
L'humorista gràfic argentí Joaquín Salvador Lavado Tejón, més conegut com a 'Quino', creador de la tira còmica Mafalda, ha estat guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2014.
Aquesta candidatura ha estat proposta per Rafael Puyol Antolín. A aquest Premi optaven 22 propostes de 14 nacionalitats, entre les quals es trobaven la periodista congolesa Caddy Adzuba i el filòsof espanyol Emilio Lledó.
Quino va néixer a Mendoza (Argentina) el 1932. Fill d'andalusos emigrats a l'Argentina el 1919, va descobrir la seva vocació de mà del seu oncle Joaquín Tejón, pintor i dissenyador gràfic, i va iniciar amb 13 anys els estudis de Belles Arts en la seva ciutat natal.
Els va abandonar el 1949, decidit a dedicar-se a les historietes i a l'humor. El 1954 va publicar la seva primera pàgina i, des d'aleshores, ha publicat les seves vinyetes, dibuixos i historietes en diaris i revistes d'Amèrica i Europa. Amb el cop d'Estat a l'Argentina del 1976, Quino es va exiliar a Milà. El 1990 va adoptar la nacionalitat espanyola i ha alternat residència també entre Madrid i Buenos Aires.
Reconegut com un dels més destacats humoristes gràfics de l'àmbit internacional, Quino va arribar a la fama amb les tires de Mafalda. Aquest personatge havia nascut per a una campanya publicitària frustrada, poc després que publiqués el seu primer recopilatori, 'Mundo Quino' (1963). La primera historieta de Mafalda es va publicar el 29 de setembre del 1964 en el setmanari 'Primera Plana' de la capital argentina. En la sèrie Mafalda, Quino va reflectir el món dels adults vist des dels ulls d'un grup de nens.
La protagonista era una nena preguntona, intel·ligent, irònica, inconformista, preocupada per la pau i els drets humans, que odia la sopa i estima els Beatles. Les històries d'aquest personatge contestatari, que va arribar a Europa el 1969 de la mà d'Umberto Eco, que la va definir com una "heroïna colèrica", s'han traduït a quinze idiomes i s'han publicat en diaris i revistes de tot el món.
El 1973, Quino va deixar de dibuixar-la. Tot i això, l'interès per Mafalda ha seguit vigent fins a l'actualitat, amb els seus llibres imprimint-se una i una altra vegada i adaptant-se a les noves tecnologies, disponibles en format digital.