De vegades les vicissituds per les que passa una obra literària tenen tanta o més història que l'obra en sí. I una mica això és el que li ha passat a Enric Casasses, que tot just acaba de publicar aquest 2013 un llibre que va escriure el... 1980. I no, no es tracta d'una obra que ha exigit una maduració extrallarga ni un procés d'elaboració dilatat en el temps. El lent marinat s'ha produït, simplement, perquè l'obra es va perdre i ara ha estat retrobada.

Tot va començar -i de fet hauria d'haver acabat-, el 1980, quan un Casasses de vint-i-nou anys va passar una temporada en una zona rural d'Escània, regió del sud de Suècia. Allà, mentre convivia amb els pagesos, Casasses va aprofitar per escriure un dietari i, alhora, un poema llarg. Les dues obres, conjuntes i indivisibles, formen 'Diari d'Escània i Univers endins', el llibre que acaba d'editar amb Empúries. Segons el poeta, “es tracta d'un diari fet a Suècia i un poema tipus romanço escrit com si fos a l'Empordà”, en el que s'expliquen les seves vivències diàries i l'amistat amb un avi pagès de la zona -que va morir poc després-, al mateix temps que el poema “parla de la mort”.

El cas és que quan Casasses va retornar a Barcelona amb els dos manuscrits de seguida es va ocupar a picar-los a màquina, fent “molt poques correccions”. Un cop mecanoscrits el dietari i el poema, el poeta va destruir l'original a mà del segon mentre que va guardar la llibreta del primer. I tot seguit, la tragèdia.

Una recerca “irregular”

“ Vaig perdre els mecanoscrits -relata Casasses-, els duia en un sobre per ensenyar-los i no se com, em van desaparèixer”. I així van començar trenta anys en que, de manera “irregular”, el poeta intentava retrobar aquells mecanoscrits. Però el poema estava del tot perdut i del dietari en quedava el manuscrit, però per a ell “havien de ser un tot, sempre els havia imaginat junts” i no va considerar la possibilitat de refer només el dietari. “No vaig estar trenta anys pensant-hi, però de tant en tant sí els rebuscava”, apunta, fins que un dia, “una amiga em va dir que havia trobat un sobre meu”. I clar, a Casasses li va faltar el temps per recollir aquell sobre miraculós que retornava a la vida el dietari i el poema perduts.

A partir d'aquí, Casasses ha revisat el text, novament “amb molt poques correccions” i ofereix ara un dietari breu “en què un avi suec m'ensenya tot el seu món rural, un món de faula on ben bé sembla que hi hagi trolls” alhora que el poema parla “de la terra dels morts”. La mort d'aquell home al cap de poc temps “d'alguna manera ja estava present mentre escrivia”, diu Casasses, però el fet és que almenys el què va escriure en aquella estada a Escània torna a estar ben viu.