Es deia Bernardo Cortés Maldonado, però una imitació popularíssima a mitjans dels 90 el va reconvertir, per sempre més, en "Palomino", un ésser estrambòtic, de català forçat i de veu que perforava timpans i cervells, sempre amb les més diverses ocurrències en forma de lliçó. Oriol Grau i el Terrat van ser els culpables d'aquesta nova vida de popularitat a l'engròs, via Sense Títol, que el propi Bernardo no va saber entomar. Ell ja en tenia prou sent la gran icona de la Barceloneta.
 
Va ser allà, molt abans que la televisió fes acte de presència, on Bernardo va esdevenir un músic de carrer extremadament popular. Des del 1979, quan va començar a irrompre en terrasses i passeigs, la personalitat excèntrica, i alhora afable, de Bernardo Cortés va convertir-se en part del paisatge emotiu del barri, mentre interpretava cançons, popularitzava la seva manera de fregar la guitarra, i compartia rialles i versos.
 
De restaurant en restaurant, abans que El Terrat li posés l'ull, va tenir el primer flirteig televisiu amb Valerio Lazarov. Després de convertir-se en personatge i passar per la factoria d'Alfons Arús, va acabar transcendint de l'escenari del barri de pescadors per arribar, definitivament, a la televisió catalana.

L'any 2012 va presentar un llibre de poemes i reflexions, Poemas en la Barceloneta, el quart després de Barceloneta de Barcelona, Materia y espíritu i Amanecer cantando. Nascut a Jaén el 1934, i instal·lat a Catalunya l'any 1952, ha mort aquest divendres als 83 anys d'edat.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=wbcSh_6tkhQ[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=YE-NioA5SXU[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=OMpgvGkr2s4[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=bkW7NX20PX4[/youtube]