Amics, detractors i passavolants, avui m’he d’acomiadar de tots vosaltres, amb l’esperança que només sigui per un temps. Motius estrictament personals i de salut fan que, aquesta que llegiu, sigui -eventualment- la darrera edició del Good Morning. Enlloc com a Nació Digital m’hi he sentit més a gust.

El cert és que, tractant-se d’un dia especial no m’acabava de decidir sobre quina mena de talls posar ni de com enfocar-ho. Finalment m’he decidit (com sol passar) per una mena de “secció de consens” entre totes les possibilitats que contemplava. D’una banda, us volia mostrar allò que mai no us he ensenyat i que, per cert, serviria per sí sol per a bastir una altra mena d’espai del tipus APM o similar: les pífies cavernícoles. De les que he enregistrat jo tinc debilitat per una en concret, que trobareu al primer arxiu de so. L’inefable Losantos està fent una de les seves homilies apocal·líptiques i s’enganxa en la paraula “soberanía”. Més que enganxar-se, l’arrossega menjant-se unes quantes síl·labes. Immediatament reacciona i diu “Esto es un toque fraguista que se me ha escapado” Certament, té raó. Només Fraga Iribarne sabia destruir la llengua espanyola igual de bé.

El segon arxiu correspon a Paco Linares, un col·laborador molt “especial” del programa Sin Complejos. Especial perquè, tot i que la col·laboració la signa (i la deu cobrar) ell, sempre consisteix a passar el micròfon a un altre persona que omple l’espai i ell es límita a presentar-lo i acomiadar-lo. Bona feina, sí senyor. El cert é que aquest artesà de la feina descansada i lucrativa, en els pocs segons que duren les poques frases que diu, genera un munt d’incorreccions, animalades, demostracions d’ignorància i d’altres meravelles que, ara, em sap greu no haver anat desant. Alguna em queda, com aquesta en que l’home es llença a la cita llatina i diu que “la primera dama de EEUU está en Marbella MOTU PROPIOR”.

Més humana i gairebé tendra queda la frase de Dieter Brandau a Libertad Digital TV en presentar Víctor Gago:  “una vez, en esta misma mesa dijo, Dieter, nos hemos convertido en unos friquis”.
La següent, la que és a l’arxiu nº 4, té una mica més de mala bava. Losantos, Vidal i companyia fan ostentació constant d’un pretès nivell cultural. I ho fan encabint a tort i a dret, cites dels clàssics (especialment espanyols, of course). El que passa és que, no sempre el nivell és el que pretenen vendre ni una tal densitat d’erudició està exempta del perill de relliscar. Súper Ferderico, per exemple, va confondre Góngora amb Calderón i ho va adornar citant un fragment de “la Vida es Sueño”, una cagada tan evident que, fins i tot un analfabet funcional com jo, la va pescar al vol.

En un altre ordre de coses, sempre m’han cridat l’atenció poderosament les anàlisis del panorama internacional que fan aquests senyors. Unes anàlisis que, tan poden ser esbiaixades en funció d’establir paral·lelismes amb Catalunya i poder-li clavar patacada, com poden pecar d’innocents i obviar que, en el cas de Catalunya farien una valoració totalment oposada. Un exemple del primer cas el tenim en aquest anàlisi fulminant que fa don César Vidal del Quebec (tall 5). De l’altre possibilitat esmentada en teniu una mostra en aquest elogi dels emigrants espanyols que van anar a Europa i que es van integrar amb entusiasme. És al tall 6 i els seus protagonistes són José Manuel Gozalo i Paco Maruenda.

I res més. Només sentir-me dolgut pels llocs de treball que destrueixo en abandonar temporalment aquesta secció. Penso en tots aquells advocats que van respondre a la crida de Juan Carlos Girauta per a disseccionar tot allò que escric amb l’esperança de poder-me portar als jutjats. Ànim. Pitjor serà quan declarem la independència i ni tan sols us serveixi de res la vostra justícia espanyola.