Com casa ser un Estat aconfessional i decretar tres dies de dol per la mort del papa? Espanya és un Estat aconfessional, és a dir, està desvinculat d'una confessió determinada i té en compte totes les creences religioses de la societat. Almenys, això és el que estableix la Constitució. La realitat, però, demostra que la religió catòlica té encara avui dia un pes molt important per a les institucions espanyoles, i també a les catalanes. La resposta del govern espanyol, secundada per la Generalitat, a la mort del papa ha posat sobre la taula el debat sobre si un Estat que oficialment és aconfessional ha de decretar dol per la mort del cap de l’Església catòlica.

A Catalunya, s'ha traduït en la suspensió dels actes més festius i desvinculats de la promoció cultural durant la diada de Sant Jordi. No és cap secret que Salvador Illa, obertament catòlic, dona una importància al catolicisme més gran de la que havia tingut els darrers anys. La primera trobada del Govern fora de Palau, el passat mes d'agost, va ser al Monestir de Poblet i ja es va entreveure com una declaració d'intencions que ha continuat fent-se palès amb la segona trobada al Santuari de Núria, al març. La relació de la Generalitat amb l’Església es reforça, a més, amb la presència de la democristiana Units per Avançar al Govern. Ara com ara, el PSC ocupa l'espai central de les relacions amb el catolicisme.

Espanya i Catalunya són realment aconfessionals? Tant el govern espanyol com el català han mirat de justificar la decisió del dol per la rellevància, la influència, i la transcendència del papa, que va més enllà, diuen, de la comunitat cristiana. Així ho va dir la portaveu del Govern, Sílvia Paneque. Des de la Moncloa, el ministre Félix Bolaños va insistir en el posicionament del papa en favor de la pau, la lluita contra la pobresa i les desigualtats. I és que la decisió del dol per la mort de Francesc s'ha de llegir en clau política, però també pel pes que encara té la tradició catòlica a l'Estat. "Respecte per a tothom, però tampoc podem negar les nostres arrels cristianes", resumia Illa aquesta setmana, en aquest cas amb motiu de la missa de Sant Jordi.

Una decisió també política

És precisament la figura del papa Francesc, amb la defensa dels palestins de Gaza, la condemna a l'agressió a Ucraïna per part de Rússia o les posicions envers els immigrants, que fa que la decisió de decretar tres dies de dol oficial es llegeixi en "clau política". Així ho entén la catedràtica en Ciència Política de la UOC Ana Sofía Cardenal que, consultada per Nació, ha destacat que la decisió de Sánchez s'emmarca en la reivindicació de les idees del pontífex, que sintonitzen en part amb alguns posicionaments polítics del govern espanyol, en un moment en què el món "gira cap a posicions molt de dretes".

Només cinc mesos després d'iniciar el seu pontificat, Francesc va visitar l'illa italiana de Lampedusa que va marcar un clar compromís amb la situació dels immigrants i de les causes que considerava injustes fins a la seva mort. "Jo també soc fill d'immigrants", va dir. Dotze anys després, aquest passat mes de febrer i amb la segona administració Trump a la Casa Blanca, l'argentí Jorge Mario Bergoglio -primer papa llatinoamericà- va enviar una carta als bisbes dels Estats Units demanant que s'oposessin a les "narratives discriminatòries" vers els immigrants. En la seva conversa amb l'escriptor Javier Cercas per Sant Jordi, Illa va reivindicar precisament aquest missatge com un dels més contundents contra les polítiques del nou president nord-americà.

Així, la veu del Papa, una veu de la moral en un món en què els discursos d'extrema dreta agafen pes, és també una veu que s'ha reconegut i valorat des de posicions polítiques allunyades, a priori, del catolicisme com és el PSOE, segons Cardenal, fet que explica la decisió de decretar tres dies de dol a l'Estat.

Vincles que no s'han trencat

L'Estat espanyol és aconfessional i no laic com ho és França, on s'estableix de manera paradigmàtica una línia diferencial entre l'Església i l'Estat. Així, l'aconfessionalitat determina una línia més desdibuixada entre la religió i les institucions que se suma a la relació de cooperació entre l'Estat i l'Església catòlica, que continua existint. Les misses en actes oficials o dies destacats com ara la de Sant Jordi escenifiquen aquesta continuïtat dels vincles catòlics en l'actualitat, com també ho era la presència de símbols com la Bíblia i el crucifix a les promeses de càrrec fins al 2014.

Altres experts consultats per Nació coincideixen que, tenint en compte aquesta relació de cooperació, fets com la declaració de dol oficial constaten que Espanya no és realment un Estat aconfessional. Andreu Paneque, politòleg i professor de la UOC, creu que, de fet, decretar els tres dies de dol per la mort del Papa reforça aquesta idea. En aquest sentit, el politòleg veu en la decisió del president espanyol una voluntat de no perjudicar les relacions internacionals, però també subratlla els lligams que l'Estat ha tingut tradicionalment amb la religió catòlica: "La Transició espanyola no trenca amb els vincles del règim dictatorial de Franco amb l'Església".

Pel que fa a Illa, Paneque creu que, malgrat que "no se sent incòmode" amb la decisió, respon més a una estratègia partidista com a "home fort" de Sánchez. Un acte que demostra la sintonia entre els dos presidents, que escenifica la "nova normalitat" a partir de la qual el PSC vol obrir aquesta nova etapa de relacions entre les administracions catalana i espanyola.

No passa el mateix amb altres líders religiosos

El politòleg i professor de la UPF Jordi Mir, qui reconeix també la rellevància de la figura del papa Francesc, destaca que, quan mor un altre referent d'una altra religió diferent de la catòlica l'Estat no actua de la mateixa manera que ho ha fet ara. "Encara que l'Estat es presenti com a aconfessional, sense vincle directe amb una religió, el catolicisme està sempre molt present", assegura.

En aquest sentit, defensa que la situació actual que ha portat a plantejar si l'Estat és aconfessional, no només en la teoria sinó també en la pràctica, hauria de servir per obrir un debat "tranquil i serè" sobre què significa l'aconfessionalitat. Un debat que hauria de servir per donar resposta a quin ha de ser el paper de l'Estat -i també de la Generalitat- respecte de les religions, i en quin pla han de quedar la tradició i els lligams històrics perquè les institucions responguin al sentir majoritari de la societat.

Amb tot, s'evidencia que l'Estat no està totalment desvinculat de la religió catòlica, fet que hauria de complir per ser realment un Estat aconfessional. La reacció a la mort del papa ho ha posat sobre la taula, sigui en clau política o pels lligams històrics amb el catolicisme, i constata que en una societat cada vegada més diversa -també en les creences- és un fet que les diferents religions, tot i ser tingudes en compte, no gaudeixen d'una situació d'igualtat institucional.