«El portugués es un dialecto del gallego»

Avui, recull de parides cavernàries. Totes elles imperdibles. Paco Maruenda s’escandalitza per la utilització del “Orfeó de la Música”. A Esradio diuen que Michelle Obama “ni siquiera es presidente de los EUA” y César Vidal afirma que “el portugués es un dialecto del gallego”

Publicat el 04 d’agost de 2010 a les 11:56
Hi ha molts talls de so que, pel fet de no disparar directament contra aquesta Catalunya, no pugen mai a l’aparador d’aquesta secció. Avui aprofitem per a recuperar-los tots. Al meu parer, el més pirotècnic de tots és el primer, on trobareu César Vidal aprofitant la darrera visita de ZP al Parlament Europeu per a criticar que el president espanyol no domina cap idioma... a banda de l’immortal espanyol, esclar.

L’admiradíssim Vidal, tan il·lustrat ell, diu com aquell que no vol la cosa: “A lo mejor a Durao Barroso, por eso de que el portugués es un dialecto del gallego, le ha cogido algo, pero no estaría yo tampoco muy seguro”... I es queda tan ample.

Maite Loureiro, també a Esradio, comenta la ridícula pancarta que havien instal·lat a Marbella per a rebre Michelle (Misel, en español cavernari) Obama. Loureiro recalca que “desde luego no era muy buena imagen eso de hacer tanto bombo con la visita de la mujer, que ni siquiera es el presidente de los EUA”. Què menys que ser president dels Estats Units, si vols anar de visita a Marbella. Ja es veu que, per entonar amb el poble de Gil y Gil, Muñoz o la Pantoja cal molta classe. Seguim amb la Loureiro que, en referir-se a les novetats en el Cas Palau, hi ha barrejat de manera surrealista el ministre Corbacho: “No sabemos si también va a pillar al Ministro de Trabajo del que se habla que va a salir del Gobierno para dirigirse al PSC. A lo mejor le toca enfrentarse a estos temas”.

Acabarem amb l’ínclit Paco Maruenda que, finalment, confessa que, el que de veritat li agrada del cas Palau, és que l’imputat sigui “un chico de la mal llamada burguesia catalana” Maruenda s’escandalitza que hagin utilitzat el “Orfeó de la Música”. Com dirien ells mateixos: “Cosas veredes, amigo Sancho”.