06
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
09
de febrer
a les
12:16h
Cultura, societat, història, humanisme, art, política. Són algunes, entre d'altres, de les diverses pulsions que conviuen en la identitat de l'Ateneu Barcelonès, una de les entitats imprescindibles per entendre què és Barcelona i el nostre país. També per entendre què han estat i què volen ser. A banda d'aquesta funció com a far humanístic, innegable, l'Ateneu també és un lloc, un punt de trobada, un espai físic, un paisatge de bellesa inexcusable i que sempre ha estat viu gràcies a la voluntat dels socis.
L'Ateneu Barcelonès va ser fundat l'any 1860, aleshores amb el nom d'Ateneu Català. Des del 1906, ha viscut en la majestuosa ubicació del carrer de la Canuda número 6, a les estances del Palau Savassona. Al llarg d'aquests anys, l'entitat ha estat presidida per personalitats rellevants i amb un fort pes dins de la societat catalana. Entre d'altres, noms com Àngel Guimerà, Valentí Almirall, Lluís Domènech i Montaner, Bartomeu Robert, Joan Maragall, Pompeu Fabra o Heribert Barrera.
Un pes històric que li confegeix a la presidència un gran valor de lideratge social, més enllà de l'anecdòtica ocupació d'un lloc de poder. El proper dia 16 de març, l'entitat celebra eleccions, amb tres propostes sobre la taula: la de l'historiador i catedràtic Jordi Casassas –que n'és l'actual president i guanyador les darreres comtesses–, la de l'arqueòleg i especialista en noves tecnologies Genís Roca, i la del jove filòsof i articulista Bernat Dedéu. NacióDigital ha volgut parlar amb les tres candidatures per confrontar exigències i per conèixer, a fons, quin és el projecte i el model que proposen pels propers quatre anys.
Jordi Casassas: «El tarannà de l'Ateneu és un patrimoni que hem de salvar per sobre de qualsevol altra cosa»
Jordi Casassas (Barcelona, 1948) és el president sortint, qui va guanyar les darreres eleccions, "que van ser dures", com bé recorda i subratlla. Doctorat en Història contemporània, ocupa la càtedra de la mateixa matèria a la Universitat de Barcelona des de 1990. A banda de la seva faceta pública com a professor o al capdavant de la gestió de la històrica entitat, és autor de diversos estudis i obres, reconegudes amb guardons com el premi Ramon Trias Fargas de 2004 o el premi Carles Rahola d'assaig 2016. És membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.
El programa de la seva candidatura té una primera part, d'una quinzena de punts, de com han complert amb el programa amb el qual es van presentar el 2014. "D'aquest acompliment –explica–, se'n deriven dues coses. La primera, la il·lusió per culminar una feina. La segona, l'empenta que ens dona el fet que tota la feina realitzada ha generat un dinamisme que obliga l'Ateneu a adaptar-se, transformar-se i ampliar-se per poder entomar amb garanties els reptes de present i de futur".
Un Palau "col·lapsat" i una aposta per mantenir l'activitat cultural
Entre aquests reptes immediats hi ha l'ampliació de la seu. "La gestió que hem fet de la biblioteca, la projecció que hem fet de l'activitat cultural amb el protagonisme de les seccions, i la projecció exterior que hem realitzat, ha provocat que moltes entitats vulguin fer coses amb la institució. I això ha col·lapsat el Palau". També l'ha col·lapsat, segons Casassas, "el manteniment del nombre de socis, amb un increment d'aquells qui venen regularment a la casa, i l'activitat a l'alça de l'escola d'escriptura". Segons l'historiador, "serà preocupant que, d'aquí a uns mesos, ens puguem quedar sense espai pel creixement de la biblioteca, que és un punt central de l'Ateneu i del nou projecte, que hem denominat Ateneu Horitzó 2020".
"Això ens il·lusiona moltíssim", admet. "Tenim un espai previst per ampliar la biblioteca. Després, el gran projecte és la possibilitat, ja en estudi, de comprar la casa que fa de mitjaner amb l'Ateneu, que és prou fàcil de connectar". Què hi aniria, en aquest nou espai? "Bona part de l'escola d'escriptura, entre d'altres. Hem de reacomodar el Palau en allò que creiem que ha de ser: la nova ubicació de l'administració, la creació d'una nova sala noble per actes i exposicions. Per a nosaltres, és un projecte molt engrescador, i també molt complex". Com també ho és mantenir l'activitat cultural.
"Hi ha qui ens acusa de ser massa catalanistes", explica Casassas. "Tenim l'ànim d'escoltar les diverses opinions i demostrarem la pluralitat dels actes culturals que s'han fet al llarg d'aquests anys. Nosaltres vam posar la bandera catalana tot just arribar a la presidència, però també vam posar en marxa una comissió de cultura integrada per tots els ponents de les seccions". Les seccions són les encarregades de portar el pes fonamental de la programació cultural, juntament amb les tertúlies, tal com detalla. "Quan se'ns acusa d'empobriment de la programació, a qui s'està acusant és a la massa social que, a través de les respectives ponències, està protagonitzant el gruix de la programació cultural de l'entitat. Les seccions i les tertúlies són el veritable tremp de l'Ateneu i volem mantenir la democratització de l'activitat cultural de la casa, amb la tendència a afavorir la representativitat en relació a l'espai cultural català, però també a les cultures i les societats ibèriques", rebla.
Amb la "responsabilitat" de continuar una obra iniciada el 1860
Segons Casassas, cal potenciar l'Ateneu com a espai de sociabilitat. "És una feina que no llueix gaire, però que ningú pot oblidar. Crearem un cos de socis voluntaris per atendre altres socis nous", raona. "També consolidarem la celebració, cada 30 de novembre, del dia de l'Ateneu, amb una festa on hi hagi participació de socis i que culmini amb un sopar en què junta i socis confraternitzem i creem llaços". Tot això, sense descuidar la projecció exterior. "L'ateneu va recuperant-se, però encara ha d'acabar de recuperar el prestigi ciutadà. Estimularem la col·laboració amb la Federació d'Ateneus de Catalunya i amb l'eix cultural de les Rambles", assegura.
"També volem un Ateneu com a productor d'idees. Hem començat amb la institució d'un premi d'investigació, on premiem una tesi doctoral d'humanitats i ciències socials de qualsevol universitat". Tot referint-se al sentiment de pertinença, Casassas assegura que no se sent "de cap família". "Només em sento de l'Ateneu i amb la gran responsabilitat de continuar una obra que no comença el 2000 o el 2003, sinó el 1860. Junta rere junta i socis rere socis l'hem fet possible tal com és avui. Aquest tarannà de l'Ateneu és un patrimoni que hem de salvar per sobre de qualsevol altra cosa".
Bernat Dedéu: «Els barcelonins que parlen de l'Ateneu ho fan en passat. Nosaltres tornarem a conjugar el present»
Bernat Dedéu (Barcelona, 1979) és filòsof i articulista. A banda de ser la ploma que omple de continguts La Torre de les Hores (el blog on publica, diàriament, un article i que ja porta dos milions de lectures), actualment té una secció fixa a El Nacional i es belluga en diverses tertúlies televisives d'àmbit estatal. Després de molts anys "de voltar-la per la casa, de carregar pianos, muntar concerts, xerrades o recitals" ha decidit fer un pas endavant i encapçalar una candidatura jove i "renovadora". Tots els qui en formen part, com ell, ja porten uns quants anys feinejant, divertint-se i estimant l'Ateneu. "Ara ens toca deixar de ser els nois dels encàrrecs", explica Dedéu.
El filòsof detalla les intencions del seu programa. "En primer terme, volem que l'Ateneu torni a ser el centre neuràlgic de la cultura catalana, com així havia estat a inicis del segle XX. Que torni a ser un centre viu de creació i que estigui a l'avantguarda de la contemporaneïtat de la cultura barcelonina, i del país", per consegüentment produir una tradició "gloriosa i talentosa pels nostres fills i néts". Segons el candidat, cal resoldre alguns dèficits estructurals. "Segons ens diu l'Estudi d'hàbits i usos del soci, del 2013, un dels principals problemes de l'entitat és que el 60% dels socis no va mai als actes programats", detalla. "És evident que tenim un problema de comunicació i, alhora, que produïm continguts que no interessen a la nostra massa social".
Feminitzar l'entitat, obrir-la a famílies i crear sinergies amb els creadors
"L'Ateneu també té un problema d'envelliment -continua–: la tipologia de soci mitjana és un home de 50 anys. En aquest sentit, volem feminitzar l'entitat i introduir molta més programació de gènere i infantil, propiciar que les famílies puguin venir a la casa". La proposta passa per crear una programació especifica per a menors de 30 anys. "La tradició de l'Ateneu s'ha basat en formes de cultura més aviat estàtiques: història, filosofia, literatura, etc. I també volem música contemporània, audiovisuals, gastronomia i altres ciències i arts que a Barcelona estan tenint un auge espectacular. I això ho farem connectant la intel·lectualitat amb els nous creadors", rebla Dedéu.
Un dels punts clau d'Ordre i aventura –que és com es diu la candidatura que encapçala, manllevant el concepte d'una cançó de Mishima– és la creació de 500 nous socis. "Ben aviat presentarem una llista de 100 personalitats que s'apuntaran si guanyem les eleccions", detalla. "La diferència entre la nostra candidatura i les altres és que no diem que fem, sinó que ho fem, directament. No diem que rejovenirem l'Ateneu, perquè ja ho hem fet amb la nostra candidatura: tots som nascuts a partir dels 70, fins i tot tenim un millenial", subratlla. "No diem que confiarem en els nous creadors, perquè ja els tenim amb nosaltres, i això és clau: volem crear noves sinergies amb els creadors de Barcelona".
"Si actuem amb el cofoisme i la letargia en què han caigut les anteriors juntes, ens equivoquem i caurem en el pitjor pecat que pot caure una institució cultural: la nostàlgia", expressa el candidat. "Els barcelonins que parlen de l'Ateneu ho fan en passat. Nosaltres tornarem a conjugar el present, que és el que ens agrada". Dedéu puntualitza, també, que la seva no és una candidatura "només" de joves i per a joves. "Jo vaig fer soci d'honor de l'entitat en Francesc Garriga, i també hem proposat crear una memòria de vídeo pels socis més grans. I tenim un programa de digitalització del patrimoni. I farem les Edicions de l'Ateneu, una editorial amb obres del segle XX periodístic i canònic, amb inèdits de Xammar o Sagarra".
Dues candidatures "dels de sempre" o aire nou
"Un dels grans defectes de la cultura catalana és que ha optat per protegir-se. A inicis de segle, Eugeni d'Ors obria les finestres, es cartejava amb els grans intel·lectuals europeus. I és això: volem posar el patrimoni històric (la biblioteca) i l'humà (els socis) en connexió amb el mon cultural de tot el planeta". Dedéu creu que les altres dues candidatures "exemplifiquen dues formes de continuisme". "Per primera vegada, la generació dels 'nois dels encàrrecs' podria tenir una correlació amb el seu propi talent. I això no és una revolució, sinó la 'santa normalitat', que deia d'Ors. Si guanyem, a banda que seré el president més jove, la institució serà governada per gent que ha nascut després de la mort de Franco. Això hauria de ser normal i, dissortadament, és extraordinari. D'aquí les resistències de molta gent".
"El problema d'aquesta junta és que no pot presumir que l'Ateneu sigui referent cultural a Catalunya en res. Ha penjat la bandera catalana al balcó, però no s'ocupa ni de netejar-la. A diferència de qui viu del processisme, nosaltres pensem que abans de ser independents nacionalment hem de ser-ho individualment. I, en aquest àmbit, la cultura és importantíssima. Si guanyem no permetrem mai que BComú ni cap altre partit faci un acte electoral a l'Ateneu, que ha de ser un oasi exclusivament cultural". Al capdavall, es tracta de "triar entre els de sempre o els nous", tal i com subratlla. "El canvi real som nosaltres. Hi ha una opció fallida, la de Jordi Casassas, que no ha evitat conflictes ni problemes que la casa sabia que tenia des de 2013. I també hi ha l'opció de Genís Roca, que només fa quatre anys que és soci. A mi, però, si em preguntes quin és el meu referent per a l'Ateneu, ho tindré molt clar: l'Ateneu".
Genís Roca: «L'Ateneu ha perdut vigència i presència a la vida publica del país i cal recuperar aquest espai»
Genís Roca és un expert en la transformació digital i en com està alterant els entorns personals, professionals i empresarials. Especialista en estratègia digital, anàlisi de l'entorn i models de presència, també és un arqueòleg –especialitzat en Paleolític Inferior–, historiador i docent universitari. El lema de la candidatura que encapçala és Ateneu 2021, un nom carregat d'intencions i simbologia. "Ens diem així per dos motius: un, perquè cal passar del segle XX al XXI; l'altre, perquè qui guanyi aquestes eleccions ocuparà la junta fins a l'any 2021 i creiem que és ara quan toca fer un pla d'acció actiu".
"El primer que he fet com a candidat és reunir-me amb en Jordi Casassas. Tinc un absolut respecte per la feina feta per la junta i tenen el meu agraïment", explica. "Cal posar èmfasi en les formes", continua. "La nostra proposta no és feta des de la confrontació o la crítica. Amb el candidat Bernat Dedéu vaig fer el mateix, ens hem reunit per parlar de projectes i programes. M'agradaria que aquestes eleccions comportessin un debat constructiu, perquè això no va de xerrar molt, sinó d'anar fent feina".
Un Ateneu que ha de recuperar l'espai perdut
La candidatura de Roca creu que, en l'actualitat, l'Ateneu "està adormit i fora de l'agenda". Per això afirma que "ha perdut vigència i presència a la vida publica del país i que cal recuperar aquest espai perdut". Entre els motius que explicarien la davallada de presència, Roca esgrimeix que la societat ha canviat molt i que "hi ha debats on no ens hi hem personat". En aquest sentit, creu que els debats son "massa portes endins. Moltes vegades es fan debats i l'activitat acaba allà, perquè l'activitat de l'Ateneu no està dissenyada per transcendir, ni en té la voluntat. Quan es fa un debat o un intercanvi d'idees, l'objectiu no és influir ni presentar una proposta a l'Ajuntament o a la Generalitat. Això demana una posada al dia, molt urgent". No és una qüestió de selecció de temes. Segons Roca és un assumpte "pel que fa a l'ambició de l'agenda".
El programa de la candidatura de Genís Roca és format per quatre punts. "El primer, els socis: s'ha de tornar a treballar la massa social de l'Ateneu, conscients que l'edat mitjana és un xic alta i que la taxa de fidelització és molt baixa. Els socis de l'entitat tenen una antiguitat mitjana de 3 o 4 anys, cosa que ens sembla un mal símptoma. Per què tanta gent s'acosta i es dona de baixa?", es pregunta Roca. "Perquè l'Ateneu no és el que espera, ni té el nivell que esperaven en serveis o influència", respon.
"Hem fet una anàlisi dels tipus de socis que té l'entitat. N'hi ha que consideren que vincular-se amb la institució és fer-ho amb la història del país i és un exercici de ciutadania". Aquest soci, però, no és gaire actiu, explica Roca. "Hi ha un altre tipus de soci que demana accés a espais. Valora anar al bar, al jardí noucentista, a la biblioteca", com qui es fa soci d'un club. "D'altres, volen un espai de debat intel·lectual. És el soci que s'acosta a l'Ateneu buscant proposta de pensament. El darrer tipus serien els estudiants de l'escola d'escriptura, un volum molt significatiu que, per contra, tenen poc sentiment de pertinença, un aspecte que hem de millorar".
Més que un edifici, un grup de socis inquiets
El segon punt del programa són els serveis. "Quins serveis reben els socis? Quines preferències tenen? Què passa amb la reserva de sales i espais? Cal una posada al dia", rebla Roca. El tercer punt és l'activitat de la institució en si. "Cal que l'Ateneu torni a ser rellevant, que tingui l'ambició de transcendir". I no tota l'activitat ha de ser al carrer de la Canuda. "Hi ha d'altres espais a la ciutat, i al país, on hauríem de trobar l'Ateneu. Som un grup de socis inquiets, més que un edifici. L'Ateneu d'avui no és gens present a la ciutat. Tot són debats interns i no recordo l'última vegada que vam dir alguna cosa a algú", explica.
El quart punt és clarificar quin és el paper del soci en la governança de la institució. "No només no tenim, encara, vot electrònic, sinó que els darrers estatuts compliquen molt el vot per correu, cosa que empobreix el sistema de participació dels socis. Tenim pensades accions com ara que tots els membres de la nostra junta signin –i ho farem– un codi ètic conforme cap de les nostres empreses tindrà activitat remunerada amb la casa. I també ens comprometem per escrit a no crear dèficit".
L'Ateneu Barcelonès va ser fundat l'any 1860, aleshores amb el nom d'Ateneu Català. Des del 1906, ha viscut en la majestuosa ubicació del carrer de la Canuda número 6, a les estances del Palau Savassona. Al llarg d'aquests anys, l'entitat ha estat presidida per personalitats rellevants i amb un fort pes dins de la societat catalana. Entre d'altres, noms com Àngel Guimerà, Valentí Almirall, Lluís Domènech i Montaner, Bartomeu Robert, Joan Maragall, Pompeu Fabra o Heribert Barrera.
Un pes històric que li confegeix a la presidència un gran valor de lideratge social, més enllà de l'anecdòtica ocupació d'un lloc de poder. El proper dia 16 de març, l'entitat celebra eleccions, amb tres propostes sobre la taula: la de l'historiador i catedràtic Jordi Casassas –que n'és l'actual president i guanyador les darreres comtesses–, la de l'arqueòleg i especialista en noves tecnologies Genís Roca, i la del jove filòsof i articulista Bernat Dedéu. NacióDigital ha volgut parlar amb les tres candidatures per confrontar exigències i per conèixer, a fons, quin és el projecte i el model que proposen pels propers quatre anys.
Jordi Casassas opta a repetir presidència a l'Ateneu. Foto: ACN
Jordi Casassas: «El tarannà de l'Ateneu és un patrimoni que hem de salvar per sobre de qualsevol altra cosa»
Jordi Casassas (Barcelona, 1948) és el president sortint, qui va guanyar les darreres eleccions, "que van ser dures", com bé recorda i subratlla. Doctorat en Història contemporània, ocupa la càtedra de la mateixa matèria a la Universitat de Barcelona des de 1990. A banda de la seva faceta pública com a professor o al capdavant de la gestió de la històrica entitat, és autor de diversos estudis i obres, reconegudes amb guardons com el premi Ramon Trias Fargas de 2004 o el premi Carles Rahola d'assaig 2016. És membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.
El programa de la seva candidatura té una primera part, d'una quinzena de punts, de com han complert amb el programa amb el qual es van presentar el 2014. "D'aquest acompliment –explica–, se'n deriven dues coses. La primera, la il·lusió per culminar una feina. La segona, l'empenta que ens dona el fet que tota la feina realitzada ha generat un dinamisme que obliga l'Ateneu a adaptar-se, transformar-se i ampliar-se per poder entomar amb garanties els reptes de present i de futur".
Un Palau "col·lapsat" i una aposta per mantenir l'activitat cultural
Entre aquests reptes immediats hi ha l'ampliació de la seu. "La gestió que hem fet de la biblioteca, la projecció que hem fet de l'activitat cultural amb el protagonisme de les seccions, i la projecció exterior que hem realitzat, ha provocat que moltes entitats vulguin fer coses amb la institució. I això ha col·lapsat el Palau". També l'ha col·lapsat, segons Casassas, "el manteniment del nombre de socis, amb un increment d'aquells qui venen regularment a la casa, i l'activitat a l'alça de l'escola d'escriptura". Segons l'historiador, "serà preocupant que, d'aquí a uns mesos, ens puguem quedar sense espai pel creixement de la biblioteca, que és un punt central de l'Ateneu i del nou projecte, que hem denominat Ateneu Horitzó 2020".
"Això ens il·lusiona moltíssim", admet. "Tenim un espai previst per ampliar la biblioteca. Després, el gran projecte és la possibilitat, ja en estudi, de comprar la casa que fa de mitjaner amb l'Ateneu, que és prou fàcil de connectar". Què hi aniria, en aquest nou espai? "Bona part de l'escola d'escriptura, entre d'altres. Hem de reacomodar el Palau en allò que creiem que ha de ser: la nova ubicació de l'administració, la creació d'una nova sala noble per actes i exposicions. Per a nosaltres, és un projecte molt engrescador, i també molt complex". Com també ho és mantenir l'activitat cultural.
"Serà preocupant que ens puguem quedar sense espai pel creixement de la biblioteca, que és un punt central de l'Ateneu i del nou projecte"
"Hi ha qui ens acusa de ser massa catalanistes", explica Casassas. "Tenim l'ànim d'escoltar les diverses opinions i demostrarem la pluralitat dels actes culturals que s'han fet al llarg d'aquests anys. Nosaltres vam posar la bandera catalana tot just arribar a la presidència, però també vam posar en marxa una comissió de cultura integrada per tots els ponents de les seccions". Les seccions són les encarregades de portar el pes fonamental de la programació cultural, juntament amb les tertúlies, tal com detalla. "Quan se'ns acusa d'empobriment de la programació, a qui s'està acusant és a la massa social que, a través de les respectives ponències, està protagonitzant el gruix de la programació cultural de l'entitat. Les seccions i les tertúlies són el veritable tremp de l'Ateneu i volem mantenir la democratització de l'activitat cultural de la casa, amb la tendència a afavorir la representativitat en relació a l'espai cultural català, però també a les cultures i les societats ibèriques", rebla.
Amb la "responsabilitat" de continuar una obra iniciada el 1860
Segons Casassas, cal potenciar l'Ateneu com a espai de sociabilitat. "És una feina que no llueix gaire, però que ningú pot oblidar. Crearem un cos de socis voluntaris per atendre altres socis nous", raona. "També consolidarem la celebració, cada 30 de novembre, del dia de l'Ateneu, amb una festa on hi hagi participació de socis i que culmini amb un sopar en què junta i socis confraternitzem i creem llaços". Tot això, sense descuidar la projecció exterior. "L'ateneu va recuperant-se, però encara ha d'acabar de recuperar el prestigi ciutadà. Estimularem la col·laboració amb la Federació d'Ateneus de Catalunya i amb l'eix cultural de les Rambles", assegura.
"També volem un Ateneu com a productor d'idees. Hem començat amb la institució d'un premi d'investigació, on premiem una tesi doctoral d'humanitats i ciències socials de qualsevol universitat". Tot referint-se al sentiment de pertinença, Casassas assegura que no se sent "de cap família". "Només em sento de l'Ateneu i amb la gran responsabilitat de continuar una obra que no comença el 2000 o el 2003, sinó el 1860. Junta rere junta i socis rere socis l'hem fet possible tal com és avui. Aquest tarannà de l'Ateneu és un patrimoni que hem de salvar per sobre de qualsevol altra cosa".
Bernat Dedéu. Foto: Noemí Elias
Bernat Dedéu: «Els barcelonins que parlen de l'Ateneu ho fan en passat. Nosaltres tornarem a conjugar el present»
Bernat Dedéu (Barcelona, 1979) és filòsof i articulista. A banda de ser la ploma que omple de continguts La Torre de les Hores (el blog on publica, diàriament, un article i que ja porta dos milions de lectures), actualment té una secció fixa a El Nacional i es belluga en diverses tertúlies televisives d'àmbit estatal. Després de molts anys "de voltar-la per la casa, de carregar pianos, muntar concerts, xerrades o recitals" ha decidit fer un pas endavant i encapçalar una candidatura jove i "renovadora". Tots els qui en formen part, com ell, ja porten uns quants anys feinejant, divertint-se i estimant l'Ateneu. "Ara ens toca deixar de ser els nois dels encàrrecs", explica Dedéu.
El filòsof detalla les intencions del seu programa. "En primer terme, volem que l'Ateneu torni a ser el centre neuràlgic de la cultura catalana, com així havia estat a inicis del segle XX. Que torni a ser un centre viu de creació i que estigui a l'avantguarda de la contemporaneïtat de la cultura barcelonina, i del país", per consegüentment produir una tradició "gloriosa i talentosa pels nostres fills i néts". Segons el candidat, cal resoldre alguns dèficits estructurals. "Segons ens diu l'Estudi d'hàbits i usos del soci, del 2013, un dels principals problemes de l'entitat és que el 60% dels socis no va mai als actes programats", detalla. "És evident que tenim un problema de comunicació i, alhora, que produïm continguts que no interessen a la nostra massa social".
Feminitzar l'entitat, obrir-la a famílies i crear sinergies amb els creadors
"L'Ateneu també té un problema d'envelliment -continua–: la tipologia de soci mitjana és un home de 50 anys. En aquest sentit, volem feminitzar l'entitat i introduir molta més programació de gènere i infantil, propiciar que les famílies puguin venir a la casa". La proposta passa per crear una programació especifica per a menors de 30 anys. "La tradició de l'Ateneu s'ha basat en formes de cultura més aviat estàtiques: història, filosofia, literatura, etc. I també volem música contemporània, audiovisuals, gastronomia i altres ciències i arts que a Barcelona estan tenint un auge espectacular. I això ho farem connectant la intel·lectualitat amb els nous creadors", rebla Dedéu.
Un dels punts clau d'Ordre i aventura –que és com es diu la candidatura que encapçala, manllevant el concepte d'una cançó de Mishima– és la creació de 500 nous socis. "Ben aviat presentarem una llista de 100 personalitats que s'apuntaran si guanyem les eleccions", detalla. "La diferència entre la nostra candidatura i les altres és que no diem que fem, sinó que ho fem, directament. No diem que rejovenirem l'Ateneu, perquè ja ho hem fet amb la nostra candidatura: tots som nascuts a partir dels 70, fins i tot tenim un millenial", subratlla. "No diem que confiarem en els nous creadors, perquè ja els tenim amb nosaltres, i això és clau: volem crear noves sinergies amb els creadors de Barcelona".
"La diferència entre la nostra candidatura i les altres és que no diem que fem, sinó que ho fem, directament"
"Si actuem amb el cofoisme i la letargia en què han caigut les anteriors juntes, ens equivoquem i caurem en el pitjor pecat que pot caure una institució cultural: la nostàlgia", expressa el candidat. "Els barcelonins que parlen de l'Ateneu ho fan en passat. Nosaltres tornarem a conjugar el present, que és el que ens agrada". Dedéu puntualitza, també, que la seva no és una candidatura "només" de joves i per a joves. "Jo vaig fer soci d'honor de l'entitat en Francesc Garriga, i també hem proposat crear una memòria de vídeo pels socis més grans. I tenim un programa de digitalització del patrimoni. I farem les Edicions de l'Ateneu, una editorial amb obres del segle XX periodístic i canònic, amb inèdits de Xammar o Sagarra".
Dues candidatures "dels de sempre" o aire nou
"Un dels grans defectes de la cultura catalana és que ha optat per protegir-se. A inicis de segle, Eugeni d'Ors obria les finestres, es cartejava amb els grans intel·lectuals europeus. I és això: volem posar el patrimoni històric (la biblioteca) i l'humà (els socis) en connexió amb el mon cultural de tot el planeta". Dedéu creu que les altres dues candidatures "exemplifiquen dues formes de continuisme". "Per primera vegada, la generació dels 'nois dels encàrrecs' podria tenir una correlació amb el seu propi talent. I això no és una revolució, sinó la 'santa normalitat', que deia d'Ors. Si guanyem, a banda que seré el president més jove, la institució serà governada per gent que ha nascut després de la mort de Franco. Això hauria de ser normal i, dissortadament, és extraordinari. D'aquí les resistències de molta gent".
"El problema d'aquesta junta és que no pot presumir que l'Ateneu sigui referent cultural a Catalunya en res. Ha penjat la bandera catalana al balcó, però no s'ocupa ni de netejar-la. A diferència de qui viu del processisme, nosaltres pensem que abans de ser independents nacionalment hem de ser-ho individualment. I, en aquest àmbit, la cultura és importantíssima. Si guanyem no permetrem mai que BComú ni cap altre partit faci un acte electoral a l'Ateneu, que ha de ser un oasi exclusivament cultural". Al capdavall, es tracta de "triar entre els de sempre o els nous", tal i com subratlla. "El canvi real som nosaltres. Hi ha una opció fallida, la de Jordi Casassas, que no ha evitat conflictes ni problemes que la casa sabia que tenia des de 2013. I també hi ha l'opció de Genís Roca, que només fa quatre anys que és soci. A mi, però, si em preguntes quin és el meu referent per a l'Ateneu, ho tindré molt clar: l'Ateneu".
Genís Roca, candidat a la presidència de l'Ateneu Foto: Genís Roca
Genís Roca: «L'Ateneu ha perdut vigència i presència a la vida publica del país i cal recuperar aquest espai»
Genís Roca és un expert en la transformació digital i en com està alterant els entorns personals, professionals i empresarials. Especialista en estratègia digital, anàlisi de l'entorn i models de presència, també és un arqueòleg –especialitzat en Paleolític Inferior–, historiador i docent universitari. El lema de la candidatura que encapçala és Ateneu 2021, un nom carregat d'intencions i simbologia. "Ens diem així per dos motius: un, perquè cal passar del segle XX al XXI; l'altre, perquè qui guanyi aquestes eleccions ocuparà la junta fins a l'any 2021 i creiem que és ara quan toca fer un pla d'acció actiu".
"El primer que he fet com a candidat és reunir-me amb en Jordi Casassas. Tinc un absolut respecte per la feina feta per la junta i tenen el meu agraïment", explica. "Cal posar èmfasi en les formes", continua. "La nostra proposta no és feta des de la confrontació o la crítica. Amb el candidat Bernat Dedéu vaig fer el mateix, ens hem reunit per parlar de projectes i programes. M'agradaria que aquestes eleccions comportessin un debat constructiu, perquè això no va de xerrar molt, sinó d'anar fent feina".
Un Ateneu que ha de recuperar l'espai perdut
La candidatura de Roca creu que, en l'actualitat, l'Ateneu "està adormit i fora de l'agenda". Per això afirma que "ha perdut vigència i presència a la vida publica del país i que cal recuperar aquest espai perdut". Entre els motius que explicarien la davallada de presència, Roca esgrimeix que la societat ha canviat molt i que "hi ha debats on no ens hi hem personat". En aquest sentit, creu que els debats son "massa portes endins. Moltes vegades es fan debats i l'activitat acaba allà, perquè l'activitat de l'Ateneu no està dissenyada per transcendir, ni en té la voluntat. Quan es fa un debat o un intercanvi d'idees, l'objectiu no és influir ni presentar una proposta a l'Ajuntament o a la Generalitat. Això demana una posada al dia, molt urgent". No és una qüestió de selecció de temes. Segons Roca és un assumpte "pel que fa a l'ambició de l'agenda".
El programa de la candidatura de Genís Roca és format per quatre punts. "El primer, els socis: s'ha de tornar a treballar la massa social de l'Ateneu, conscients que l'edat mitjana és un xic alta i que la taxa de fidelització és molt baixa. Els socis de l'entitat tenen una antiguitat mitjana de 3 o 4 anys, cosa que ens sembla un mal símptoma. Per què tanta gent s'acosta i es dona de baixa?", es pregunta Roca. "Perquè l'Ateneu no és el que espera, ni té el nivell que esperaven en serveis o influència", respon.
"Cal que l'Ateneu torni a ser rellevant, que tingui de nou l'ambició de transcendir"
"Hem fet una anàlisi dels tipus de socis que té l'entitat. N'hi ha que consideren que vincular-se amb la institució és fer-ho amb la història del país i és un exercici de ciutadania". Aquest soci, però, no és gaire actiu, explica Roca. "Hi ha un altre tipus de soci que demana accés a espais. Valora anar al bar, al jardí noucentista, a la biblioteca", com qui es fa soci d'un club. "D'altres, volen un espai de debat intel·lectual. És el soci que s'acosta a l'Ateneu buscant proposta de pensament. El darrer tipus serien els estudiants de l'escola d'escriptura, un volum molt significatiu que, per contra, tenen poc sentiment de pertinença, un aspecte que hem de millorar".
Més que un edifici, un grup de socis inquiets
El segon punt del programa són els serveis. "Quins serveis reben els socis? Quines preferències tenen? Què passa amb la reserva de sales i espais? Cal una posada al dia", rebla Roca. El tercer punt és l'activitat de la institució en si. "Cal que l'Ateneu torni a ser rellevant, que tingui l'ambició de transcendir". I no tota l'activitat ha de ser al carrer de la Canuda. "Hi ha d'altres espais a la ciutat, i al país, on hauríem de trobar l'Ateneu. Som un grup de socis inquiets, més que un edifici. L'Ateneu d'avui no és gens present a la ciutat. Tot són debats interns i no recordo l'última vegada que vam dir alguna cosa a algú", explica.
El quart punt és clarificar quin és el paper del soci en la governança de la institució. "No només no tenim, encara, vot electrònic, sinó que els darrers estatuts compliquen molt el vot per correu, cosa que empobreix el sistema de participació dels socis. Tenim pensades accions com ara que tots els membres de la nostra junta signin –i ho farem– un codi ètic conforme cap de les nostres empreses tindrà activitat remunerada amb la casa. I també ens comprometem per escrit a no crear dèficit".