Quant a la forma d'aconseguir la victòria, podríem dividir els jocs de taula en dos grans grups, els cooperatius i els competitius. En els primers tots heu de col·laborar per assolir un objectiu comú o perdreu. En els segons, cada jugador lluita individualment per assolir la seva victòria. La intenció dels jocs semi-cooperatius és fusionar els dos grups; si els jugadors no col·laboren per assolir l'objectiu comú, perdran; però en cas de assolir-lo, només un s'emporta la victòria.

El problema els semi-cooperatius, és l'actitud dels jugadors. Acostant-vos al final de la partida, és probable que algú es vegi abocat a la derrota i opti per afavorir la derrota de tots abans que seguir només un dels altres s'emporti la victòria. Minvar el pes d'aquest efecte “rei destronat” és complicat, ja que, tant per acció com per omissió, un jugador sempre té un cert poder per perjudicar als altres. Un joc amb un bon grau de semi-cooperativisme és “AuZtralia” de Martin Wallace.
 
Què fareu?

Després de la Guerra Restauracionista, l'hemisferi nord ha quedat enverinat i afamat. Com a aventurers intrèpids us proposeu explorar les noves terres desconegudes d’AuZtralia. Construireu un port i a partir d’aquí ferrocarrils, mines i granges per alimentar la vostra gent.

Però a l’interior d’AuZtralia hi dormen terrors ancestrals aliens a la presència de l’home i la vostra arribada els despertarà. Arribarà el moment en què els haureu de combatre i caldrà que organitzeu unitats militars per lluitar i defensar-vos dels seus atacs; fins i tot, haureu de col·laborar per superar als terrors més poderosos si no voleu ser expulsats d’aquestes terres a les quals acabeu d’arribar.
 
On està la gràcia?

A nivell de temàtic, “AuZtralia” us sorprèn amb un ritme narratiu inusual dividit en dues etapes. Primer, desenvolupareu la vostra població de forma convencional: estenent vies de ferrocarril, establint granges i explotant mines. Però quan els Antics (la ambientació veu directament de la mitologia Cthulhuniana de H.P. Lovecraft) es despertin us perseguiran per expulsar-vos del seu territori. Aquest canvi us submergirà en dues formes diferents de jugar i caldrà que mesureu quan dirigir els esforços en un o altre sentit.

A nivell mecànic, “AuZtralia” utilitza el temps com a recurs. Tot us costarà temps i a mida que el gasteu  s’apropa el moment en que caldrà deixar de construir i passar a lluitar. I llavors, continuareu comptant el temps fins al final de la partida, perquè els Antics es convertiran en un jugador més i si al final qui té més punts són ells, tots haureu perdut; sinó, el guanyador serà qui tingui la millor puntuació. És així com Martin Wallace obté un efecte semi-cooperatiu força reeixit. Podreu ajudar-vos a lluitar contra les criatures diabòliques, però sabent que només un de vosaltres serà el guanyador.

Per contra, si creieu que no teniu possibilitats de guanyar i voleu que perdeu tots, tindreu un dilema. Alienar-vos del terror que recorre el país pot permetre que els altres jugadors assoleixin més punts perquè podran derrotar més monstres. Per contra si seguiu atacant perquè els punts dels monstres derrotats no se’ls emporti un altre jugador, també reduïu la puntuació dels Antics i potser afavorint la victòria d’algú altre. És llavors que us adonareu que esteu atrapats a “AuZtralia” i que la única opció és arremangar-vos, llençar un crit de guerra i abraonar-vos contra el mal.

Nom del joc: AuZtralia
Autor: Martin Wallace
Editorial: Ediciones Masqueoca
Número de jugadors: 1-4
Temps de joc: 30-120 minuts
Edat: a partir de 13 anys