Aquest setembre, milions de persones d'arreu del món s'enfilaven per les parets. Amazon estrenava la sèrie més cara de la història oferint un viatge de retorn a les fantàstiques terres d'El Senyor dels Anells. Feia més de 5 anys que s'havia anunciat l'inici de la producció d'Els Anells de Poder i les expectatives arribaven a les estrelles. Ningú podia atrevir-se a fer ombra a l'última entrega audiovisual del llegat de Tolkien. O sí?

Des de la competència, HBO va decidir, sobtadament, presentar batalla 11 dies abans amb l'estrena de La Casa del Drac. Els Set Regnes convocaven de nou als seus abanderats per, com Aegon I, el Conquistador, arrasar-ho tot i apoderar-se de l'audiència. I aquesta vegada, seria amb més dracs. Una decisió, val a dir, aparentment arrogant i, sobretot, suïcida. Joc de Trons, tot i ser una de les sèries del segle XXI, va arribar a les últimes temporades sota una tempesta de crítiques; i res feia augurar que pogués ser capaç de fer front a les legions d'elfs, nans i orcs. Un polèmic desenllaç, per atropellat i desgavellat, que augurava haver hipotecat l'univers de George R.R. Martin a la més fosca indiferència.
 
Però amb un gir de guió -d'aquests tan típics de Westeros-, els entrellats de la família Targaryen abrasaven tota apatia i temors. L'essència de les primeres temporades tornava a fer acte de presència mentre es recuperava la ploma de Martin; l'artífex que va abandonar els anteriors productors de Joc de Trons quan aquests van decidir avançar unilateralment la trama dels llibres recollida a Cançó de Gel i Foc. Aviat, tothom quedava bocabadat, les xarxes aplaudien el retorn als orígens i els teleespectadors responien setmana a setmana fidelment. Les crítiques negatives eren esporàdiques i per qüestions superficials. El rumb s'havia corregit i la immensa majoria n'estava més que satisfeta. 

No obstant això, a l'altra banda de les plataformes, la història de la forja dels anells va experimentar un inici ensopegat. Ràpidament, es va observar la consolidació de dos bàndols enfrontats. Un format per aquells que, delectats per la fantàstica exhibició d'efectes especials, gaudien de l'oportunitat que suposava poder veure a la pantalla les aventures d'uns joves Elrond, Galadriel i inclús de l'enigmàtic Gandalf. A l'altre, els que ho percebien com un desastre absolut. I quin era el motiu de fons que provocava aquest cisma tan dràstic i contraposat? 

Doncs principalment en el respecte al "lore" o "cànon". En ambdues sèries, el material original dels escriptors que aborda les respectives trames ja està escrita. Els esdeveniments, els personatges i les ubicacions a plasmar estan recollits en les -i per això exitoses- sagues. Així doncs, en ambdós casos, tan sols era necessària una adaptació lleial dels continguts. Si res funciona, per què tocar-ho? I aquí és on Amazon atribueix, o excusa, part del desencant. La cadena no tenia tots els permisos de l'obra de Tolkien i, per aquest motiu, anaven lligats de mans i peus a l'hora de construir una narrativa fidedigna. 

Aquesta conjuntura ha comportat que els espectadors hagin vist en Els Anells de Poder trames i personatges de manera completa o parcialment inventats. I això és bo o dolent? Doncs, malgrat ser una evident aposta arriscada, dependrà de cadascú. Per una banda, hi haurà gent eufòrica amb un relat incert que amaga múltiples sorpreses a l'horitzó; mentre que, per l'altra, també s'ha vist gent desolada veient com allò que s'ha rellegit tantes vegades -i venera com una religió-, mai veurà la llum.
 
I aquí és on rau el quid de la consolidació dels dos grans blocs, rotundament oposats, que no s'han erigit en el cas de la nova ficció dels Set Regnes. I és que a La Casa del Drac, per satisfacció de tothom, no només s'ha respectat el material original, sinó que, revestit d'un curós guió, el complementa i l'enriqueix afegint més complexitat i profunditat als fets ja coneguts pels lectors.

Avui dia, ambdues produccions estan treballant en la segona temporada. Contra tot pronòstic, el primer round l'han guanyat els dracs -amb una nota d'un 7,6 respecte a un 5,9 segons el portal de crítiques FilmAffinity-. Serà capaç la Terra Mitjana de formar una Última Aliança, derrotar les seves ombres i fondre el tron de ferro? D'aquí a més d'un any ho sabrem. Fins aleshores, Valar Morghulis.