Iron and Wine van desplegar el seu preciosisme a l’escenari principal, mentre començava a caure el sol, però com ja ha passat en altres ocasions amb propostes de format similar, l’ambient més aviat festiu de l’esplanada no va permetre apreciar del tot les harmonies vocals de Sam Beam i els seus, que malgrat tot van oferir un concert impecable que va emmarcar la darrera posta de sol a la Masia d’en Cabanyes.
 
Just abans, Albert Pla s’havia posat a la butxaca el nombrós públic que va omplir la Barca, en un concert on va haver-hi lloc per temes que ja formen part de la nostra memòria col·lectiva com La Sequia i demostracions de "poderío flamenc" per part del guitarrista Diego Cortés. Pla, irreverent, com de costum, va oferir si no el millor concert de la jornada, si el més connectat amb un públic que no va parar de cantar amb un somriure tots els temes del cantautor.
 
Josh Rouse, solvent i efectiu a la Cabana, va servir a molts com a preludi del divertidíssim concert dels següents caps de cartell. They Might be Giants, que potser no van congregar un públic tan nombrós com altres grans noms del festival, però sí que se’n van assegurar un de ben fidel que va ballar hits com Mesopotamia o Istanbul i va riure amb les bromes de la mítica banda americana, que van demostrar que després de trenta-cinc anys sobre els escenaris segueixen sent els primers de gaudir dels seus concerts.
 
A nivell local, el premi gros se’l va endur El Petit de Cal Eril, que malgrat no tocar a l’escenari més còmode ( La Cova, després de cinc edicions segueix sent l’escenari que menys m’agrada) ni a l’hora més adequada, van demostrar que orbiten a anys llum de la majoria de bandes de casa nostra amb un dels grans concerts a què ens tenen acostumats: perfecció tècnica i alegria marca de la casa.

Of Montreal, colofó final
 
Of Montreal van ser el darrer nom gran a l’escenari Vida, a una hora en què després de dos dies de festival, la gent tenia més ganes de ballar i acabar la festa que de parar atenció, en aquell moment en què la màgia s’apodera de la Masia i esclata la catarsi.
 
Punt i final al cinquè Vida, que ha tancat amb xifres rècord. Més de 33.000 persones s’han acostat a Vilanova en el que ja és una cita imprescindible de l’estiu. El festival, que, des de la primera edició ha sabut crear les condicions per atraure un públic divers, en què és habitual trobar-hi famílies, ja va anunciar un dels caps de cartell de la propera edició: The Charlatans. La propera cita serà al Secret Vida, aquesta tardor. Un festival en què la incògnita esdevé leit-motiv. Sona arriscat però  el Vida s’ho pot permetre: després de cinc anys de música, tenen la confiança dels habituals.