[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=zaLhhZXs_0w[/youtube]
A la tardor del 2004, un adolescent de Lloret de Mar, Èric Bertran, va enviar una sèrie de correus electrònics -amb unes faltes d'ortografia que fan esgarrifar- a diverses empreses, entre les quals la cadena de supermercats DIA, demanant-los l'etiquetatge en català dels seus productes. En aquells correus, Èric feia referència a l'Exèrcit del Fènix -una organització manllevada de les novel·les de Harry Potter- i advertia que si no responien al seu correu, la següent resposta no tindria un to “simpàtic”. Però la resposta la va tenir ben aviat i en forma d'una trentena de guàrdies civils arribats expressament de Madrid per desarticular el que creien que era una perillosa organització armada.
Vuit anys després d'aquells fets, que van ser relatats en forma de documental, en el llibre autobiogràfic 'Èric i l'exèrcit del Fènix' (Proa) i al teatre, la mateixa història arriba al cinema de la mà dels directors Joel Joan i Sergi Lara , que a 'Fènix 11*23' relaten el nyap més gran -conegut- de la lluita antiterrorista a l'Estat espanyol dels últims anys.
La pel·lícula, que arriba oportunament als cinemes el divendres 9 de novembre -primer dia de campanya electoral- s'endinsa en la realitat d'una història que va commocionar l'opinió pública catalana, incapaç d'entendre com un simple correu electrònic exigint l'etiquetatge en català va ser capaç de mobilitzar les forces antiterroristes espanyoles, pocs mesos després dels atemptats de Madrid de l'11-M i encara amb l'amenaça d'ETA ben present, per escorcollar l'habitatge d'un nen de catorze anys.
'Todo por la patria' i bullying
Interpretada per Nil Cardoner en el paper protagonista i secundat per Rosa Gàmiz i Àlex Casanovas com els pares, el film arrenca advertint l'espectador que el que veurà a continuació és “una història real”. Tant és així -tret de les habituals llicències artístiques, com ara inserir una història d'amor adolescent i crear els ficticis supermercats Diana com a denunciants-, que l'espectador té la sensació de rememorar els fets tal i com van passar. L'estupefacció, l'angoixa, el patiment, l'ombra del reformatori -a Èric li podrien haver caigut fins a vuit anys de condemna- se succeeixen en una pel·lícula que no amaga el paper dels partits polítics catalans, en especial ERC, que es va implicar en el cas, i que recorre els escenaris per on va transcórrer la realitat on no hi falten casernes de la Guàrdia Civil -amb el seus cartells del 'Todo por la patria'- i l'audiència Nacional, on Èric va haver d'anar a declarar. I tot acompanyat d'una història -també real- de bullying en la que s'arriben a confondre els ganàpies de l'institut amb la fiscal de l'Estat.
'Fènix 11*23' és doncs un al·legat contra l'abús de poder, però també una crida en defensa de la llengua i la identitat catalanes contra els aparells de l'Estat i desacomplexàdament, un crit independentista arribat en el marc d'un procés polític que pot canviar el futur d'aquest país. La transició nacional també necessita que algú l'expliqui, i aquesta pel·lícula, juntament amb altres que han de venir, fa el seu paper.
