L’Ateneu Barcelonès celebrarà eleccions aquest dijous i, a dos dies que s’obrin les urnes, l’ambient a la història entitat cultural està molt caldejat. El debat -moderat per Esther Vera- que els dos candidats a la presidència, la cineasta Isona Passola, que es presenta a la reelecció, i l’historiador Jordi Casassas han mantingut aquest dimarts ha estat un dels més caldejats dels que ha viscut la casa, amb retrets de tota mena. En un moment donat, Casassas ha criticat l’estil de gestió de Passola qualificant-lo de “despotisme il·lustrat”.
El debat, com la campanya, ha avançat entre intercanvis àcids. Isona Passola ha assegurat que molta gent no l’ha acceptat pel fet de ser dona, insinuant que el seu rival l’atacava per això. Una via de crítica que ha provocat una rèplica irònica de Casassas: “Però si jo soc l’únic vot que has tingut perquè vaig ser qui et va anar a buscar”. Quan l’historiador va concloure el seu mandat, el 2021, va proposar a la productora que es presentés a les eleccions i Passola no va tenir candidatura adversa.
Casassas ha invocat la necessitat de “democratitzar” l’entitat, assegurant la “cogovernança” per part dels socis, amb “respecte pels treballadors”. Una al·lusió a les crítiques rebudes per Passola per haver exercit una presidència autoritària, amb acomiadaments bruscos de personal. Casassas ha assenyalat que s’ha reduït el 15% de la massa laboral, però s’ha incrementat un 7% el cost del personal, amb 160.000 euros gastats per la casa per acomiadaments improcedents.
Casassas ha estat molt contundent a l’hora de criticar la política d’acomiadaments de la junta de Passola, propugnant la “dignificació” del personal i la fi d’un estil de fer que ha “maltractar” els treballadors. Ha estat un dels punts que ha generat més enfrontament, sempre mantenint les formes. A Passola, a qui no li va tremolar la mà per fer fora treballadors, entre ells el del primer gerent que va tenir -n’ha tingut quatre-, que va heretar de la junta de Casassas i que fou foragitat en pocs mesos. També va acomiadar de males maneres el director de la biblioteca, el que va generar una forta repulsa en el sector de la biblioteconomia.
L’actual presidenta ha assegurat que s’han fet acomiadaments per buscar “bons professionals” i ha tret rellevància al pagament d’indemnitzacions: “L’Ateneu és sostenible”, i ha dibuixat un escenari en què la gent “va a treballar feliç i contenta”. Ha afirmat que des que ella és presidenta, els treballadors poden parlar lliurement amb ella. Casassas ha estat irònic quan ha afirmat: “En el meu temps vaig prohibir que parlessin amb mi i fins i tot vaig ser una mica violent en això”.
A tomb amb el dèficit
Passola ha acusat Casassas -que va ser president durant els dos mandats anteriors- de deixar l’Ateneu en una greu situació econòmica, mentre que l’historiador ha atribuït l’afebliment i la pèrdua de socis al cop que va suposar per totes les entitats la crisi pandèmica. Casassas ha acusat Passola de dir inexactituds sobre la descripció de la situació econòmica. L’actual presidenta s’ha referit al dèficit que va trobar quan va arribar el 2021, de 668.000 euros, però Casassas ha explicat que aquesta quantitat inclou un deute amb la Caixa que s’arrossega des de fa molts anys i que s’ha anat eixugant.
Passola ha apostat pel que ella considera “obrir” la casa, amb més actes forans i cessió d’espais de lloguer, un fet que ha causat irritació en un sector de la massa social, que ha viscut l’obertura de sales a no-socis com una manera de perdre el control de l’entitat o un menyspreu als socis. S’ha atribuït les reformes de l’edifici del Palau de Savassona, però Casassas ha recordat que moltes d’elles, com el trasllat de les oficines d’administració del segon al tercer pis, ja s’havien programat sent ell president i quedaren aturades per la covid.
Durant el debat, Casassas ha proposat que l’entitat reforci la producció pròpia en la programació cultural i faci una tasca més “docent”, com estan fent algunes seccions de la casa, com la d’Història, potenciant les activitats de formació i de coneixement del país. El candidat alternatiu ha defensat dotar d’una “direcció clara i un bon consell assessor” a la biblioteca de l’Ateneu, una de les més rellevants de l’estat espanyol.
“Canviant radicalment el que és la casa, perdrem el batec amb la societat”, ha assenyalat un Casassas que ha criticat la concepció que Passola té de l’Ateneu com d’un “centre cívic de Ciutat Vella”. L’historiador ha reclamat que el paper de l’Ateneu ha de ser la consolidació de la cultura dels Països Catalans. “Vostè no ha seguit l’agenda cultural”, ha respost l’actual presidenta.
Totes dues candidatures són nítidament catalanistes i volen aplegar el màxim de suports. A Passola se l’ha situat sovint a prop d’ERC i en la llista de Casassas hi ha figures properes a l’espai exconvergent. Tots dos equips han buscat noms d’impacte. El periodista Marc Giró i l'exdirectora de la Fundació Miró Rosa Malet acompanyen la cineasta mentre que el poeta David Castillo i l’exrector de la UPF Oriol Amat van amb Casassas. El debat ha evidenciat dos models confrontats: un potser més agosarat, però també més personalista, i un altre més clàssic però també més coral i refractari a emprar el bisturí per afrontar els reptes d'una entitat de més de 160 anys.