“El llançament de l’edició en català del diari 'El País' és, en primer lloc, una notícia excel·lent per a la llengua catalana i, per això mateix, és una notícia excel·lent per a tothom”. Amb aquestes paraules, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, dóna inici a un article d'opinió titulat 'Els ponts de diàleg' amb el que tracta d'establir un paral·lelisme entre el seu suposat intent de dialogar amb l'administració catalana al voltant del procés sobiranista -tot i negar en rodó la possibilitat de consulta-, i l'afany del diari madrileny en formar part de la realitat social catalana, que aquesta setmana ha vist el naixement de l'edició digital en català elpais.cat.

És un fet que la relació del diari 'El País' amb Catalunya és gairebé tant antiga com el diari mateix, nascut a Madrid el 4 de maig de 1976, en aquells moments de la transició democràtica que van transformar en poc temps l'oferta dels quioscos -l''Avui' va néixer just quinze dies abans, el 23 d'abril, 'El Periódico' i 'El Punt', el 1978 i 1979, respectivament-. Ben aviat, 'El País' es va convertir en referent de l'esquerra progressista espanyola, també a Catalunya.

Marcant clarament les diferències amb els diaris provinents del règim dictatorial -els que formaven part estructural del franquisme i els que van sobreviure la dictadura en complicitat amb el règim-, 'El País' era fill del nou període democràtic, tot i que des d'una perspectiva catalana farcit de mancances obvies, com una visió massa madrilenya de la realitat o, en un pla més trivial, incoherències com la publicació de la cartellera de cinema de la capital espanyola.

Tot això va canviar el 1982, quan 'El País' estrenava edició catalana, gairebé en paral·lel a la victòria del PSOE al Congrés dels Diputats -un fet que, vista la línia editorial del diari, va dotar-lo de l'apel·latiu 'BOE', una etiqueta que posteriorment mereixerien també 'El Mundo' i 'Público'-. Fos com fos, la relació entre 'el País' i Catalunya es reforça amb l'aparició d'aquesta edició catalana, amb redacció pròpia, i el llançament del suplement cultural 'Quadern'.

'Quadern', el setmanari més venut en català

Precisament, 'Quadern', als quioscos cada dijous fins al dia d'avui, ha estat la punta de llança de la integració d'aquest diari a Catalunya des del punt lingüístic i cultural, fins al punt que durant molt de temps va ser la publicació en llengua catalana més venuda del mercat, ja que en els bons temps del periodisme s'arribaven a vendre 60.000 exemplars dels setmanari. A més, en línia amb la política impulsada des dels governs socialistes a Espanya i a la ciutat de Barcelona, es defensava un model d'espanyolisme amable, de catalanisme purament nominal i de crítica cap a una cultura catalana convertida en 'cultureta' si no passava pel peatge de formar part de l'espanyola.

I és que formar part de la realitat sociocultural catalana demanava implicar-s'hi, i 'El País' ho va fer al llarg dels anys, sovint en una línia crítica amb el catalanisme majoritari a Catalunya, representat pels successius governs de Jordi Pujol a la Generalitat. A tall d'exemple, quan a principis dels anys noranta va esclatar el boom del rock català, des d''El País' es va llançar el suplement musical 'Cop de rock' -conjuntament amb un programa de ràdio a la Cadena Ser- amb una línia editorial clara, rock català era tot el rock fet a Catalunya, amb independència de la llengua, i amb l'objectiu de revalorar bandes catalanes com Loquillo, Los Rebeldes i El Último de la Fila, sovint temeroses de perdre públic davant el creixement de grups com Els Pets, sopa de Cabra i Sau.

Més recentment aquesta manera de reflectir la realitat catalana des del punt de vista d''El País' va quedar en evidència quan, fent seu l'enuig del ministre espanyol de Defensa, José Bono (PSOE) davant un article del columnista del diari Avui, Iu Forn, crític amb la tradició colpista que impregna la història de l'exèrcit espanyol, va llançar una dura campanya contra el diari catalanista, arribant a publicar un article sense firma en el que, en un cas inèdit d'atac directe i explícit cap a un altre mitjà s'afirmava que l'Avui' “és un dels diaris menys venuts a Catalunya perquè publica articles dolents, dolentíssims”.

L'edició online en català, en el moment precís

Tornant a l'article d'opinió de Mariano Rajoy, el naixement de l'edició online en català d''El País' és indiscutiblement una bona notícia, en tant que eixampla la pluralitat informativa d'un sector, el d'usuaris de mitjans digitals en català, que no para de créixer. És en aquest sentit significatiu que 'El País' hagi triat precisament aquest moment per fer aquest pas -de moment circumscrit únicament a la informació digital, ja que no ha transcendit cap informació referent a una eventual versió catalana en paper-. D'una banda, el procés sobiranista català viu moments transcendentals a un mes de la consulta convocada pel 9 de novembre i 'El País' no renunciarà a difondre el seu posicionament contrari a la consulta, i a fer-ho també en català. En segon lloc elpais.cat és l'últim mitjà en arribar a una internet en català amb més vigor que mai i amb un sostre d'audiències trencat novament aquest passat setembre, mes en què Nació Digital ha apujat el llistó d'usuaris únics fins als 2,3 milions.

En aquest context, l'aposta d''El País' té un component nou, es tracta del primer diari en paper d'abast espanyol que emprèn una edició en català en versió digital, i ho fa amb un model diferent del que fan altres diaris en paper d'abast català, com El Punt Avui i l'Ara, amb edició en paper i digital en català, el de La Vanguardia, amb edició en paper en català i castellà però només en castellà al digital, i 'El Periodico', amb edicions en les dues llengües tant en paper com en digital. Aquests diaris en paper, conjuntament amb els diaris digitals, conformen un panorama informatiu en català a internet que informa diàriament milions d'usuaris.

En aquest sentit, l'arribada de l'elpais.cat contribuirà a eixamplar la base de lectors i la pluralitat informativa d'un ecosistema informatiu d'enorme vitalitat. Sorprèn, això sí, que Rajoy vegi “amb plena congruència” que “un president del Govern [espanyol] es pugui dirigir als catalans en llengua catalana i a través d’un mitjà català”, no perquè no pugui tenir raó, sinó perquè ha trigat ben bé vint anys en fer-ho. I això que l'objectiu d'elpais.cat és, segons el mateix Rajoy, el de “portar a les llars catalanes un missatge molt clar: el de l’estima, tan profunda, del conjunt dels espanyols”.