L'abordatge del punt sobre l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec a la Unió Europea (UE) en el Consell d'Afers Generals celebrat aquest dimarts ha durat menys de 10 minuts. Cap país ha pres la paraula i la presentació del memoràndum amb arguments legals i polítics per part del ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha estat rebut com un simple "punt d'informació" pels seus homòlegs europeus. "No hi ha hagut discussió", han apuntat fonts comunitàries i diplomàtiques a l'ACN.

En l'arribada a la reunió, el ministre d'Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, s'ha mostrat reticent a l'oficialitat del català per les "repercussions" que pugui tenir en les seves llengües minoritàries. "Entenem la necessitat. He viscut a Catalunya i entenc la situació lingüística, però quan prenem una decisió hem de mirar cap a on ens condueix", ha dit. Per contra, el ministre d'Exteriors de Letònia, Krisjanis Karins, s'ha desdit i ha assegurat "respectar" les llengües que Espanya digui que són oficials. Finalment, la secretària d'estat del ministeri d'Exteriors de Romania, Daniela Grigore, ha subratllat el suport a la proposta perquè entén que és "molt important" per al govern espanyol.

Abans de la reunió, el govern espanyol va fer arribar a les capitals un memoràndum que se centra en arguments legals i polítics per a l'oficialitat del català, el gallec i l'eusquera. El document defensa que és "perfectament viable" tenir legislacions autonòmiques i locals que s'adopten en llengües cooficials "encara que no siguin les llengües pròpies de la Constitució" i que no cal que siguin "llengües dels tractats" per ser reconegudes com a oficials a la UE.

El memoràndum recorda que la UE ha de respectar "la identitat nacional dels estats membre" i que, en el cas d'Espanya, això inclou la diversitat lingüística. "El català, el basc i el gallec són llengües cooficials amb profundes arrels històries, un gran nombre de parlants i un lloc en la nostra Constitució", recull. En aquest sentit, l'executiu espanyol afirma que les autoritats públiques tenen l'obligació de protegir els drets lingüístics dels seus ciutadans i que això "s'estén a totes les esferes, també a l'europea".

Amb la petició del govern espanyol per incloure la qüestió en aquesta reunió, l'oficialitat de les tres llengües ha entrat per primera vegada en l'agenda dels ministres europeus sota presidència belga del Consell de la UE. Ja ho havia estat en totes les reunions en presidència espanyola, però havia caigut des que Bèlgica havia pres el relleu al capdavant de la institució, principalment per la manca d'avenços en els informes demanats pels socis comunitaris sobre l'impacte legal, polític i econòmic de l'oficialitat.