Pedro Sánchez continua prenent la temperatura. Dilluns va presidir una llarga reunió de l’executiva del seu partit i es va trobar amb la líder de Sumar, Yolanda Díaz. Ahir va rebre Jordi Turull i Míriam Nogueras, de Junts, i avui, després de sotmetre’s al pim-pam-pum dels dimecres al Congrés, es trobarà per separat a la Moncloa amb els portaveus d’ERC, EH Bildu i el PNB. 

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

El cap de l’executiu i el seu entorn encara es recuperen de la desagradable sorpresa de la implicació de Santos Cerdán en un cas de cobrament de comissions il·legals. Fins i tot hi ha qui encara creu que no pot ser, que les coses no quadren i que tot plegat s’acabarà desfent com un terròs de sucre a mesura que avanci la investigació. Però el cas és que Sánchez ha actuat de pressa i només amb l’informe d’una unitat de la Guàrdia Civil que fa temps que li busca les pessigolles al PSOE ha fet rodar caps. Als entorns governamentals tothom està sorprès (i un punt incrèdul), però temen que surtin més coses i d'aquí la reacció del president espanyol. I aquest temor abraça també als seus socis.

Sánchez vol continuar amb la legislatura i necessitarà suports. Cap dels seus aliats vol provocar eleccions. Junts, amb la retòrica octubrista ja ben enterrada, va ser ben clara en aquest sentit. Tots ells necessiten temps, ja sigui per refer-se i endreçar-se, o per fer possible que els acords pendents s’executin. O per les dues coses alhora.

El diputat del BNG ja ha dit que, de moment, no anirà a la ronda de contactes i Podem, més rellevant aritmèticament, se’n va desmarcar fa dies. El partit fundat per Pablo Iglesias i que ara comanden Ione Belarra i Irene Montero és, segurament, l’únic del bloc de la investidura que no té interès a que Sánchez arribi viu el 2027. Ho explica Tania Tapia en la seva anàlisi. Pensen que, amb el PSOE dessagnant-se i Sumar sota mínims, poden recuperar el pes que va perdre per la humiliació que Yolanda Díaz els va infringir, en un imperdonable error de càlcul, en el procés de creació de Sumar i les posteriors llistes el 2023.

Podem aspira a reconquerir l'espai a l'esquerra del PSOE i a ser, en el context d’un govern PP-Vox, una expressió exigent i de carrer mentre la resta es llepa la ferida. L’únic que no encaixa en aquesta previsió partidista és que l’electorat progressista és perfectament conscient de què implica un govern de la dreta i l’extrema dreta quant a retallades de drets en tots els fronts. I si Podem és qui provoca la caiguda de Sánchez abans d’hora, pot ser que no n’obtingui el rèdit esperat. Ningú té una posició còmoda i tothom ha de cedir començant per Sánchez que ha de complir els acords, aprofundir en la regeneració democràtica i la neteja que va prometre, i que està en menys condicions que mai de demanar adhesions incondicionals. 

Avui no et perdis

• Anàlisi: Es pot refer el bloc de la investidura? Els socis posen deures a Sánchez per superar l'escàndol; per Tania Tapia.
• El preu del lloguer cau un 4,9% a Catalunya i un 8,9% a Barcelona un any després d'aplicar el topall; per Bernat Surroca Albet.
• El canvi climàtic redueix la tramuntana i posa en perill els ecosistemes del Mediterrani; per Arnau Urgell Vidal.
• S'han de fer regals als mestres? La polèmica de final de curs torna un any més; per Diana Llorens.
• Futbolítica: L'equip de futbol aranès que juga a la lliga de França; per Ramon Usall.

El passadís

Els amics de Miquel Sellarès, a qui Josep Rull va definir com un “insubornable patriota”, li van organitzar ahir un potent i coral homenatge a l’Ateneu Barcelonès. En podeu llegir la crònica de Pep Martí. L’exdirector de la Policia, fundador de CDC i forjador de mil i una complicitats i iniciatives cíviques i polítiques, els va correspondre emocionat i, com sempre fa, conjugant el nosaltres i no el jo. L’acte va tenir una sorpresa que el protagonista no s’esperava. El seu amic Isidor Marí, sociolingüista eivissenc, li va cantar una cançó Es pobres no podem viure del seu grup de folk Uc. Un tema ple de missatges que podeu escoltar aquí versionat per Maria José Cardona i Miquel Brunet.

Vist i llegit

La dreta judicial ha convocat una inèdita vaga contra el govern del PSOE i Sumar pels canvis que vol introduir per accedir a la carrera judicial i fiscal. A El País la politòloga Gemma Ubasart, que va ser consellera de Justícia al govern d’ERC, defensa les reformes assegurant que la reforma és “tot el contrari a una rebaixa del nivell d’exigència”. La podeu llegir aquí. Per ella les solucions impliquen invertir més en aquest servei públic i per la seva modernització integral. La magistratura no només està antiquada, també està amotinada contra el govern, les lleis que no els agraden o els intents de modernitzar-la. No els van fer ni tan sols la Transició i ara es paga.

El nom propi

Ahir es van presentar els nous i espectaculars platós dels informatius de TV3 i també es van donar detalls de 3CatInfo, la nova marca d'informatius de la Corpo que explica Víctor Rodrigo en aquesta informació i que es posa en marxa al setembre. Una de les cares de la reorganització és el periodista Albert Calatrava (Barcelona, 1976), que des del 2022 és el cap d’aquesta potent, escrutada i prestigiada àrea de la televisió pública. Calatrava era fins aleshores el delegat a Madrid. El 2001 va arribar a la capital espanyola com a corresponsal d’Onda Rambla, i d’allà a Catalunya Ràdio primer i a TV3 després, on va destacar en la informació política i judicial. També és coautor del llibre L’armadura del rei. Com a cap d’informatius li ha tocat participar, amb la resta de la direcció, en la posada al dia de l’àrea sense perdre el lideratge i el rigor que demanen tant l’audiència com el Parlament. 

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]