La conservació del baluard del Migdia, una de les restes recuperades els darrers anys del que va ser la muralla de Barcelona fins a finals del segle XIX, era una de les assignatures pendents de l'administració municipal després de l'actuació efectuada a partir de l'any 2006, amb la construcció d'edificis d'habitatges, un “nyap” que va permetre preservar les restes però de la manera més deslluïda possible. Ara un projecte de rehabilitació preveu aprofundir en la recerca arqueològica, urbanitzar la zona, fer-la visitable, guanyar un nou espai públic a la ciutat i guanyar una nova connexió entre la Ribera i la Barceloneta. I és que el solar on es va retrobar el baluard no ha tingut una història gaire digna en els últims trenta anys. Ocupat per l'Estació de Rodalies adjacent a la de França fins que la piconadora olímpica la va enderrocar, durant anys es va convertir en un pàrquing de superfície -de pagament-. A principis d'aquest segle es va especular amb la possibilitat d'utilitzar el solar per bastir-hi l'encara nonada Biblioteca Provincial un cop es va descartar fer-la al Mercat del Born, però finalment el projecte es va descartar en favor d'una colossal promoció de pisos de l'empresa Tricéfalo-Vallehermoso, una decisió de l'aleshores ajuntament socialista encara en discussió.  
  Fos com fos, el 2006 es va fer la intervenció arqueològica preceptiva abans d'engegar la construcció dels blocs de pisos ja que la zona queia just on estava situat el Baluard de Llevant, una de les defenses de la ciutat que va tenir un paper destacat durant el setge de 1714. “Se sabia que hi era, però no en quines condicions”, assenyala l'actual responsable d'arqueologia de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), Josep Pujades. El cas és que es va descobrir no només el baluard del segle XVI, sinó també l'escullera del port de Barcelona del segle XV i la contraescarpa del segle XVIII, a més de diverses canalitzacions del Rec Comtal.

Totes aquelles restes es van documentar, però només se'n va conservar una part, tot i que es va modificar el projecte urbanístic amb la finalitat de preservar les restes arqueològiques. El resultat, ras i curt, va ser un “nyap”, com admet el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, perquè es va conservar el baluard, però de la pitjor manera possible, amb la construcció d'un pàrquing al que hauria estat el fossat, amb una estructura que només està separada de la muralla per escassos centímetres. Almenys hi van posar una cristallera, que converteix els usuaris del pàrquing en espectadors privilegiats de les restes del baluard.
   
De fet, actualment el vianant pot passar per la zona sense parar esment que es troba a tocar de restes arqueològiques, ja que aquestes han estat tot aquests anys pràcticament abandonades a la seva sort, en un recinte delimitat amb tanques de filferro on, si més no, campen amb total llibertat els gats. La zona, just darrere dels edificis que s'alcen davant la sortida del Metro de Barceloneta, és tan cèntrica com desconeguda, fins i tot pels mateixos barcelonins, que sovint ignoren la seva existència.  
“Amb aquest nyap és difícilment interpretable que era el baluard”, assenyala Ciurana, satisfet d'anunciar un nou projecte de rehabilitació previst en dues fases, una primera de recerca arqueològica i una  segona d'urbanització de la zona amb l'objectiu de fer-la visitable. La primera s'iniciarà al novembre i la previsió és finalitzar-la al març, per iniciar la segona fase i tenir-la enllestida al novembre del 2015. El pressupost és de 2 milions d'euros.
 
La fase de recerca arqueològica no anirà més avall de la cota zero del fossat, ja que segons Pujades, baixar més “demanaria una inversió massa gran en la construcció de murs de contenció”. Es preveu localitzar una canalització d'una derivació del Rec Comtal i deixar a la vista tot el tram de la contraescarpa conservada.  

Un cop acabada la rehabilitació, Barcelona guanyarà “un nou espai públic” al temps que hi haurà “una nova connexió entre els barris de la Ribera i de la Barceloneta”. La reurbanització preveu la pavimentació de tota la zona amb un únic material en tot el conjunt a base de peces prefabricades de formigó. S'habilitaran rampes per baixar al fossat amb un tractament de diferenciat en basalt negre, per posar en relleu el passeig arqueològic configurat pel Baluard de Migdia, la muralla i la contraescarpa. Una barana de protecció delimitarà tot el perímetre.
 
L'accés al fossat però, serà d'accés restringit, amb la previsió d'oferir visites guiades segons l'actual model de la plaça de la Vila de Madrid, on la balconada permet contemplar el recinte des de dalt i només es pot accedir a la zona inferior en horari convingut.

Els treballs al baluard de Migdia se sumen als que actualment es duen a terme al baluard de Sant Antoni i als previstos a la porta de Sant Daniel, al parc de la Ciutadella. Quan totes les obres estiguin acabades s'hauran recuperat diverses parts de la muralla medieval, que se sumaran al Portal i Baluard de Santa Madrona, l'únic que es va salvar de l'enderrocament de les muralles de Barcelona a la segona meitat del segle XIX.