Els informes del MNAC acrediten que moure les pintures de Sixena seria «una temeritat»

Les obres patirien una “pèrdua irreparable” i “no suportarien” un hipotètic retorn al Museu quan hi hagi sentència ferma

Publicat el 14 de novembre de 2016 a les 22:14

Tots els informes científics encarregats pel MNAC per determinar els riscos del trasllat de les pintures murals de Sixena coincideixen: L’execució provisional de la sentència ordenada pel jutjat d’Osca suposaria una "pèrdua irreparable" pel fràgil conjunt pictòric, que a més, no sobreviuria a un hipotètic retorn al Museu quan culmini el procés judicial.

Els estudis han estat elaborats per centres científics i laboratoris lligats a les universitats UAB, UB i UPC, al CSIC i a la Diputació de Barcelona. Amb l’aval dels informes, el director del MNAC, Pepe Serra, ha reiterat aquest dilluns la "temeritat" del trasllat, que considera especialment incomprensible tractant-se d’una sentència provisional que pot ser revocada. "El debat és restitució o conservació", ha clamat Serra.

Els estudis encarregats han analitzat aspectes diversos de les pintures a partir de mostres originals. La "fragilitat" dels murals rau principalment en el fet que es van cremar en l’incendi de l’any 1936 al Monestir de Sixena. L’exposició a altes temperatures, la ràpida extracció amb la tècnica del strappo (cola calenta), la superposició de productes afegits i un llarg etcètera de característiques que redunden en l’estat actual dels murals fan que, segons els informes, qualsevol vibració, canvi d’humitat i temperatura puguin produir pèrdues de pigment, de pintura original, i també el creixement de microorganismes latents.

Pèrdua de parts originals i de les afegides 

"Qualsevol estrès, tensió o moviment comportaria segurament una pèrdua de parts originals i de les afegides", ha assegurat Mestre. A més, la conservadora també ha recelat de la idoneïtat de la sala capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena per acollir en bones condicions les obres, i ha afegit que desconeixen el "projecte de restauració i habilitació" d’aquest espai.

En tot cas, Mestre ha advertit que en cas que al final del procés judicial les pintures haguessin de retornar al MNAC, aquestes "no ho suportarien de cap manera" i se’n perdria "una gran part". De la seva banda, el director del Museu, Pepe Serra, ha abundat avui en la posició contrària al retorn de les pintures a Sixena, i sobre el trasllat provisional ha afirmat que "no li entra al cap" i que li sembla "impensable" que es pugui produir quan el mer trasllat definitiu ja li sembla "una temeritat".

Serra ha assegurat que en aquest litigi el debat se situa entre els principis de "restitució i de conservació", tot considerant que el primer posa en perill el segon. El director del Museu ha esgrimit els estudis científics (elaborats per l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC), laboratoris i centres científics de les universitat UAB, UB i UPC i pel laboratori de Conservació-Restauració de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona) però ha insistit que el museu buscarà ara “altres recolzaments no científics” provinents de la museologia i de la història de l’art.

En aquest sentit, Serra ha anunciat que ha obtingut el suport explícit del director del Museo del Prado, Miguel Zugaza, amb un posicionament "100% solidari amb la posició del museu". Dimecres vinent Serra participarà a Mèxic en una reunió internacional de grans museus, on "presentarà el cas" i espera rebre nous suports.

Amb la causa d’oposició presentada la setmana passada pel MNAC contra l’execució provisional de la sentència, la jutgessa haurà de fer una avaluació dels danys i "una ponderació entre els interessos en joc", en expressió de l’advocat del Museu, Abel Garriga. És per això que en el seu escrit el MNAC va sol·licitar-li que "a causa de la complexitat i les greus conseqüències que pot comportar la seva decisió", faci una visita d’inspecció al Museu Nacional. Fins que no resolgui això no es podrà executar provisionalment la sentència.

Més enllà d’això, la institució té vint dies per explicar com procediria tècnicament al trasllat de les obres, el mateix que ha de fer el govern aragonès respecte la "recepció" de les mateixes. Per l’advocat Garriga, la resolució de la jutgessa respecte la causa d’oposició, i per tant la decisió final sobre si s’executa o no provisionalment la sentència, serà posterior a aquests vint dies.