Prop de 33.000 espectadors han omplert l’Aribau Club i la sala 5 Multicines de Barcelona durant els deu dies del Beefeater In-Edit. A manca d’avaluar el seguiment digital, la dotzena edició del festival internacional de documental musical ha tornat a ser un èxit. En l’apartat de reconeixements, el premi del públic ha recaigut en 'Pulp: A film about life, death and supermarkets', una aproximació al dia a dia de Sheffield, la ciutat on va néixer i créixer la banda liderada per l’excèntric i carismàtic Jarvis Cocker.

El guanyador del millor documental internacional se l’ha endut 'American Interior', de Gruff Rhys, cantant del grup Super Furry Animals, per una obra en la qual busca un avantpassat que va abandonar Gal·les el 1792 a la recerca d’una tribu d’indis que parlaven gal·lès. El jurat li reconeix la “gosadia a l’hora de barrejar formats i actuacions en directa amb l’estructura cinematogràfica”.

El millor documental estatal ha estat “Un lloc on caure mort”, un cru retrat sobre les anècdotes i misèries de Càndid Coll, líder d’Autodestrucció, que acaba vivint en coherència amb el nom del grup, arrossegat pel “cantó més salvatge de la vida”, com diria Lou Reed. Hi ha hagut mencions especials per a 'I need a Dodge! Joe Strummer on the run', sobre el cotxe que el cantant de The Clash va perdre a Granada a mitjans dels anys 80 i la seva interacció amb el grup 091; i per a “Pete and Toshi get a camera”, tribut al llegendari activista de folk.

Sorpreses agradables

A més, han destacat peces com 'Freddie Mercury: the great pretender', un anàlisi acurat dels darrers cinc anys de vida de l’estrella de Queen, amb èmfasi especial en la relació amb Montserrat Caballé; 'Tubular bells: The Mike Oldfield story', un emotiu recorregut de com un precoç i turmentat artista va crear una peça genial i única en la història de la música; 'Beautiful noise', retrat del moviment 'shoegaze' representat per Ride, My Bloody Valentine o The Jesus and Mary Chain; 'My secret world: the story of Sarah Records', sobre una parella d’emprenedors apassionats per la música que van apostar per un segell alternatiu durant els anys 80; o '160 metres, una història del rock a Biscaia', que posa el focus en les dues maneres d’entendre la música i la vida als dos marges de la ria de Bilbao, amb testimonis i imatges impagables d’Eskorbuto, Zarama i el denominat Getxo Sound. Menció apart mereix el documental 'Spandau Ballet: soul boys of the western culture', sobre una de les formacions genuïnes del fenòmen ‘new romantic’, que van tenir la deferència de venir a Barcelona i anunciar-hi un concert per a la primavera de 2015.

D’altra banda, els organitzadors també han volgut subratllar l’homenatge a Frank Scheffer, la continuïtat de la sala on-line, amb un 70% de títols vistos, la consolidació de la cita a Madrid, Bilbao i Pamplona i la segona edició de l’In-Edit Fast Forward, que ha donat visibilitat a projectes de base tecnològica que afecten directa o indirectament al sector audiovisual i musical. Sota aquest paraigües s’han debatut noves dinàmiques del consum cultural, amb Cooncert, Playmoss i Nov25, s’ha parlat de formats innovadors i plataformes emergents com DeviceR, Lapsus i Mondrian Lab, i s’han presentat els projectes d’Interlude, Civolution i MisterFogg.

Les sales deixen de projectar pel·lícules musicals però el dotzè Festival In-Edit no s’acaba del tot. A banda de la creació de In-Edit Beat, un bloc específic que anirà informant als usuaris de les novetats del festival durant tot l’any, el web del festival ofereix durant uns quants dies una trentena de pel·lícules a través de la plataforma In-Edit TV.