A l'edició de col·leccionista que vàrem publicar ahir hi mancava una de les starlets més coloristes de la caverna. Em refereixo a Cristina López Schlichting que, com que comença el programa de la COPE a primera hora de la tarda (i tampoc no és que sigui molt espaviladeta, no ens enganyem) no va arribar a temps de transmetre els seus esgarips de "dolor patrio".

Malgrat que ahir, a Madrid (l'únic lloc que existeix per als radiofonistes espanyols), hi va haver vaga salvatge de metro i els trastorns a la "villa" van ser fenomenals, la senyora López només va tractar la qüestió durant una estoneta i cap al final del programa. La resta la va dedicar a explicar el seu dolor incontenible pel fet que  "Ha sido ratificado el Estatuto que nació como desafío contra la Constitución española" Vaja, que "Lo cierto es que ha nacido la Cataluña nación" (Ara mateix vaig a dir-li-ho a en Guifre el Pilós) i que "El Estatuto aprobado ayer garantiza el trabajo eficaz de las oligarquías locales para desvincular a los catalanes de España". Al quart arxiu de so (que és múltiple) la sentireu dir virgueries com ara que la sentència "Es aberrante en muchos extremos. Fíjense ustedes por ejemplo cuando dice que la lengua propia de Cataluña es el catalán...¡Alucina vecina!".

La veu incordiant que sentireu per sota i per damunt de la se de la senyora López és d'Isabel San Sebastián, una senyora amb un gran desig de protagonisme que el manifesta així, trepitjant els contertulis, cosa que propicia un incident amb Gustavo Villapalos que s'enfada d'allò més. La López intervé per disculpar-los: "Gustavo e Isabel están tensos y yo lo entiendo porque realmente, es que aquí nos estamos jugando la supervivencia de España" Colossal! Tant d'esforç pedagògic té la seva recompensa en les trucades dels oïdors que trobareu al darrer arxiu, tancades amb una sentida i emotiva cloenda de la senyora López.