El president del Parlament, Josep Rull, demana "celeritat" perquè la cambra resolgui "entre setembre i octubre" els casos oberts contra quatre diputats per determinar si han incomplert el Codi de Conducta. En una entrevista a l'ACN, Rull diu que és un mecanisme que s'ha incorporat recentment i preveu que, a partir d'ara, sigui "més àgil". Laure Vega (CUP), Sílvia Orriols (AC), Joan Garriga (Vox) i Júlia Calvet (Vox) tenen obert un procediment de verificació. La Comissió de l'Estatut del Diputat ha de fer un informe sobre els casos i serà la Mesa, que a partir d'aquestes conclusions, decidirà si imposa sancions. La Comissió de l'Estatut del Diputat, però, no s'ha reunit des del desembre i ara té la presidència vacant.
Vox, ERC i PSC, aquest últim en dues ocasions, són els grups que han posat en marxa el procediment de verificació contra quatre diputats. Per al president Rull, és "rellevant" que diversos grups hagin utilitzat aquest mecanisme. "Quina ha estat la virtut? Que tots els grups parlamentaris han acceptat aquestes normes al joc. Tots els grups parlamentaris, activament o passivament, han portat qüestions a la Comissió de l'Estatut del Diputat. Per tant, això és rellevant, no és un tema menor", ha afegit.
Es tracta d'un mecanisme basat en el del parlament de Baden-Württemberg. Rull apunta que en aquesta cambra del land alemany funciona "raonablement bé" el fet d'analitzar amb posterioritat els possibles casos de discursos d'odi. "Els grups parlamentaris tenen la possibilitat d'adreçar-se a la Mesa i demanar una observació més a fons per part de la Comissió de l'Estatut del Diputat", ha afirmat per explicar com s'ha traslladat aquest mètode al Parlament.
D'aquesta manera, segons Rull, es té en compte que llibertat d'expressió en l'àmbit parlamentari "és molt àmplia" però alhora no hi ha impunitat. El mecanisme també permet, segons el president del Parlament, evitar la "victimització" de grups d'extrema dreta perquè aquests temes no s'aborden de manera immediata dins de l'hemicicle. Una altra cosa, assenyala Rull, són els casos en què un diputat s'adreça en "termes ofensius" cap a un altre diputat. Llavors, el president del Parlament sí que defensa que la presidència actuï de manera immediata.
Els quatre casos pendents
El primer cas fa referència a les declaracions de la diputada de la CUP Laure Vega per dir al ple del 12 de març que a Catalunya "llençar pedres als Mossos i cremar contenidors és un fet cultural propi", citant una piulada de l'humorista Manel Vidal. Unes declaracions que van generar una denúncia del sindicat dels Mossos USPAC i després Vox va demanar formalment iniciar el procediment contra Vega. Per la seva banda, la parlamentària anticapitalista va assegurar que la intervenció davant de l'hemicicle era amb "caràcter humorístic".
El segon cas obert fa referència a una sol·licitud d'ERC contra la diputada i líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, que va acusar la diputada dels republicans Najat Driouech de "normalitzar la misogínia i el fonamentalisme islàmic" per portar vel. La comissió de l'Estatut dels Diputats haurà d'estudiar aquest cas, que es remunta al ple del 26 de març.
D'altra banda, el grup del PSC ha enviat un escrit a la Mesa per sol·licitar que iniciï un procés de verificació del codi de conducta per les paraules del portaveu de Vox, Joan Garriga, al ple del 8 de maig vinculant socialistes i prostitució. El diputat d'extrema dreta va afirmar: "Finançament il·legal és el que ha fet el bipartidisme durant anys, i corrupció: gastar-se els diners en drogues i prostitutes com han fet els socialistes".
I el quart escrit per iniciar el procés de verificació també és del PSC-Units. En aquest cas contra la diputada Júlia Calvet (Vox). A principis de juliol, a la Comissió de Polítiques de Joventut, la diputada va acusar la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, de "liderar un dels casos de corrupció més grans de la història d’aquest Parlament", en referència a la DGAIA.
Canvis a la presidència de la Comissió de l'Estatut del Diputat
Fins fa poc la presidenta de la Comissió de l'Estatut del Diputat era Judith Toronjo (Junts). Des del 10 de juliol Toronjo ha passat a presidir la Comissió d'Afers Institucionals (CAI) en substitució de David Saldoni, que ha renunciat a l'escó de diputat. Així doncs, la presidència de la comissió de l'Estatut del Diputat està formalment vacant. El càrrec recaurà en un diputat o diputada de Junts, tenint en compte el repartiment que van fer els grups a l'inici de la legislatura. I des de Junts ja han proposat que ocupi la presidència Antoni Castellà, que ja és membre d'aquesta comissió. Per tant, està pendent que sigui nomenat. L'última vegada que es va reunir la Comissió de l'Estatut del Diputat va ser el desembre passat i només ho ha fet en quatre ocasions des de l'inici de la legislatura.
Què diu el Codi de Conducta?
L'article 7 del Codi de Conducta del Parlament, sobre l'"actitud exemplar", estableix que el capteniment dels diputats de la cambra ha de respondre "sempre" a la confiança pública de què són dipositaris com a càrrecs electes. A més, remarca que han de mantenir "en tot moment" una conducta "respectuosa i escrupolosa i exemplar" amb els altres diputats i amb la ciutadania. El document també afirma que l'actitud ha de ser "exemplar" d'acord amb el principi d'igualtat sense discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició social, ètnia, llengua o qualsevol altra.
L'article 27, sobre el règim sancionador, estableix que si la Mesa, a la vista de la comissió de l'Estatut dels Diputats, considera que s'ha comès una infracció, pot imposar al diputat o diputada les sancions d'amonestació pública, o una multa d'entre 600 a 12.000 euros.
A més, si la Mesa considera que la infracció és molt greu, pot proposar al ple que acordi la suspensió temporal de l'exercici de la funció parlamentària mentre el diputat o diputada no resolgui la situació d'incompliment. La decisió del ple no pot ser objecte de sol·licitud de reconsideració, però sí que es pot sol·licitar la reconsideració de la proposta de la Mesa al ple.
