenta ‘Contra Tàpies’, una exposició articulada al voltant de tres objectius principals. El primer, recapitular sobre el camí traçat pel pintor mostrant els vincles que la seva obra va mantenir amb diferents relats artístics. És a dir, explorar l’obra de Tàpies a partir d’aquesta mateixa. El segon, reflexionar sobre el present exhibint la relació entre el seu treball i el d’altres artistes no contemporanis al seu temps i amb uns paradigmes estètics totalment diferents. I, per últim, mitjançant una selecció de tretze Tàpies que fugen de les característiques habituals de l’autor, saber perquè, en alguns moments, el català va voler fugir de la seva personalitat plàstica.
En relació a aquests objectius, els comissaris, Valentín Roma i Laurence Rassel, també directora de la fundació, han seleccionat 60 obres de 40 artistes diferents, per contrastar-les amb l’univers de Tàpies. Destaquen noms com el de Gerhard Richter, Carlos Pazos, Marcel Duchamp, Joseph Beuys Dan Graham, David Hockney o Gordon Matta-Clark,
Màxima proximitat
Aquest nou muntatge de la fundació, el qual compta amb obres inèdites cedides per la família, va començar amb la idea de ser un llibre o una sèrie de grups de treball, però, finalment, es va convertir en exposició. Pel que fa al nom, ‘Contra Tàpies’ intenta apel·lar a la literalitat de la paraula en el sentit de màxima proximitat, a més de manifestar la necessitat de sortir dels clixés creats entorn el moviment tapià per tal d’apreciar la seva obra d’una altra manera.
El projecte, el qual compte amb treballs encarregats especialment, representa el primer trencament amb la mirada cronològica de l’obra de Tàpies i obre portes a noves interpretacions. Així, la influència que, a dia d’avui, exerceix el pintor en diferents professionals del món de les arts, es pot veure en sis peces de Vicente Vázquez i Usue Arrieta; Luis Guerra; Álvaro Perdices; Pep Agut i Isaías Griñolo. Els 15 relats en què està dividit el recorregut de l’exposició tracten algunes de les claus de l'obra de Tàpies com la religiositat o l’obscenitat en relació al puritanisme.
A més de les obres d'art, la mostra inclou una selecció de la correspondència privada de l’artista amb intel·lectuals com Roland Penrose o Robert Motherwell i una sèrie de productes audiovisuals que segueixen la línia de l’exposició.
