`Les aventures de Tintín: El secret de l`Unicorn`, una nova via d'entrada a l'univers Hergé . Foto: ACN

Fa deu anys, tornant d'un viatge per contactar amb Les Amis d'Hergé, a Brussel·les, Víctor Niubò va decidir que la relació de Tintín amb el català era prou intensa com per constituir una associació. Una convocatòria per internet i unes quantes reunions més tard van donar lloc a Tintincat, una entitat impulsada inicialment per un petit grup de sis persones, als quals s'hi van anar afegint cada cop més afeccionats al jove reporter belga. Quedava per al futur un neologisme: tintinaire.

"Cada any tenim més altes que baixes i ara ja som uns 350 socis", explica Víctor Niubò una dècada més tard. "Som una associació molt activa i cada any fem una trobada anual itinerant. La primera va ser a Martorell i l'última ha estat a Ripoll". Cadascun d'aquests esdeveniments té un cartell específic que vincula la localitat amb l'univers gràfic d'Hergé.

Conflicte amb Brussel·les

Però el recorregut de l'associació no ha estat planer. Diverses topades amb Moulinsart, propietària dels drets del personatge, van acabar amb un litigi que, finalment, es va resoldre amb el pagament d'una indemnització de 10.000 euros. "Aquest 2014 pagarem l'últim termini de 2.000 euros i en quedarem alliberats", explica Niubò.

Tot el procés va resultar especialment desagradable, perquè enfrontava uns afeccionats sense ànim de lucre amb l'entitat que dirigeix la pròpia vídua d'Hergé, molt polèmica per l'agressivitat amb què gestiona els drets d'imatge. "Des d'aleshores hem de passar revisió prèvia de la nostra revista [Jo encara diria més] i només estem autoritzats a imprimir a color portada, contraportada i les pàgines centrals". L'acord també va implicar el canvi de nom de Tintincat a 1001, una denominació només apta per a catalanòfons.

Des d'aleshores, 1001 és una de les associacions més actives del món tintinòfil. Amb el temps, el club de llengües del reporter s'ha anat ampliant amb, per exemple, l'associació Mil Rayos, de parla hispana. Però poques mantenen un vincle tan estret com el català, amb aquelles traduccions delicioses de Joaquim Ventalló que van salvar els mots a un parell de generacions.