Després del sacseig provocat per l'exposició La bèstia i el sobirà –amb una polèmica imatge al·lusiva al rei Joan Carles I que va crear molt de rebombori–, el Macba emprenia un nou rumb el darrer octubre amb l'arribada a la direcció de Ferran Barenblit, substitut del dimitit Bartomeu Marí. Des d'aleshores, els fets s'han anat succeint amb la celeritat que demana un museu on la transgressió sempre ha de tenir un lloc destacat, passant per la commemoració dels vint anys d'obertura de l'equipament, una efemèride celebrada el darrer novembre.
 
Cinc mesos després, el Macba presenta les propostes de la nova temporada, la primera que el nou director assumeix com a pròpia i amb unes pretensions clares: "la casa ha de repensar-se i imaginar-se com serà d’aquí a vint anys", detalla. D'entre tots els projectes expositius, Barenblit en destaca Punk. Els seus rastres en l’art contemporani, que serà al museu el proper mes de maig. El Macba, en coproducció amb el Centro de Arte Dos de Mayo de Madrid (CA2M), acollirà una mostra que recorre la influència del moviment en l’art actual i que es fa ressò de la importància de la seva presència com a actitud i referent entre molts creadors de l'actualitat.
 
Curiosament, Barenblit ja havia acollit l'exposició quan era director del museu madrileny, una mostra que arribarà a Barcelona "ampliada i renovada" després d'un esclatant èxit de crítica i de públic arreu on s'ha pogut veure. Directament vinguda de l'Artium de Vitoria –on s'ha vist fins el gener–, el projecte va més enllà del llegat estrictament musical, demostrant que el punk va ser, sobretot, una ràbia contra l'statu quo i una provocació als fonaments socioeconòmics del sistema. El moviment va viure la seva eclosió a finals dels setanta, amb epicentres a Londres i Nova York, amb una influència que és "viva i plena de rastres" en l'art contemporani.
 
Sis exposicions temporals al llarg del 2016

A banda d'aquesta aproximació al punk, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona organitzarà el 2016 un total de cinc exposicions temporals més –dedicades a la fotografia provinent del món àrab, a l’artista Antoni Miralda i a la contracultura dels anys vuitanta, entre d'altres–, a banda d’una nova presentació de la seva Col·lecció que s’enfocarà "a mostrar nous relats a partir del mateix fons. En ordre d’exhibició, el 17 de març arribarà al Convent dels Àngels una mostra de l’artista veneçolà José Antonio Hernández-Díez, No tinc por de cap mal, amb obres de finals dels 80 i principis dels 90.

A continuació serà el torn d’Andrea Fraser i L’1% c’est moi, una exposició metaartística en la línia d’aquesta creadora, que es qüestiona "què volem de l’art" i mostra una visió crítica del paper de les institucions en els assumptes estrictament artístics. El mes de juny, el museu ensenyarà la nova presentació que ha dissenyat per a la seva "Col·lecció", un fons que, en bona part, encara no ha estat mostrat. La nova direcció vol mostrar una mirada sobre l’art a la recerca d'una "narrativa no hegemònica", amb un replantejament del rol de les imatges i de la petja tecnològica i dels mitjans de comunicació.
 
Després de l’estiu, Bartomeu Marí tornarà a l’equipament per comissariar una mostra dedicada a la fotografia de l'Orient Mitjà, amb materials de l’Arab Image Foundation de Beirut. Posteriorment, a l'octubre, el museu dedicarà una exposició a l’artista Antoni Miralda, titulada Madeinusa i centrada en els projectes de l’artista català vinculats als Estats Units. Tancarà l'any nou esclat de contracultura, ara la dels anys 80. Amb el títol provisional d'Els vuitanta: el que l’eufòria va ocultar, l'exposició es centra en el període comprès entre 1977 i 1992, ple d'esdeveniments històrics d’ordre social i polític i que, alhora, també van comptar amb la discrepància de grups, activistes culturals i diversos artistes.