El músic i activista basc Fermin Mugurza inaugura dimarts a l’Arts Santa Mònica de Barcelona l’exposició Black is Beltza, on recrea l’univers de la novel·la gràfica homònima publicada el 2014 amb Harkaitz Cano i Jorge Alderete. L’origen del projecte –amb ramificacions musicals i cinematogràfiques– és l’episodi de censura de què van ser víctimes dos gegants bascos negres quan l’any 1965 se’ls va prohibir desfilar pels carrers de Nova York amb la resta de la comparsa.

A la ficció, Muguruza fa aparèixer aquell i altres fets històrics de les darreries dels anys seixanta que l’han marcat i que dibuixen una “cartografia de resistències”. A banda de la mostra, l’artista realitzarà una residència de tres setmanes al centre, i hi haurà activitats paral·leles dins i fora de l’equipament. L'exposició, però, és només "l’epicentre del terratrèmol". Entre altres activitats, acompanyen a la mostra la projecció del documental Héroes invisibles (sobre la participació poc coneguda de soldats negres en la nord americana Brigada Lincoln que va lluitar a la Guerra Civil espanyola), una master class de dansa agro funk, una xerrada sobre hip-hop en lau femenina, o  la projecció del documental New Orleans is Beltza.

Residència artística a Barcelona

Complementàriament a totes les activitats, Fermin Muguruza ha estat convidat per l’Arts Santa Mònica ha protagonitzar una residència artística de tres setmanes durant les quals podrà treballar i crear al seu aire, fet que referma la idea de Muguruza com a artista multidisciplinari. L’activista i artista basc creu que Black is Beltza és un bon exemple de com en un moment determinat de la seva vida va necessitar ampliar horitzons més enllà de la música. “Necessitava noves maneres d’expressar l’intent de canviar el món, a través de la creació, i aquí va venir el documental musical, la cinematografia, el cartellisme i la il·lustració i fins i tot darrerament la dramatúrgia, com heu vist amb l’Albert Pla" a Guerra.

Black is Beltza es pot visitar a la planta baixa de l’Arts Santa Mònica fins a finals d’agost. Conté, d’una banda, reproduccions a gran escala de vinyetes de la novel·la gràfica, però es complementa àmpliament amb documentació biogràfica de Muguruza, i també dels episodis i fets històrics que apareixen –més o menys directament- a la novel·la, amb referències principalment a l’any 1967.