Ha estat l'escriptor i compositor turc Zülfü Livaneli, autor de Serenata per a Nàdia, qui ha llegit la conferència inaugural. Livanelli s'ha referit a la guerra a l'Orient Mitjà admetent que la cultura no pot per ella mateixa no pot resoldre un conflicte peraò pot oferir una plataforma per a la resolució. Ajuda a entendre que "l'altre també és un ésser humà" enfront la voluntat de molts dirigents polítics de "deshumanitzar" l'altre.
[noticia]264431[/noticia]
L'escriptor turc ha recordat un encontre entre Iàssir Arafat i Shimon Peres a l'Alhambra de Granada, que va ser important per avançar en el procés de pau. Poc després, l'assassinat d'Isaac Rabin va torpedinar el procés. Ha presentat la literatura i la cultura com a mitjans per conèixer l'altre, però que el coneixement ha d'anar més enllà d'algunes manifestacions del turisme (moltes persones que han visitat Espanya desconeixen Unamuno i Lorca"), com tampoc el periodisme ajuda sempre, perquè cau molt en el propagandisme, esmentant el diari israelià Haaretz com una excepció. Livanelli ha citat les paraules de dirigents d'Israel referint-se a Hamàs com a "bèsties" com a exemple de deshumanització.
Livanelli s'ha endinsat en el que anomena el democ-racisme, el risc del triomf de models democràtics i racistes alhora, quan per pressions de l'opinió pública els governs adopten mesures de restricció de la immigració, mentre creixen les formacions ultres. L'autorturc ha insistit en la necessitat de conscienciar les societats que l'immigrant "noés el nostre enemic, sinó una persona que té fam i por".
Mirar enrere per saber cap a on anem. Aquest és l'objectiu -i n'és el lema- de la segona edició de Dénia. Festival de les Humanitats que des d'avui i fins al 28 d'octubre aplega a la ciutat valenciana referents del pensament i la creació per analitzar el context global d'incertesa. L'any passat va engegar un projecte que és la suma de molts impulsos, des de l'Ajuntament de Dénia al Govern valencià i Baleària, amb la Fundació Dénia Ciutat Creativa de la Gastronomia i sota la direcció acadèmica del filòsof Josep Ramoneda, director de La Maleta de Portbou, que s'ha convertit en una revista referent en el camp de les humanitats, i l'economista Jordi Alberich. L'encontre té el suport de totes les universitats dels territoris de parla catalana i de la UNED.
"Necessitem ideologies"
Ha estat l'escriptor i compositor turc Zülfü Livaneli, autor de Serenata per a Nàdia, qui ha llegit la conferència inaugural. Tot seguit, s'ha fet una taula rodona sobre el Passat i futur de les ideologies: amb Josep Ramoneda, la filòsofa i escriptora Chiara Bottici i la periodista Cristina Manzano, directora de Relacions Externes de la Secretaria General Iberoamericana. Manzano ha subratllat els canvis produïts en el camp d eles ideologies, "amb un liberalisme ha evolucionat cap a un llibertarisme i una socialdemocràcia perduda, mentre el nacionalisme s'ha enfortit". Ha considerat positiva l'emergència de corrents feministes i ecologistes i ha destacat una gran diferència entre les velles i les noves ideologies: "Si abans estaven vinculades a partits, ara ho estan a la societat civil". Bottici, teòrica de l'anarcofeminisme, ha definit les ideologies com a idees en forma de logos, en forma de coneixement, que emmascaren certa realitat. Ha afirmat que les ideologies actualment s'estructuren com a arxipèlags, més que com una gran narrativa. Ha explicat el cas de Donald Trump, "amb una narrativa potser no molt bona però sí ambiciosa, intentant reviure Amèrica després d'un declivi, un tret recurrent en moviments autoritaris i neofeixistes. Ha advocat per "grans narratives": "Necessitem ideologies perquè som animals simbòlics. Ens cal imaginació". Ha advocat per un feminisme i un ecologisme com a grans forjadors d'un nou pensament transformador: "Enfront del patriarcat no hi ha d'haver el matriarcat. O tots som lliures o no ho serà ningú".
Divendres hi haurà alguns dels plats forts de la trobada, amb una taula rodona sobre La decadència d'Europa i els canvis en l'hegemonia mundial, amb Pankaj Mishra, assagista indi; Núria Oliver, cofundadora i vicepresidenta d'ELLIS, assessora científica cap de l'Institut Vodafone i científica cap de dades en DataPop Alliance, i Carme Colomina, investigadora principal del CIDOB. I una altra sobre L'autoritarisme postdemocràtic, amb els periodistes Manel Alías, Soledad Gallego-Díaz i Zira Box, professora en el departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, editora d'El franquismo en caleidoscopio. Es farà també un debat sobre Les arrels socioeconòmiques d'un malestar recent, amb Sophie Baby, Antón Costas i Jordi Alberich.
En aquests tres dies es faran un seguit de debats i taules rodones entorn temes com Guerra i Guerres, amb figures com Joanna Bourke, Xosé M. Núñez Seixas i Aurora Bosch; Utopia, distopia i poder, amb María Ruido, Clara Serra i Antonio Mongeal; Què ens pot ensenyar el futur de la literatura, amb Edurne Portela, Marta Sanz, Jordi Amat i Enric Balaguer; Futurs possibles: els humans més enllà de l'antropocè, amb Martí Domínguez, Núria Montserrat i Ricard Solé. Perquè les jornades s'han pensat amb la voluntat d'aplegar ciències i humanitats des d'un enfocament global del pensament humanístic.
En la seva intervenció, Ramoneda ha esmentat uns versos de Yeats: "El ritual de la innocència mor ofegat/Als millors els falta convicció, als pitjors/els sobra intensitat apassionada". Ho va escriure el 1919. Però podria ser avui.
