En ple Any Shakespeare, el Macbeth de Verdi serà l'encarregat d'obrir la temporada 2016-17 al Gran Teatre del Liceu. L'adaptació comptarà amb les veus de Ludovic Tézier, Martina Serafin i amb el debut de Tatiana Serjan. Aquesta òpera serà el primer tast d’un curs amb catorze títols operístics –tres en versió concert i dos més que la temporada actual–, un parell d’estrenes absolutes, i una combinació de veus i direccions d’escena internacionals amb el talent local.

Aquests seran els casos de Lluís Pascual, director d’escena de les cèlebres Les noces de Fígaro de Mozar; Àlex Ollé, encarregat del debut de l’òpera del s.XXI Quarttet; i Jordi Savall, protagonista amb Le Concert des Nacions de l’estrena en versió concert de Teuzzone de Vivaldi. Més enllà del talent local, un dels grans reclams, potser el més llaminer, del proper curs serà Elektra, amb direcció del realitzador francès Patrice Chéreau.

Una temporada de grans reclams

Aquest curs, el Liceu recupera títols inèdits o poc representats al teatre, amb dues estrenes absolutes a tot l'estat espanyol. La proper temporada començarà al setembre amb la mateixa producció que acabarà l’actual: Die Zauberflöte (La flauta màgica), tot i que la inauguració oficial serà el 7 d’octubre amb Macbeth, amb direcció d’escena de Christof Loy. El nou curs inclou dues òperes més que l’actual i un ventall de títols que abraça des del barroc fins el segle XXI (Quarttet), amb dues òperes del segle XX (Elektra i La vídua alegre, en versió concert).

Les noces de Fígaro, amb direcció escènica de Lluís Pascual, serà un dels plats forts del curs. Cal recordar que el director del Teatre Lliure ja va dirigir l’any 2014 un programa doble d’òperes del segle XX a la sala barcelonina. El muntatge, que s’estrenarà el 7 de novembre, és una coproducció del teatre barceloní i la Welsh National Opera de Cardiff. El desembre serà el torn d'un altre plat fort: Elektra, de Richard Strauss, un òpera del segle XX, feta en coproducció amb el Metropolitan de Nova York i L’Scala de Milà. L'obra és un títol poc representat i "molt idoni per atraure públic jove". La direcció escènica serà de Patrice Chéreau, director de cinema (La reina Margot), de teatre i d’òpera.
 
Quartett, de Luca Francesconi, suposarà l’estrena a l’estat espanyol d'aquesta òpera del segle XXI. Amb un gran impacte visual i tecnològic, la direcció d’escena correspon a Àlex Ollé (La fura dels baus), amb producció de L’Scala de Milà. El barroc comptarà amb l’estrena absoluta de Teuzzone, de Vivaldi. Jordi Savall recupera, en versió concert, aquesta peça de grans àries gairebé tres-cents anys des de la seva estrena a Màntua, Itàlia. La interpretació anirà a càrrec de la seva formació Le Concert des Nations.

Rigoletto i Wagner, clàssics de pes

Un dels títols més populars del repertori arribarà al març de 2017: Rigoletto, basada en el drama de Victor Hugo. En una coproducció del Liceu i el Teatro Real, suposarà el debut de Javier Camarena en el rol de Duc de Màntua, acompanyat de Leo Nucci i Carlos Álvarez, que retorna al Liceu després de vàries temporades absent. Camarena tornarà a repetir presència al Liceu amb La fille du régiment, de Donizetti, en una celebrada producció de Laurent Pelly.

Posteriorment serà el torn de Wagner i L’holandès errant, en una producció de l’Staatsoper de Berlin. Aquest títol precedirà el  muntatge tecnològicament més ambiciós del curs, la producció de Don Giovanni del Liceu amb la Royal Opera House de Londres i les òperes de Tel Aviv i Houston. Mariusz KwiecieÅ„ i Carlos Álvarez seran els intèrprets principals d’un espectacle amb direcció escènica de Kasper Holten.
 
D’altra banda, enguany el Liceu recupera una producció pròpia: Il trovatore, amb una nova direcció d’escena, a càrrec de de Joan Anton Rechi, nova il·luminació i nou vestuari. Aquesta producció suposarà el debut al Liceu de dos noms que trepitgen fort a l’escena mundial: Kristin Lewis i Yonghoon Lee. I tancarà la temporada ‘La vídua alegre’, de Franz Lehár, que torna al Liceu 37 anys després de la seva darrera representació i suposarà la tercera peça de la temporada dirigida per Josep Pons.

La dansa serà a la propera temporada artística del Liceu amb tres reputades companyies: el Ballet Nacional Sodre (BNS) d’Uruguai, dirigida pel prestigiós ex ballarí Julio Bocca; IT Dansa, la companyia de l’Institut del Teatre; i el Ballet Preljocaj. Pel que fa a la programació infantil del Liceu, "El petit Liceu" inclourà la màgia, amb Aria Kadabra, les clàssiques adaptacions operístiques pel públic infantil, com La petita flauta màgica, El superbarber de Sevilla, Guillem Tell, i versions teatrals d’Els músics de Bremen o La casa flotant, de Xavier Montsalvatge.

Pressupost a l’alça i previsió optimista

El pressupost de la temporada serà de 43,3 milions d’euros, un milió d’euros per sobre de la temporada actual (42,2 milions), amb un dèficit de 303.000 euros. El refinançament dels crèdits pendents i l’increment de les aportacions públiques, especialment de l’administració central d’acord amb els percentatges que marquen els estatuts del Teatre, seran alguns dels reptes econòmics per tal de donar compliment al Pla Estratègic i de Viabilitat per al període 2014-2017 i aconseguir la sostenibilitat econòmica del Teatre en el temps.  
 
En aquest sentit, el director general del Liceu, Roger Guasch, no ha amagat que “tots els problemes relatius a les aportacions públiques” tenen a veure amb un “dèficit” d’aportacions del Ministeri de Cultura. Guasch s’ha mostrat content amb l’actitud de l’Ajuntament de Barcelona, i ha senyalat que darrerament el nou consistori “ha canviat” la seva visió sobre el Liceu, i que ara mostra una “gran predisposició” respecte les demandes de la institució. Guasch també ha valorat que la Diputació de Barcelona “ha aportat més” que anteriorment i ha agraït al diputat Juanjo Puigcorbé que “hagi entès les seves necessitats”.

Amb tot, el director general ha demanat temps, fins a la constitució del nou patronat –fruit de la nova composició de diverses administracions-, i ha confiat en una solució que estabilitzi el teatre fins el 2021, “amb aportacions que responguin a allò que fa falta en inversions a l’edifici i als crèdits que s’han de retornar”, sense oblidar la despesa derivada de l’acord amb la plantilla pel retorn de les pagues extraordinàries endarrerides, d’aquí al 2018.   

Un efecte de la millora dels comptes de la casa és, segons els seus responsables, la rebaixa en el preu de les localitats. El cost de les entrades per a les òperes disminueix la temporada vinent un 1,2%, amb l’objectiu de ser “més accessibles” a nous públics, especialment a la gent jove.