
Durant els primers anys del segle XX, a Catalunya van proliferar els cellers fruits de l'eclosió del cooperativisme i el Modernisme. Ara, el CaixaForum recupera la història i l'arquitectura d'aquestes 'catedrals del vi' per apropar-les als ciutadans d'avui. 'Cellers. Cooperativisme + modernisme' fa un recorregut tant pel valor artístic i la singularitat arquitectònica dels cellers, com per la seva història d'innovació tècnica i constructiva a través de testimonis de les persones que hi van viure o que encara hi viuen. "Hem intentat mostrar que rere el patrimoni hi ha persones, un dels objectius és que la gent vagi als cellers i els valori", ha dit la comissària de la mostra, Sílvia Bravo.
Corrien els primers anys del segle XX, quan el món del vi va patir una crisi sense precedents que en un primer moment va enfrontar pagesos i propietaris. Al final, però, tots van acabar convergint en una mateixa idea: la manera de resoldre la crisi era agrupar-se. Així, durant els anys d'eclosió del cooperativisme a Europa i el Modernisme van sorgir una trentena de cellers.
Ara, el CaixaForum recupera la història i l'arquitectura d'aquestes 'catedrals del vi' o 'cellers modernistes' en l'exposició 'Cellers. Cooperativisme + modernisme' que vol donar les claus necessàries per entendre tant el seu valor artístic i singularitat arquitectònica, com la història d'innovació tècnica i constructiva.
"Els cellers cooperatius contenen una mescla, que no es pot desmembrar, entre la bellesa i la utilitat. Si les coses són boniques, fan que la gent les percebi com una cosa important. Si a part de servir per a fer vi, un celler també és maco, la gent que no ho coneix li donarà un valor afegit. La bellesa ajuda a transmetre un sentiment d'orgull i estimació per la feina i el camp", ha explicat Bravo.
Testimonis personals: la clau
El fil conductor de la mostra és el testimoni personal tant dels arquitectes (sobretot de Cèsar Martinell que en va projectar més de la meitat) com de les persones que hi van viure o que encara hi viuen: pagesos que es van hipotecar per tirar endavant un projecte col·lectiu i cooperativistes actuals que mantenen el compromís i l'orgull que van fer possibles els cellers.
"Les cooperatives tenen un element afegit que és el de les persones que estan implicades i disposades a fer sacrificis, però sobretot que volen que allò no mori perquè va més enllà del seu dia a dia i constitueix el seu projecte de futur", ha explicat Sílvia Bravo, comissària de la mostra. "Destaca la voluntat de tirar endavant d'aquestes persones, potser han de transformar alguna cosa perquè són altres temps, però lluiten. A vegades per sortir-ne d'una de grossa has de trobar un objectiu clar pel qual lluitar, si tothom dispersa forces és més difícil, i ells ho van aconseguir", ha afegit.
Segons la comissària, s'ha intenta que "el que més copsi és que rere el patrimoni hi ha persones, ja que es parla de cooperativisme i es parla de l'arquitectura modernista dels cellers, però això és una excusa per explicar la història que hi ha darrere". A més, Bravo ha explicat que un dels objectius és que la gent vagi al territori, vagi a veure els cellers, els valori més enllà de l'edifici i entengui com allò ha marcat el poble. "No sortiran experts ni en cooperativisme ni en modernisme, però s'emportaran aquestes històries", ha conclòs.
En la presentació de l'exposició, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha explicat que "a finals del segle XIX la gent del conreu del raïm d'algunes contrades van tornar a començar quasi de zero, i van guanyar". El conseller ha destacat que "no tenim pitjor patrimoni que altres països del nostre entorn com França, però hi tenim itineraris mentals molt diferents". "Hem de revitalitzar el nostre patrimoni, la seva revitalització és un canvi fonamental per al país", ha afegit el conseller.