La derrota d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial, el novembre del 1918, va fer entrar el país en un període revolucionari. Feia només un any que Rússia havia vist la caiguda del tsarisme i el triomf del comunisme. A Berlín, es va proclamar la República mentre el kaiser fugia. El mateix va passar a Baviera, que era un regne autònom dins de l'imperi alemany. Va néixer la República Lliure de Baviera, que va posar fi a més de 700 anys de regnat de la dinastia Wittelsbach. Un front d'esquerres es va fer amb el poder, que durant uns efímers mesos va estar en mans d'un nucli d'intel·lectuals revolucionaris. Aquesta és la història que explica Volker Weidermann, escriptor i cap de cultura de la revista Der Spiegel a La república de los soñadores (Arpa). 

L'obra, escrita amb ritme trepidant, dibuixa el que, segons l'autor, va ser una possibilitat truncada de construir un règim progressista, pacifista i imbuït dels somnis dels seus impulsors. La figura més central de la història és Kurt Eisner, líder d'un Partit Socialdemòcrata Independent (USPD), una escissió d'esquerres del potent SPD, que va fer-se amb el govern a Berlín. 

[blockquote]"Durant tres mesos, un grup d'intel·lectuals va assajar un projecte de règim socialista utòpic que va acabar a sang i foc"[/blockquote]
En realitat, però, més que de república dels somniadors, potser caldria parlar del somni d'una república. El govern d'Eisner, un dramaturg jueu de bones intencions, mai va controlar la situació, amb disputes constants entre les diverses faccions de l'esquerra, els partidaris d'Eisner, els socialdemòcrates ortodoxos que el consideraven un il·lús, i els comunistes, que no el veien com un revolucionari autèntic i estaven preparant la seva pròpia revolució a Berlín. 

El paper dels intel·lectuals

Weidermann s'atura en el paper jugat per noms brillants de la cultura alemanya, com Rainer Maria Rilke, Hermann Hesse o els germans Hermann i Thomas Mann, testimonis més o menys distants als esdeveniments que s'anaven succeint a Munic. Thomas Mann escrivia La muntanya màgica mentre contemplava la cursa dels fets cap al precipici. La revolució bavaresa va generar inicialment un gran atractiu en els cercles culturals, on Eisner era reconegut. Però el conflicte que es vivia als carrers, amb vagues i xocs armats, aviat va esgotar la confiança de la ciutadania.

Eisner es va veure superat pels esdeveniments. Les eleccions convocades a Baviera el gener del 1919 van suposar una severa derrota per l'USPD, que va quedar en un minso 2,5% dels vots, mentre socialdemòcrates i conservadors quedaven en les primeres posicions i els comunistes optaven per l'abstenció. 

[blockquote]"En el llibre apareixen Rilke, Mann i un Hitler jove que espera la seva hora"[/blockquote]
Quan el 21 de febrer de 1919 Eisner es dirigia a la sessió inaugural del parlament bavarès per lliurar la seva dimissió, un activista de l'extrema dreta li va sortir al pas i el va assassinar a trets. El fet va generar un gran impacte. Baviera va viure enmig d'una situació caòtica mentre se succeïen els governs, inclòs un intent de república comunista que només va durar set dies. El maig, Munic va ser ocupada per tropes provinents de Berlín. Les enviava un govern socialdemòcrata, però part de la força la nodrien els anomenats "cossos lliures", milícia reaccionària que va desfermar una repressió implacable contra tot allò que semblés roig.

La república de los soñadores explica molt bé els inicis de la que va ser la República de Weimar: els errors de l'esquerra més radical, la ingenuïtat dels seus dirigents i l'aliança de l'SPD amb els sectors més conservadors de la societat alemanya per esclafar la revolució a Munic i a Berlín, on el gener van ser massacrats els líders comunistes Karl Liebnecht i Rosa Luxemburg. Al final, s'entreveu la figura d'un jove soldat que no pren partit i que ja busca el protagonisme que tindria aviat, Adolf Hitler.