La foto de família dels guardonats a la 19a edició dels Premis Butaca Foto: Pere Francesch/ACN
Més enllà del gos del cartell que es cagava sobre una marca de carretera indicant un 21%, les referències a la crisi i la pujada de l’IVA cultural han estat una constant en l’entrega de la 19a edició dels Premis Butaca de Teatre de Catalunya, que han guardonat Els Feréstecs en cinc categories. “Hi ha governants que fan un pla de destrucció sàdic i conscient però, com deia Neruda, poden tallar totes les flors del jardí però no poden impedir que arribi la primavera”.
Així s’expressava Lluís Pascual, director d’Els Feréstecs , en el seu discurs d’agraïment la nit d’aquest dimarts a la Sala Tallers del Nacional de Catalunya. Pascual també ha tingut unes paraules per la seva “família del Teatre Lliure”, que aquest any ha celebrat els més de 35 anys d’història amb un documental.
La comèdia de Goldoni que Pascual va portar al Teatre Lliure traslladant-la a la Catalunya de finals del segle XIX ha guanyat cinc dels vuit premis a què estava nominada: millor muntatge, millor direcció, millor actriu de repartiment per Laura Conejero, millor vestuari per Alejandro Andrújar i millor caracterització per Eva Fernández. En aquests dos últims camps, reconeixent el look dels personatges, inspirat en vestits regionals que fan pensar en València, Catalunya i el País Basc.
Empat d' Smiley i Barcelona
Smiley i Barcelona , amb tres guardons cadascuna, han estat de les altres grans premiades de la nit dels Butaca, en què els mateixos espectadors fan de jurat des que es van crear el 1995. Escrita i dirigida per Guillem Clua, Smiley s’ha fet amb els premis de millor actor, per a Albert Triola, millor text teatral i millor espectacle de petit format.
Clua s’ha mostrat il·lusionat pel fet que, després d’estrenar-se a la Sala Flyhard, el seu petit text sobre la història d’amor de l’Àlex i el Bruno s’hagi traduït a sis llengües i ja tingui quatre produccions previstes a Sud-Amèrica i Madrid. Aquest és “un dels millors moments de l’autoria dramàtica catalana”, ha dit.
Smiley i Barcelona , amb tres guardons cadascuna, han estat de les altres grans premiades de la nit dels Butaca, en què els mateixos espectadors fan de jurat des que es van crear el 1995. Escrita i dirigida per Guillem Clua, Smiley s’ha fet amb els premis de millor actor, per a Albert Triola, millor text teatral i millor espectacle de petit format.
Clua s’ha mostrat il·lusionat pel fet que, després d’estrenar-se a la Sala Flyhard, el seu petit text sobre la història d’amor de l’Àlex i el Bruno s’hagi traduït a sis llengües i ja tingui quatre produccions previstes a Sud-Amèrica i Madrid. Aquest és “un dels millors moments de l’autoria dramàtica catalana”, ha dit.
Pel que fa a Barcelona , amb guió i direcció de Pere Riera, ha rebut els guardons de millor actriu, per a Emma Vilarasau, millor il·luminació i millor composició musical. Lluís Villanueva ha estat el millor actor de repartiment i, en teatre musical s’ha premiat Toni Viñals i, per segon any consecutiu, Mercè Martínez, aquesta última pel muntatge T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, que també ha guanyat la categoria de millor musical. Entre els altres premiats hi figuren, Les tres germanes, La dona vinguda del futur, Siena i Enric Planas.
Sardà imitant Lizaran
Un dels moments més divertits de la nit ha estat quan Rosa Maria Sardà ha recollit el premi honorífic, que enguany se li ha donat el nom de la recentment desapareguda Ana Lizaran. Sardà, que va fer el seu debut com a actriu als anys 60, ha començat el seu discurs fent broma que no s’emocionava pel seu caràcter fort i perquè ja acumula quatre Premis Butaca.
Un dels moments més divertits de la nit ha estat quan Rosa Maria Sardà ha recollit el premi honorífic, que enguany se li ha donat el nom de la recentment desapareguda Ana Lizaran. Sardà, que va fer el seu debut com a actriu als anys 60, ha començat el seu discurs fent broma que no s’emocionava pel seu caràcter fort i perquè ja acumula quatre Premis Butaca.
I ha acabat posant-se un nas de pallasso i entonant una frase de Lizaran, de la qual ha arrossegat molt l’últim mot, imitant-la: “El teatre si es fa bé, també agrada. Quina merda”. El públic l’ha ovacionat durant una llarga estona i hi ha tornat quan ella ha reaparegut d’entre cametes mentre es començava a repartir el següent premi fent-los signes perquè hi tornessin.
L'actriu Rosa Maria Sardà i el director del Teatre Lliure i del muntatge 'Els feréstecs', Lluís Pasqual Foto: Pere Francesch/ACN
L'actriu Rosa Maria Sardà i el director del Teatre Lliure i del muntatge 'Els feréstecs', Lluís Pasqual Foto: Pere Francesch/ACN
