La Dansa de la Mort de Verges. Foto: Bernat FerrerSetmana Santa és el període en què el cristianisme commemora solemnement la mort i resurrecció de Jesucrist. Per aquest motiu, arreu del país se celebren processons, passions i litúrgies, així com una munió d'actes populars que, en alguns casos, esdevenen veritables joies de la cultura catalana.
Avui mateix, Dijous Sant, a Verges (l'Alt Empordà) s'hi celebra la Processó i Dansa de la Mort, una de les manifestacions més frapants de la cultura popular catalana de matriu religiosa: cinc esquelets salten al so d’un tabal, col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre personatges més, els quals, amb torxes, il·luminen el quadre i hi aporten l’aire tètric que hi dóna sentit. Dos adults -la Dalla i la Bandera- i tres infants -dos Platets, que porten un plat amb cendra, i el Rellotge, que assenyala un rellotge sense broques- avisen que la mort no perdona ningú i que pot arribar a qualsevol hora.
Prop de Verges, Sant Hilari Sacalm (la Selva) celebra demà, Divendres Sant, des de fa més de tres segles el seu Viacrucis Vivent, on hi sobresurt l'escena del Calvari. Situat als afores de la població, s'escenifica com els soldats romans crucifiquen Jesucrist, en un quadre plàstic que captiva bona part dels assistents.
També demà, Perpinyà (el Rosselló) celebra la Processó de la Sanch, originada pels volts del 1408-1416, quan el dominic valencià Vicenç Ferrer, posteriorment fet sant, va predicar la Passió de Crist al monestir de les monges de Santa Clara.
A València (l'Horta), l'origen de la Setmana Santa també se situa a l'entorn del pas de Vicenç Ferrer. Entre avui i diumenge hi té lloc la coneguda com a Setmana Santa Marinera, als barris del Grau, el Cabanyal i el Canyamelar, essent demà el dia culminant, quan els participants celebren en estricte silenci el Sant Soterrament. En canvi, diumenge, quan es commemora la resurrecció de Crist, té lloc un acte colorista i sorollós, expressat en un pas multicolor al qual els ressuscitats contemplen el pas de les germanors sense imatges. Està documentat des del 1928. A més es produeixen trobades d'imatges des de primeres hores del matí.
Diumenge de Pasqua, Súria (el Bages) viu la gran festa de les caramelles, les cançons populars que tradicionalment lloaven la resurrecció de Crist. Mig miler de cantaires s'hi apleguen, en un aplec documentat ja al segle XVI, i algunes colles completen la interpretació musical amb actuacions de dansa catalana, com balls de cascavells i de bastons.
Les passions, un enllaç amb el segle XVI
Des de principi de març, i ben bé fins Sant Jordi, Olesa i Esparreguera -així com també Cervera i Ulldecona- celebren també les seves afamades passions. El doctor en Història de l'Art i estudiós del teatre Francesc Massip sosté que "no hi ha a Europa un país ni una cultura que hagi conservat amb major puixança la tradició passionística com la catalana", sobretot perquè la cultura catalana, "privada del suport estatal necessari per la creació d'un teatre nacional modern quan ho fan les distintes cultures europees durant el segle XVI (teatre elisabeteà, classicisme francès, comèdia italiana, segle d'or espanyol), es va refugiar en l'àmbit més irreductible, això és, en l'esfera de la festa i l'espectacle popular, generalment de tema religiós", fent que "les representacions tradicionals d'arrel medieval suposin la més fidel continuïtat d'una activitat dramàtica ininterrompuda".
Totes les festes, sobre el mapa
El portal CatalunyaReligió.cat ha elaborat un mapa interactiu amb tots els actes de Setmana Santa que s'organitzen a Catalunya, i a festes.org també s'hi detallen totes les manifestacions festives i folklòriques que tenen lloc aquests dies.
Mostra Setmana Santa als carrers de Catalunya en un mapa més gran.
