Evan Ziporyn, director i arranjador responsable de les versions de l'espectacle, ha portat al registre simfònic cançons com Lazarus, Blackstar o Girl Loves Me, però ha decidit començar l'actuació amb tot un clàssic, Space Oddity. A l’hora dels bisos, ha sorprès els assistents amb Let’s Dance i amb una versió de Wish You Were Here, de Pink Floyd, moment en què la violoncelista solista Maya Beiser ha dedicat especialment a Bowie.
Una veu que té "la mateixa extensió que un violoncel"
Tot just completada la primera cançó, Ziporyn s'adreçava al públic per comentar detalls del projecte. Va començar a pensar-hi quan Bowie va morir, en adonar-se "de no només com de trist estava jo, sinó tota la gent que coneixia i en especial els músics. Em vaig adonar que la seva veu té la mateixa extensió que un violoncel, i que el seu últim àlbum era molt colorit i ja sonava força com una orquestra".
El resultat d'aquella inquietud és Bowie Syphonic, un espectacle que es va estrenar el març passat al Kresge Auditorium de Massachussetts, als Estats Units. El concert de Barcelona és el primer que es fa de la gira per Europa. Bowie Symphonic també és part de l’exposició David Bowie Is, que el Museu del Disseny acull des del 25 de maig passat.

La violoncelista solista Maya Beiser, en plena actuació Foto: ACN