Cadenes converteix Joan March en el «ciutadà Kane mallorquí»

Publicat el 31 de març de 2013 a les 16:00
Núria Cadenes a la terrassa de l'Edicions 1984 Foto: Marina Bou

L'escriptora, periodista i presidenta de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Núria Cadenes, acaba de publicar El banquer (Edicions 1984), una novel·la que parla del "ciutadà Kane mallorquí" a través de la personalitat d'un personatge que, tot i no esmentar-se pel nom, correspon al banquer Juan March. De fet, el llibre reprodueix documents reals del mallorquí, des de cartes d'amor fins a declaracions als mitjans. Tot i així, l'escriptora insisteix que la novel·la "no és un llibre històric" i el protagonista és un personatge literari. "És en March, però també és altres coses. Inclús trossos de mi i d’altres persones", declara.

Amb tot, la llavor d'aquest llibre la va plantar March sense saber-ho. L'interès de Cadenes pel banquer sorgeix d'un reportatge que ella mateixa va realitzar sobre la secretaria (i amant) de March i que va despertar la seva curiositat. Alguns, fins i tot, dirien que El banquer mitifica la figura d'aquest empresari mallorquí que va ser un dels principals finançadors del cop d'estat del 1936 que va provocar la Guerra Civil.

El llibre parla de la intimitat i la personalitat d'un personatge que pretenia ser l'antítesi de Cadenes: ambiciós, amb ànsies de poder, venjatiu, etc. Finalment, però, l’escriptora s’ha adonat “que les persones són més complexes que la diferència entre el bé i el mal" i confessa sentir-se seduïda pel protagonista.

La novel·la ha estat al forn durant anys. Per aconseguir un retrat literari de la personalitat "sense tòpics i estereotips", Cadenes ha hagut de documentar-se intensament. De fet, "he llegit molt sobre la vida de March", explica. A més de mostrar la personalitat d’un personatge i les relacions amb el seu entorn, el llibre també serveix per a endinsar-se en una època que fascina Cadenes per les “grans personalitats”, a les quals defineix com persones “amb entitat, personalitat i voluntat de poder”. “Els grans personatges no han de ser sempre positius”, conclou.