Homenatge a Joan B. Culla, «el gran historiador del present»

El CCCB acull un massiu acte de reconeixement a la trajectòria de l'investigador ara que la salut el retira del debat públic amb presència del president Aragonès i nombroses figures de la societat civil i la política

Joan B. Culla amb els presidents Aragonès, Pujol, Montilla i Mas en l'homenatge d'avui.
Joan B. Culla amb els presidents Aragonès, Pujol, Montilla i Mas en l'homenatge d'avui. | Hugo Fernández
21 de setembre del 2023
Actualitzat a les 22:16h
Potser han estat l'historiador Borja de Riquer i el filòsof Josep Ramoneda els qui millor han resumit l'acte d'homenatge a l'historiador Joan B. Culla que s'ha celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), coorganitzat pel diari Ara. Borja de Riquer l'ha definit com "el gran historiador del present", qui millor ha ajudat a entendre el present a partir de la reflexió històrica. Ramoneda ha definit Culla com "una persona d'ordre en el millor sentit" i s'ha referit a l'ordre que deriva "d'un cap molt ben moblat, amb consciència dels límits", elogiant els seus articles. Uns textos, ha dit, construïts amb "estructura narrativa sòlida que deixa anar algun míssil contra la falsedat i la frivolitat dels que es creuen el que no són".
 
Joan B. Culla ha acabat la seva etapa com a professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) després de gairebé cinquanta anys de donar classes. Una fi d'etapa a la universitat que ha coincidit amb una malaltia que ha avançat i l'ha decidit a interrompre les seves col·laboracions a la premsa. Un motiu que ha impulsat amics i companys a retre-li l'homenatge d'avui. Aquí podeu recuperar l'entrevista que va concedir a Nació l'agost passat.

Antoni Bassas ha presentat un acte molt coral en què han intervingut moltes de les persones que han compartit episodis de la vida de Culla. El conseller Joaquim Nadal, amb qui es va conèixer l'any 1977 a la UAB; la també historiadora Conxita Mir, que ha destacat algunes de les obres de Culla, com el magnífic estudi sobre el lerrouxisme; Salvador Alsius i Mònica Terribas han rememorat el Culla més televisiu; Esther Vera ha elogiat el nivell de la seva ploma polemista i rigorosa. I així tots els intervinents. 

S'ha recordat el seu paper de gran divulgador del passat recent, des dels anys del programa Memòria popular, a finals dels anys 70, al canal català de TVE. I s'han mostrat imatges d'aquells anys, com quan es va fer un telenotícies inspirat en els anys de la Setmana Tràgica del 1909, i on Culla va arribar a encarnar el cònsol francès a Barcelona. I Borja de Riquer a un guàrdia civil. 
 

Joan B. Culla, amb el president Aragonès i la resta d'autoritat i intervinents al CCCB.s Foto: Hugo Fernández



L'acte ha aplegat molta gent, amb nombroses personalitats de la vida acadèmica i social, amb el president Pere Aragonès al davant, i els expresidents Jordi Pujol, José Montilla i Artur Mas, així com el ministre d'Universitats, Joan Subirats. I ha conclòs amb una breu intervenció de Culla. Abans, Borja de Riquer s'havia referit ala dignitat amb què afrontava la seva malaltia. I Culla n'ha donat un altre exemple en les seves paraules, en què ha assegurat que mai creia que diria els mots "amics i amigues" donant-los la rellevància amb què ara ho feia. Ni en aquest moment ha volgut evitar la ironia, qualificant l'acte com "una vetllada hiperbòlica en què l'objectivitat ha estat sacrificada sense escrúpols en l'altar de l'amistat". 

Culla ha afirmat que encara que li agrada "enrotllar-se com una persiana", però que no disposava de les forces precises per fer-ho: "Tot això que us estalvieu". Aquest "homenatge inesperat", ha dit, és "l'equipatge més preciós per al viatge que em resta per fer".  
La història de Joan B. Culla, com la de tots, conclourà. Però en el seu cas en la seguretat que la seva recerca i la manera d'explicar-la, en forma de llibres, programes televisius o articles a la premsa, romandrà per ajudar-nos a entendre el nostre present. Un estri aquest, el de la història ben explicada, on Culla sempre ha excel·lit i que farà que mai se'n vagi del tot.   
Arxivat a