El claustre de Palamós "no és romànic", sinó que es va construir a principis del segle XX a Madrid i "és homogeni, fet d'un sol cop". Així ho ha dit el catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat de Girona, Eduard Carbonell, fent referència a l'estudi que ha realitzat al llarg dels darrers mesos sobre l'origen i les característiques del claustre de Palamós. Aquest és el segon estudi sobre l'autenticitat del claustre que descarta que hi hagi de peces antigues i elements pròpiament romànics al claustre de Palamós.

Al juliol de 2012, es va donar a conèixer un primer dictamen de geòlegs experts que descartaven que el claustre fos romànic i indicava que la construcció del Mas del Vent de Palamós és "una presentació artística i monumental elaborada d'inici en terres castellanes o lleoneses durant el primer terç del segle XX o poc abans i mostrada a Madrid fins l'any 1958 per ser traslladada a Palamós on ara es troba". El dictamen de geòlegs experts indicava que el claustre de Palamós no és romànic autèntic, sinó una recreació, tot i que hi havia peces antigues. En aquella ocasió, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va assenyalar que era una peça del primer terç del segle XX o poc abans i va apuntar que hi havia indicis en l'estudi material que indiquen que l'obra "pot contenir un cert nombre encara per determinar de peces antigues i elements pròpiament romànics i que la nòmina precisa de les peces romàniques i la seva procedència precisa no és objectiu de l'informe". A partir d'aquí es va demanar un nou dictamen a Eduard Carbonell, qui al tenir resultats va apostar per presentar els resultats en les jornades sobre el claustre que tenen lloc aquests dies a Barcelona.

Les conclusions d'aquest nou estudi assenyalen que tot i que és un claustre construït en pedra de Villamayor (Salamanca), en el cas de Palamós la pedra ha estat tallada i treballada seguint procediments i amb estris comuns a finals del segle XIX i en el segle XX i no a la manera que es feia en època romànica. De fet, s'apunta que "són les mateixes tècniques i amb els mateixos estris que es troben com es treballa la pedra en les restauracions de la catedral de Salamanca que porta a terme l'arquitecte Ricardo García Guereta des dels anys 1918 i fins a 1927". 

Claustre "homogeni i uniforme"

També es remarca que el claustre és "homogeni i uniforme" i està "fet d'un sol cop i no està construït per parts diferenciades sota cap aspecte, tampoc en el cronològic". S'apunta que no hi ha marques de picapedrer, habituals en les obres medievals, com tampoc morters antics ni pàtines com les que es troben en monuments medievals; sí, en canvi, pàtines que pel seus components químics porten a èpoques dels segles XIX i XX. El document conclou que "no s'ha identificat cap element o dada que es pugui atribuir al període medieval". 

Les conclusions apunten que els arcs de Mas del Vent són una rèplica del claustre de San Juan de la Peña (Osca); els capitells s'inspiren en el claustre de Santo Domingo de Silos (Burgos) tot i que hi ha capitells a Palamós amb influències de l'escola hispano-tolosana de 1100 i del repertori d'Alvèrnia de finals del segle XI i alguns dels detalls mostren la influència de l'art del Maestro Mateo i de l'art de Salamanca. "En relació amb el claustre de Salamanca, amb els capitells que es conserven encara avui a les parets del claustre actual, i el capitell conservat al Museu Marés i que tenen un gran refinament propi de la influència aquitana, Palamós està molt lluny", apunta. 

"Un claustre que es fa pel col·leccionisme del mercat de l'art" 

L'estudi ressalta que amb tota probabilitat el claustre es va construir a principis de la tercera dècada del segle XX al districte de Ciudad Lineal de Madrid. Partint que fos del segle XX, l'estudi es va plantejar si el claustre pertanyia a un edifici contemporani que després va ser enderrocat o si va ser fet per l'Exposició Universal de Barcelona, però "és evident que no", ha dit Carbonell. Altres possibilitats estudiades és si "va ser fet per completar un edifici existent, com és el cas de la basílica de l'Almudena, catedral de Madrid, en procés de construcció en aquell moment i que en el projecte de l'arquitecte Enrique Repullés y Vargas s'incorporava un claustre que s'inicià en els seus fonaments el 1915, i que no va continuar la seva construcció". Carbonell ha ressaltat que de totes les possibilitades consideren que "és un claustre que es fa pel col·leccionisme del mercat de l'art".