Fuster, mesura de tot
"Joan Fuster és la mesura de totes les coses", polemitzava l'escriptor; l'Any Fuster és una oportunitat per dessacralitzar la figura de l'escriptor i actualitzar la lectura que es fa de la seva obra
- -
- Europa Press
ARA A PORTADA
- Jordi Velert Irles
- Exredactor de Nació
Publicat el
06 de març de 2022 a
les 16:15
"Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: «Joan Fuster és la mesura de totes les coses»"
Una de les frases clàssiques per explicar que tot és relatiu és la que s'atribueix al sofista grec Protàgores: "L'home és la mesura de totes les coses". Aquesta afirmació també va donar nom a una de les obres de Joan Fuster, publicada el 1967, i dos anys després la va reescriure per a un dels seus aforismes més mordaços, en Diccionari per a ociosos, per situar-se ell mateix com a element universal de mesura.
La sentència de l'escriptor valencià té un punt de provocació, però amb la perspectiva que proporciona el pas del temps es pot rescatar per definir certa sacralització de la figura de Fuster. Això es fa en forma de frases descontextualitzades en discursos, samarretes i fins i tot sobres de sucre, com ha promogut aquesta setmana l'Ajuntament d'Alzira.
D'aquesta mena d'homenatges sense sentit crític es queixaven Andrea Kruithof i Francesc Miralles en el seu podcast i també posava el dit a la nafra Vicent Galiana en la revista Saó, lamentant que el pensament de Fuster ha esdevingut argument d'autoritat. Un argument d'autoritat que sovint s'ha usat per a fer desaparèixer aquell Fuster "concebut com un «bisturí esmolat» que provoca i estimula noves reflexions".
L'Any Joan Fuster que enguany se celebra és una oportunitat per aprofundir en els llibres de l'assagista i actualitzar la lectura que, col·lectivament, es fa de la seva obra. En aquest sentit, és esperançador el propòsit declarat per Enric Sòria, comissari dels actes commemoratius a Catalunya, de "reexaminar" les seves idees i reivindicar la seva actitud antidogmàtica. És complicat llegir Fuster sense estar condicionats pel mite conformat al voltant de la seva figura, però la reflexió crítica i fins i tot el qüestionament s'apropen més al tarannà de Fuster que no pas convertir-lo en la decoració d'un sobre de sucre pel cafè.
[noticiadiari]2/231063[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/230759[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/230476[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/230206[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/229888[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/229825[/noticiadiari]
Una de les frases clàssiques per explicar que tot és relatiu és la que s'atribueix al sofista grec Protàgores: "L'home és la mesura de totes les coses". Aquesta afirmació també va donar nom a una de les obres de Joan Fuster, publicada el 1967, i dos anys després la va reescriure per a un dels seus aforismes més mordaços, en Diccionari per a ociosos, per situar-se ell mateix com a element universal de mesura.
La sentència de l'escriptor valencià té un punt de provocació, però amb la perspectiva que proporciona el pas del temps es pot rescatar per definir certa sacralització de la figura de Fuster. Això es fa en forma de frases descontextualitzades en discursos, samarretes i fins i tot sobres de sucre, com ha promogut aquesta setmana l'Ajuntament d'Alzira.
D'aquesta mena d'homenatges sense sentit crític es queixaven Andrea Kruithof i Francesc Miralles en el seu podcast i també posava el dit a la nafra Vicent Galiana en la revista Saó, lamentant que el pensament de Fuster ha esdevingut argument d'autoritat. Un argument d'autoritat que sovint s'ha usat per a fer desaparèixer aquell Fuster "concebut com un «bisturí esmolat» que provoca i estimula noves reflexions".
L'Any Joan Fuster que enguany se celebra és una oportunitat per aprofundir en els llibres de l'assagista i actualitzar la lectura que, col·lectivament, es fa de la seva obra. En aquest sentit, és esperançador el propòsit declarat per Enric Sòria, comissari dels actes commemoratius a Catalunya, de "reexaminar" les seves idees i reivindicar la seva actitud antidogmàtica. És complicat llegir Fuster sense estar condicionats pel mite conformat al voltant de la seva figura, però la reflexió crítica i fins i tot el qüestionament s'apropen més al tarannà de Fuster que no pas convertir-lo en la decoració d'un sobre de sucre pel cafè.
[noticiadiari]2/231063[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/230759[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/230476[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/230206[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/229888[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/229825[/noticiadiari]
Et pot interessar
-
Cultura
El Llum BCN tanca l'edició de 2026 amb 300.000 visitants
-
Cultura
D'on venen les paraules en català «d'antes»?
-
Cultura
Torna el Llum BCN: horaris, ubicacions i artistes
-
Cultura
Carme Elias rep la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de Barcelona: «Visc el present i no penso en després»
-
Cultura
Francesc Torralba: «La desesperació condueix a l'autodestrucció i al suïcidi»
-
Cultura
La crisi de Rodalies afecta el nombre de visitants de la Fira de la Candelera
