VISA pour l'image 2011 està obert del 27 d'agost a l'11 de setembre. Foto: Tània Tapia / ACN.

Visa pour l'Image és fotoperiodisme en estat pur. Perpinyà acull del 27 d'agost a l'11 de setembre unes 25 exposicions recents de professionals que han aposat per explicar una història que sovint no té cabuda als mitjans de comunicació, bé per incòmoda o bé perquè requereix d'un nivell més profund de reflexió i, per tant, d'espai.

Al festival hi conflueixen centenars de persones interessades en la fotografia o en conèixer racons de món i històries oblidades que els fotògrafs rescaten. És el cas de Bertran Gaudillère que fotografia durant tot un any els intents d'expulsió de Guilherme, un "sense papers" angolès al voltant del qual es va crear un moviment de suport per evitar la seva expulsió de França.

Molts fotoperiodistes arrisquen fins i tot la seva vida per prendre unes imatges que, en ocasions, no arriben al gran públic ni es publiquen als mitjans generalistes. Per això, el festival Visa Pour l'Image -que ha arribat a la 23ena edició- és una trobada per als professionals de tot el món que, des de fa anys, han de suportar a més la crisi del sector dels mitjans de comunicació i l'arribada de noves tecnologies que fa que les fotografies de professionals i no professionals es puguin difondre quasi instantàniament.

Per això, el director del festival, Jean-François Leroy, ha volgut posar de manifest aquest any la importància que hi hagi fotoperiodistes "trepitjant el terreny" per esborrar així "l'ús del condicional" que, segons afirma, s'està estenent pels mitjans. Leroy ha argumentat que hi ha publicacions i mitjans que basen les informacions en "rumors i condicionals" mentre que una fotografia pot mostrar el fet en sí sense titubejos.

Leroy ha assegurat que el festival ha arrencat amb molta força -el primer dia ja van passar 500 persones més per les exposicions que quan va començar l'edició de l'any passat- i ha remarcat que a Perpinyà es pot veure "l'excel·lència de la fotografia" i, a més, gratuïtament.

Entre les temàtiques que es reflecteixen en les exposicions n'hi ha per a tots els gustos però sempre amb un marcat accent d'actualitat. Per això, els reculls sobre els terratrèmols del Japó i les seqüeles que encara viu Haití o les revoltes al món àrab tenen important presència. Però també d'altres temes que no copen tants titulars als diaris però que amaguen realitats fosques i tràgiques.

"Darrera les xifres hi ha rostres"

Bertrand Guadillère col·lobora amb una associació d'ajuda als immigrants sense papers. Li van demanar que anés a fer unes fotografies a un home d'origen angolès de 45 anys, en Guilherme, perquè el volien expulsar malgrat que feia vuit anys que era a França i hi tenia dos fills nascuts. El que havia de ser un reportatge per treure'n dos o tres fotografies ha desembocat en un treball d'un any de seguiment.

"Molts dies no prenia fotos, ha d'existir una distància entre el fotògraf i la història perquè es tracta d'explicar què li passa a ell i no la relació que s'ha establert entre nosaltres", ha explicat el fotògraf.

Entorn el cas d'en Guilherme es va desfermar un actiu moviment social de suport per evitar que fos deportat al seu país devastat després de 25 anys de guerra. Gaudillère ha retrat tots i cadascun dels moment d'angoixa que Guilherme, la seva família i tothom que li va donar suport van passar durant els deu mesos que va ser empresonat. Finalment, la pressió exercida pel grup va evitar que el fessin fora de França l'any passat però, tal i com lamenta el fotògraf, a dia d'avui encara no ha obtingut els papers.

"Em va semblar que la història d'en Guilherme, malgrat ser un cas particular, reflectia perfectament els problemes que tenen els immigrants sense papers a França", reflexiona Gaudillère que posa de manifest que en deu anys el saldo migratori no ha canviat però sí ho han fet les lleis i el discurs polític vers els immigrants il·legals que, segons denuncia, s'ha endurit. "L'any que ve podria fer exactament el mateix reportatge amb un altre cas perquè darrere de les estadístiques i les xifres fredes hi ha persones i casos de gent que pateix", ha remarcat.

Per això, espera que amb el fet d'exposar al festival -per on l'any passat hi van passar més de 225.000 persones- pugui fer que la gent reflexioni entorn els problemes de la immigració il·legal a França.

"Gran Bretanya no és només un país ple de bojos pel futbol"

Qui s'ha preguntat mai si a Gran Bretanya existeixen organitzacions mafioses? Dons el fotògraf Jocelyn Bain Hogg hi ha estat a dins i ha fotografiat els seus integrants tant fent negocis com gaudint de la família. Aquest fotògraf anglès ja va fer el primer treball sobre la màfia britànica fa deu anys i ara presenta al Visa pour l'Image les instantànies que ha fet a la segona generació d'aquesta "família" de mafiosos.

"Algunes coses han canviat en aquests anys, la màfia d'anglesos s'ha barrejat també amb els russos, els kosovars o els albanesos i turcs i ja no fan negocis al centre de Londres, s'han desplegat cap l'oest de la ciutat", detalla aquest fotògraf que ha compartit amb integrants de la màfia tant festes, com combats de boxa il·legals i també la comunió o l'aniversari d'alguns dels fills. "Són igual delleials a l'organització i els negocis bruts com als fills", ha remarcat com a característica.

"Ells ja em coneixen, saben que jo sóc fotògraf i no vull ser còmplice de res i, per tant, no faig fotografies de ningú cometent crims o delictes", assegura des de la sala on està exposada la seva mostra. Les fotografies, en blanc i negre, insisteixen sobretot en el rostre i la fesomia d'aquests mafiosos anglesos. "La gent es pensa que a Anglaterra només hi ha fans del futbol però no, també hi ha un submón que no és tan conegut", ha afirmat Bain Hoog que assegura que el cas anglès és extrapolable a pràcticament tots els països perquè sempre "hi ha un submón amagat".

Mafiosos esnifant cocaïna, a festes amb prostitutes o actrius porno, bevent, a dins una limusina. Són imatges que retraten una altra classe i que, segons assegura el fotògraf, han passat totes per la supervisió del cap de la màfia. "Evidentment que les han vist, no vull tenir cap problema amb les meves cames", bromeja.

Per endavant encara queden dues setmanes perquè els interessats en la fotografia s'acostin a Perpinyà a gaudir de les exposicions. L'any passat van visitar la mostra 225.000 persones que van deixar una xifra de negoci de 3,2 MEUR a la ciutat.


- Galeria de fotos (2010)