Va ser un dels il·lustradors més elegants i internacionals de Catalunya a inicis del segle XX, però la seva obra va ser més reconeguda a País o Berlín que no pas a Barcelona. Xavier Gosé, (Alcalà de Henares 1876 - Lleida 1915) és un dels artistes oblidats d'aquest país que ara, intenta esmenar-se amb mostres i exposicions de les obres d'aquest lleidatà del que avui es compleix el centenari de la seva mort.

Tot i néixer a Madrid, Gosé va passar bona part de la seva infància i joventut a Barcelona, ciutat on va iniciar la seva carrera d'il·lustrador formant-se a l'Escola de Belles Arts i entrant en contacte amb l'ambient artístic de l'època, referenciat en la cerveseria Els quatre gats, catacumba de modernistes i bressol de talent. Gosé va contagiar-se del nou pensament literari i social del moment i va conèixer l'estil de Nonell, Picasso o Mönzer, influència determinant per la seva creació artística posterior.

  El pintor lleidatà va col·laborar, de ben jove, en revistes tan representatives com 'l'Esquetlla de la Torratxa', 'Barcelona còmica', 'El gat negre' o 'Els quatre gats', i abans de canviar de segle, ja havia exposat al local fundat per Pere Romeu i Ramon Casas amb èxit de públic gràcies al punt d'innovació que reflectien els seus dibuixos, admirats per la flor i nata del modernisme català.

Amb aquesta aura d'èxit, Gosé li fa cas al seu mestre, Josep Lluis Pellicer, i decideix fer un salt artístic i instal·larse a París, meca d'artistes. A la capital francesa, l'il·lustrador se sent atret pel traç lluminós i lineal d'Honoré Daumier i, sobretot, Henri Tolouse-Lautrec, retratista de la Belle Époque parisenca que influeix en l'obra del lleidatà, emmarcada entre el modernisme i l'art decó i centrada en la vida mundada dels cafès i els bulevards de París, les curses de cavalls, i l'ambient d'un Montmartre de prostitutes i mala vida.

Gosé refina en aquesta època un traç sintètic i geomètric que evoluciona cap a referents com Gustav Klimt o Théophile Alexandre Steinlen i assimilat al cubisme de Juan Gris.

L'il·lustrador triomfa a París fins que esclata la Primera Guerra Mundial, el 1914. Malalt de tuberculosis, marxa a Vichy per acabar a casa de la seva mare, a Lleida, on mor el 16 de març de 1915 als 39 anys.