Una desfilada farcida de làsers entrecreuats, ballarins amb caps d'animals amb banyes i altres barrets extravagants. Així han vestit els Pet Shop Boys la primera nit del vintè festival Sónar a la nova ubicació de la Fira Montjuïc de L'Hospitalet, amb el seu habitual espectacle de color i llum a mig camí entre el freakisme amable, el cabaret i la transgressió de La Fura dels Baus.

Ple de plomes negres, la figura de Neil Tennant emergia per entonar la primera melodia coneguda, "Opportunities". Les cançons del darrer disc, "Elysium" i de l'imminent treball "Electric" s'intercalaven hàbil i discretament entre hits immortals del tecno-pop com "Suburbia", "Rent", "One more chance", "I wouldn't normally do this kind of thing" o "I'm not scared", popularitzada a finals dels 80 pel grup Eighth Wonder. El 'peatge' dels nous temes s'ha compensat amb el repertori de clàssics que han anat deixant com petites molles en un camí de trenta anys.

Precisament, la llargada de la trajectòria ha obligat la banda londinenca a sacrificar peces cabdals com "So hard", "Being boring", "Left to my own devices" o la simpàtica i ballable "Sea a vida e" però també ha permès que s'estalviessin la pomposa vulgaritat disco de "New York city boy". També hi ha hagut espai per a una peculiar versió de "Last to die" de Bruce Springsteen.

Amb Chris Lowe com sempre en segon pla però movent els fils des de l'ombra del seu teclat, la cirereta ha arribat amb el póker final format per "It's a sin", "Domino dancing", "Go West" (amb els típics cons de color taronja damunt del cap) i "Always on my mind". L'acústica no era la més idònia –el so tronava amb massa contundència- però el públic ja s'havia rendit i la idolatria ha pujat un graó més a la tanda de bisos amb "West end girls". Cornuts i pagar el veure: pagava la pena fer-ho.