Un dels plats forts de la trentena edició del Festival Castell de Peralada és la revisió de l’òpera clàssica de Giacomo Puccini, Turandot. Els encarregats de portar-la a escena són el director Mario Gas i l’escenògraf Paco Azorín que, a menys d’una setmana per les dues funcions, el 6 i el 8 d’agost, han desvelat  alguns detalls de l’espectacle. 

Aquest Turandot no comptarà amb la clàssica ”exhibició orientalista” de l’obra, però sí amb una narració que transita per diferents temps històrics de la Xina, des de l’època imperial fins a l’actual. Les entrades per les dues funcions ja s’han exhaurit i és que Turandot era l’única òpera de Puccini que faltava per representar a Peralada. 

Mario Gas ha destacat que la seva principal intenció ha sigut “destriar l’essencial de la palla, per donar força a les emocions i conflictes de la història, sobretot a partir de la música”. Aquesta és una òpera “complexa” de Puccini, ha asseverat Gas, de la qual ha intentat extreure –de nou- l’essència, potser per compensar el caràcter “simfonista i d’aire d’oratori” de la composició.

Paco Azorín ha volgut remarcar el caràcter “transtemporal” de la proposta, de manera que tant s’ambienta a la Xina imperial del llibret original, com al temps de la Xina popular de Mao, i fins a dia d’avui. L’argument gira al voltant de la història d’una princesa xinesa que degollava els pretendents que no estaven a la seva alçada.

Pel què fa a l’escenografia, Azorín no ha volgut desvelar el secret de la seva proposta. Únicament ha avançat que tot plegat es redueix a un sol objecte escènic de grans dimensions que, amb el pas de les àrees va perdent elements. “L’escenografia va de més a menys”, ha dit.