"Vaig tenir la sort d’estar dalt d’un Patrol de la Guàrdia Civil" cita textualment La Razón al titular de l’article. "L’exdirigent del partit emmarca el discurs sobre el capó del Patrol de la Guàrdia Civil en ‘clau humorística’", destaquen al subtítol a l’ABC. "Una dirigent de la CUP explica perquè va pujar a un Patrol de la Guàrdia Civil: "Era el faristol per dirigir-se a la massa", destaquen a El Mundo en un intent de fer veure que se cenyeixen als fets i no fan valoracions.
Al final, a la Caverna ja han creat l’imaginari real de què va passar el 20-S davant de la conselleria d’Economia –i, de fet, durant tota la tardor del 2017- i això ja és un "fet provat" tal com es diu en llenguatge jurídic: allò va ser un setge, una revolta violenta organitzada per les organitzacions independentistes amb l’ànim d’evitar el normal funcionament de la justícia que volia evitar un cop d’Estat. Un cop "demostrat" això gràcies al valor dels testimonis neutrals –o sigui els de l’acusació, els de la defensa són "de part" i el que diuen només interessa si reforcen la tesi que volem- ja només toca anar agafant retalls de les declaracions i descontextualitzant-les i retorçant-les fins que encaixin en aquest relat general imaginari.
Així, de la declaració de Boya ens interessa si va pujar al Patrol, quants bonys li va fer i, suposo, en quant es poden valorar. "L’exdiputada reconeix que amb el seu pes ‘segurament sí’ va contribuir ‘a xafar un poc el capó del cotxe’" és la part de la declaració que a La Razón troben més rellevant. Una dada que a l’ABC exhibeixen com la prova fefaent del delicte: "‘Si amb el meu pes vaig contribuir a xafar el capó de la Guàrdia Civil, doncs sí, hi vaig contribuir’, ha reconegut a la lletrada". "Pujats a un cotxe", és tot el que ha de dir Julio Valdeón a la seva anàlisi de La Razón.
Que Mireia Boya estava en contra de desconvocar la concentració –en part perquè no l’havien convocat- en contra del criteri de Jordi Sánchez, en realitat, tampoc és una prova de descàrrec del reu, sinó una altra demostració del "protagonisme de la CUP als incidents del 20 de setembre i de la nul·la espontaneïtat dels manifestants que van amuntegar-se a les portes de la conselleria d’Economia". Què calia dirigir-se als manifestants i recordar que allò era una protesta no-violenta? Doncs perquè hi havia "un grup més ‘entusiasta’, ‘eufòric’ o ‘efervescent’", que tothom sap que són "eufemismes" (el terme és de l’article original), guiño, guiño, codazo, que fort, està admetent la violència ens diuen des d'El Confidencial. Què va defensar el dret a la protesta? Doncs res, es nega a ella mateixa "perfil pacifista" perquè protesta i violència ja són una unitat indestriable en aquest imaginari.
Però quina violència, ens podríem preguntar? Però res, que va pujar al cotxe, què més cal per condemnar a trenta anys de presó?
Desenes de periodistes enfilats al Patrol de la Guàrdia Civil el 20 de setembre
