N'hi havia com per aplaudir-la amb les orelles! Els va explicar que va entrar a TVE l'any 1966, quan encara hi havia censura i que ha viscut totes les etapes possibles de la manipulació política. I els va reiterar que amb ella ho tenen cru si pretenen que segueixi les ordres de ningú. Els ho deia en especial als putrefactes del Partit Popular i al seu portaveu, un pobre home que li retreia absurditats a algú que no porta ni dos mesos a càrrec seu i que de moment l'únic que li ha donat temps de fer és foragitar el ramat de "peperos" que havien convertit els informatius de l'emissora en "tele PP". I el paio tenia els nassos de dir que el tal José Antonio Sánchez, l'anterior president, era un professional impecable i que no hi havia manipulació i algunes mentides més.Rosa María Mateo en 60 segundos: la administradora única de RTVE explota contra los políticos https://t.co/rdmYiOxmph pic.twitter.com/LB2uLM1Zt9
— Cadena SER (@La_SER) 25 de setembre de 2018
Em va agradar que la portaveu de Podem li digués quatre fresques a aquest senyor tan absurd i tan indigne de representar ningú. Un senyor que si tingués una mica de dignitat i de vergonya es quedaria a casa per sempre més, deixaria la política i demanaria perdó als ciutadans i sobretot a la seva família per haver-los fet avergonyir amb les seves mentides i indignitats. "Només els importa la televisió pública quan poden controlar-la", els va etzibar Mateo als polítics que tenia al davant i que me'ls imagino abaixant la mirada per no haver d'entomar tan sagnant veritat.
Als polítics, també als de Catalunya, només els interessa la televisió pública quan poden controlar-la. Quina veritat tan ben dita, tan real i colpidora. A Catalunya també! Diguem-ho ben clar. A Catalunya els partits polítics aspiren a repartir-se quotes de poder proporcional a TV3 i Catalunya Ràdio. Per un el director de la ràdio i per l'altre el cap d'informatius de la tele. I viceversa. I estan tan tranquils. I això també està passant ara. I no tenen remordiments? No, és clar que no. Els sembla el més normal del món.
La compareixença de Rosa Maria Mateo em va recordar la que fa tretze anys aproximadament va fer Pilar Manjón a la comissió que suposadament investigava l'atemptat terrorista de l'11 de març a Madrid. Quina intervenció més prodigiosa la seva. Els va avergonyir fins a fer-los envermellir. Manjón, sí, mare d'un adolescent mort a Atocha, els va preguntar a la cara de què nassos reien mentre compareixien, per què organitzaven tanta brega, per què van convertir la comissió en un pim pam pum de retrets entre partits. Es percebia el fàstic que li feien aquells polítics indignes, desconeixedors de la intel·ligència, l'empatia i la qualitat humana. Els va dir als nassos que sentia autèntic menyspreu per ells.
Davant de la classe política que tenim, és aquesta una actitud cada cop més sana i recomanable. Quedar-se descansat dient-los que fan pena i que el millor que podrien fer és dimitir en bloc i quedar-se a casa tancats a sota la taula. Grandíssima Rosa María Mateo!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=nbzIonrWJrw[/youtube]