Cinema i violència: una mirada compromesa al món d'ara

La violència no té perquè ser un simple recurs efectista, al cinema. El conflicte i el dolor que genera són, en moltes ocasions, el factor que impulsa a fer una pel·lícula i allò que n'allarga la reflexió posterior. Perquè el món on vivim n'és ple, de violència. Aquest mateix divendres, Ewan McGregor presentava el seu debut com a director al festival de cinema de Sant Sebastià, American Pastoral, una dolorosa visualització de com el terrorisme esquinça famílies i vides. Però aquesta pel·lícula no ha estat l'únic exemple del certamen.

Aquest 2016, un total de 32 pel·lícules han format part de la retrospectiva "The Act of Killing. Cine y violencia global", un cicle que ha posat en primer pla alguns dels conflictes més dramàtics de la societat contemporània: activitats de grups terroristes com l'IRA o ETA, el terrorisme d'Estat, els enfrontaments al continent africà, el conflicte a Palestina, la guerra d'Ucraïna, la violència a l'Amèrica del Sud, la situació del poble sahrauí, els genocidis de Cambotja o Indonèsia o el més recent terrorisme d'arrel jihadista.

A tots aquests punts de violència d'arreu del món, alguns massa desapercebuts entre el tsunami de l'actualitat informativa, cal afegir-hi l'estrena de Fronteras compartidas (Mugaminak), de Xuban Intxausti, que mostra el viatge del bertsolari Amets Arzallus a Xipre cinc dècades després de l'enfrontament que va dividir el país. La peça forma part del projecte "Europa Transit" de Sant Sebastià 2016, que va iniciar a principis d'aquest any el rodatge de deu documentals sobre la situació d'una desena de ciutats que han estat –o són encara– testimoni directe de conflicte.

L'horror com a matèria primera

El cicle sobre cinema i violència programat a Sant Sebastià agafa el nom d'un dels films més colpidors dels darrers anys, The Act of Killing, una impressionant obra mestra sobre l'horror, dirigida per Joshua Oppenheimer. El film documental explica una història sobre els vencedors del cop d’estat de 1965 a Indonèsia: gàngsters, guerrillers fora de la llei i sicaris sense escrúpols que van apoderar-se del país i d’una moralitat perversa i que no dubten a ser els actors principals d’una pel·lícula delirant. Noms com els d’Anwar Congo no deixaran de sorprendre l’espectador en les pràcticament tres hores que dura la versió que es va poder veure íntegra en l'edició 2013 del DocsBarcelona.

Com a exemple del cicle, l'obra és aterradora, perquè Oppenheimer dissecciona la part més obscura de l’ésser humà, aquella que fa trobar raons en actes que provenen de la desraó més elemental. Amb l'afegit que, més enllà de la ferocitat dels fets, el documental relata de manera fulminant la justícia i l’ànima que la fa moure i el fet de passar comptes amb el passat. Tortures explicades sense embuts, reflexions en veu alta sobre el sadisme o la crueltat, la precisió de la mort o la referència enaltidora als mètodes del nazisme. Ingredients que fan de The Act of Killing una pel·lícula de difícil digestió i un exemple de cinema majúscul.

A banda de la pròpia pel·lícula d'Oppenheimer i la seva segona part,The Look of silence (2015), la retrospectiva "The Act of Killing" ha inclòs títols imprescindibles per entendre el món dels darrers temps. Obres que no només tenen un innegable valor cinèfil, signades pel bo i millor de la cinematografia contemporània: Paul Greengrass, Heddy Honigmann, Hubert Sauper, Amat Escalante, Rithy Panh, Christian Petzold, Steve McQueen, Mahamat-Saleh Haroun, Danis Tanović, Sergei Loznitsa, Bahman Ghobadi, Ziad Doueiri, Hany Abu-Assad o Julio Medem, entre d'altres.