A les portes de la celebració del quarantè aniversari, la trenta-novena edició de l’Aquelarre de Cervera ha mostrat xifres magnífiques, com els 25.000 espectadors que l’han convertit en un dels anys més multitudinaris de la festa. De les tres jornades, la del dissabte va ser la que més gent va congregar, amb 19.000 persones al voltant de l’espectacle central protagonitzat pel Mascle Cabró.
Les sorpreses d’aquest Aquelarre han estat l’espectacle aeri a càrrec d’Alea Teatre, un drac creat a partir de cinc estructures mòbils i la música en directe composada i interpretada per Carlos Monfort, de Blaumut. Una altra de les novetats –en aquest cas forçades– d’aquest 39è Aquelarre ha estat el canvi d’emplaçament del tradicional Cal Racó (tancat per obres) a la plaça Pius XII, un espai molt més gran i amb més opcions artístiques.
La Fira del Gran Boc també ha notat l’augment de visitants, els tallers, les xerrades i les conferències de professionals de l’esoterisme i les teràpies alternatives –com el mediàtic Sebastià d’Arbó- han portat molta gent als Patis de la Universitat. La jornada pels petits de la casa (L’Aquelarret) i els concerts de grups com Strombers, Extremoduro o Itaca Band també han estat multitudinaris.
La festa d’aquest any ha pujat el pressupost, assolint els 190.000 euros, 30.000 mes que l’any anterior, i s’ha consolidat amb un impacte econòmic per a la capital de la Segarra que ha tornat a ser d’un milió d’euros.
Cervera reuneix 25.000 persones en un dels Aquelarres més multitudinaris
La 39a edició de la festa ha sorprès amb un espectacle aeri d'Alea Teatre i un drac creat a partir de cinc estructures mòbils
ARA A PORTADA
Publicat el 29 d’agost de 2016 a les 15:30
Et pot interessar
-
Cultura De «Perdóname» a «Resistiré»: les cançons més mítiques del Dúo Dinámico
-
Cultura Mor Manuel de la Calva, cantant català i membre del Dúo Dinámico
-
Cultura Un cinema català rep un premi a millor sala d'Europa
-
Cultura «La literatura catalana s'ha evadit molt de la realitat»
-
Cultura Mor Enric Hernàez, cantautor, als 68 anys
-
Cultura La importància de conservar el patrimoni arquitectònic rural: el cas de les masies catalanes