El 24 d'octubre del 1971, fa ara 50 anys, el món ens va mirar. Va ser un dia històric. Les Nacions Unides van escoltar el mestre Pau Casals (1876-1973) dirigint l'Himne a la Pau, conegut també com a Himne de les Nacions Unides. Als seus 94 anys, Casals va fer un breu discurs, al costat del secretari general de l'ONU, U Thant, i davant una assemblea de les Nacions Unides que l'escoltava amb atenció, en què va fer un cant a la pau i a la identitat catalana. El músic va rebre en aquell acte la Medalla de la Pau de les Nacions Unides.

Casals va començar dient que allò era per ell l'honor més gran de la seva vida i que per ell la pau era el valor més preuat. Però el que ha quedat en la memòria de la societat catalana és l'afirmació memorable de catalanitat de Casals: "Jo soc català. Ara Catalunya és una província d'Espanya. Però Catalunya ha estat el país més gran del món". El compositor va recordar que Catalunya va tenir parlament abans que Anglaterra i que en l'edat mitjana s'hi va instaurar un precedent de Nacions Unides, referint-se al moviment de Pau i Treva, que volia pacificar els bàndols en conflicte.

El seu "Jo soc català" va ressonar fort a l'ONU i a Catalunya. I també a l'Espanya franquista, que el considerava un element hostil. Casals va decidir viure fora de Catalunya mentre a Espanya hi hagués el règim franquista i no va ocultar la seva irritació envers els països que reconeixien la dictadura. Durant els primers anys del règim, se li va obrir un expedient de responsabilitats polítiques per la seva activitat en favor de la República. 

L'any 1971, U Thant li va demanar a Casals que composés una peça amb motiu dels 25 anys de l'organització. Així va néixer l'Himne de la Pau, que el secretari general de l'ONU creia que amb el temps podria ser considerat com l'himne de les Nacions Unides, tot i que oficialment l'ONU no té himne. U Thant va suggerir al mestre que s'inspirés en el text de la declaració fundacional de Nacions Unides per fer la seva composició. Casals va dir que amb un text així no es podia fer cap peça musical. I el líder de l'ONU va demanar ajuda a la poesia. 

Va ser W.H. Auden, un dels grans poetes britànics, qui va escriure el poema per a l'ocasió. Es dona la circumstància que Auden i Casals compartien el mateix compromís social i polític. El poeta s'havia posicionat en favor de la República durant la Guerra Civil. Així és que l'Himne de les Nacions Unides i el poema que el van inspirar van ser composats per dos artistes que compartien ideals similars, un català patriota de pedra picada i antifranquista, i un autor britànic que detestava l'Espanya feixista.

La Generalitat i la Fundació Pau Casals commemoraran els 50 anys del discurs del gran violoncel·lista davant les Nacions Unides amb un gran concert de la Franz Schubert Filharmonia i el Cor de l'Orfeó Català que es farà al Palau de la Música Catalana i es retransmetrà per TV3. Va ser precisament al Palau on a Casals el va sorprendre l'esclat de la Guerra Civil, mentre assajava la novena simfonia de Beethoven. Durant la Diada passada, se li va retre també un homenatge. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TMp1LcJLTmU[/youtube]