El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha anunciat aquest dimecres l'aprovació d'un informe on denuncia que TV3 ha incomplert l'acord d'oferir productes que "responguin a més d'un punt de vista i ofereixin els diferents posicionaments de la societat catalana" per l'emissió de documentals sobre el procés independentista de Catalunya.
En concret, l'òrgan extreu aquesta conclusió a partir de nou programes del 30 Minuts i vuit programes del Sense Ficció. Entre les temàtiques a les quals apunta el CAC hi ha principalment la cobertura al judici de l'1-O i la informació emesa sobre el mateix referèndum de l'1-O. A més, també es denuncia el tractament informatiu de l'aplicació de l'article 155 l'octubre del 2017 i del paper de la ultradreta a Catalunya.
A partir, doncs, de constatar aquesta manca d'imparcialitat, el CAC recorda a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) la "necessitat del compliment de les missions de servei públic" previstos a la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya. "La necessitat de garantir el pluralisme polític i el respecte de les diverses opcions i manifestacions polítiques existents a la societat catalana", cita concretament el CAC.
A més, l'òrgan insta TV3 a corregir, amb "la màxima diligència possible", la situació de "desequilibri" generada. Amb això, segons especifica l'informe, l'emissora pública catalana ha de donar "compliment a les obligacions inherents al servei públic i a les previstes en el Llibre d'Estil, en relació amb el pluralisme polític i la diversitat d'opcions de la societat catalana".
El vot particular del president del CAC
L'informe ha estat aprovat per dos vots a favor, dels consellers nomenats pel PSC, Carme Figueras, i el PP, Daniel Sirera, i el vot en contra del president de l'òrgan, Roger Loppacher, nomenat per l'extinta Convergència i Unió. De fet, Loppacher ha emès un dur vot particular contra els altres dos membres del CAC en què els acusa d'adoptar una posició que "no se sustenta ni està fonamentada en les conclusions de l'informe i que s'adopta basant-se en consideracions, valoracions i apriorismes ideològics".
Però, per què l'unionisme controla al CAC si des que els càrrecs estan nomenats -i amb mandat ja caducat- els governs que s'han succeït han estat independentistes? Tot s'explica per les dimissions puntuals dels consellers nomenats per ERC i CiU, que no han estat renovats per manca d'acord. En concret, la primera marxa va ser la de Salvador Alsius, nomenat pels republicans, i que va abandonar l'òrgan el març del 2020.
Fins ara, però, el fet de comptar amb un empat entre consellers de CiU i consellers unionistes, feia que el vot particular del president Loppacher permetés a l'independentisme seguir controlant l'òrgan. Tot canvia, però, amb la marxa d'Yvonne Griley, que al juny d'aquest any va abandonar el càrrec de consellera del CAC per ser nomenada secretària general d'Afers Religiosos, que pertany a la conselleria de Justícia del Govern, liderat per Lourdes Ciuró (Junts). Aquestes dues marxes sense relleu fan, doncs, que ara l'unionisme decideixi el sentit de totes les votacions al CAC.
El PSC, contra els documentals però en defensa de la "missió de servei públic"
Aquesta anomalia fa que ara les decisions del CAC siguin totalment incertes. De fet, amb el mateix informe sobre els documentals, se n'aprova un altre que reconeix que la CCMA ha complert les "missions del servei públic" durant l'any 2019. En aquesta ocasió, però, amb els vots a favor dels representants nomenats per CiU i el PSC, i amb el vot particular contrari del conseller del PP.
En aquest segon informe, es constata que TV3 ha posat més l'atenció en les relacions entre Catalunya i l'Estat, la crònica política d’àmbit internacional i els esdeveniments culturals. A més, pel que fa a partits polítics, s'assenyala que les intervencions del PSC-PSOE-Units són les que més temps acumulen als informatius de TV3, mentre que la combinació PDECat-Junts-Crida Nacional per la República és la primera a Catalunya Ràdio.