L'hispanista Ian Gibson presenta aquesta tarda a Cotlliure el llibre Los últimos caminos de Antonio Machado (Espasa). Ho fa en la mateixa població del Rosselló on l'escriptor i poeta va morir i roman enterrat. El 22 de febrer proper farà 80 anys de la seva mort i el llibre no pot ser més oportú. En el seu estudi, Gibson aprofundeix en els darrers anys de l'autor de Soledades i Campos de Castilla i té molt d'homenatge a una de les figures literàries que han deixat més petjada en la cultura espanyola.

Antonio Machado (Sevilla, 1875-Cotlliure 1939) va ser un dels autors més significatius de l'anomenada Generació del 98, trasbalsada per la crisi que va afectar Espanya amb motiu de la pèrdua de les darreres colònies. D'idees liberals i progressistes, mestre d'escola, Machado va abraçar amb il·lusió l'adveniment de la Segona República i s'his va comprometre a fons.

De Madrid a la frontera

Els darrers dos anys i mig de la vida de Machado són un viatge de fugida davant el feixisme. Va viure els primers mesos de la Guerra Civil a Madrid, però davant l'avenç de les tropes franquistes es va traslladar a València. Va ser un altre poeta, Rafael Alberti, qui va implorar a Machado que no ajornés més dies la seva sortida de la capital, ja que l'entrada dels facciosos era una probabilitat real. Fins al 1938 va estar a València, però de nou l'ofensiva dels franquistes el va dur a buscar un nou refugi. En aquest cas, a Catalunya. Primer a l'hotel Majestic i després a una residència de Sant Gervasi.

Va ser des d'aquí que va viure, amb la salut ja molt afectada, els últims mesos de la República. El gener de 1939, va iniciar el que seria el seu darrer viatge, el de l'exili. El va acompanyar en aquest epíleg la seva mare, Ana Ruiz, de 90 anys. Es van establir a Cotlliure, al Rosselló. Les últimes setmanes van ser com les de la República: patètiques i agòniques. Sense recursos, va tastar l'amargor de la derrota irreversible. Ja no viuria ni tan sols la fi oficial de la guerra. El 22 de febrer, afectat d'una pneumònia amb complicacions, va morir. La seva mare moriria tres dies després.

La seva tomba a Cotlliure continua sent lloc de peregrinació i símbol de la memòria republicana i democràtica. Quaranta-tres anys després de la mort del dictador, malgrat totes les lleis i referències a la memòria històrica i les controvèrsies sobre l'exhumació de Franco, el cert és que Machado resta enterrat a l'exili. Com també un altre símbol republicà espanyol, Manuel Azaña, en aquest cas a Montauban. Un senyal -un altre- dels límits que encara presenta la recuperació de la història dels vençuts.

Especialista en Machado i Lorca

Gibson (Dublín, 1939) coneix l'obra de Machado. Aquest que presenta avui no és el primer llibre sobre el poeta. En va escriure una biografia completa amb el títol Ligero de equipaje. Gibson va connectar amb la cultura espanyola a través de la figura de Federico García Lorca. El seu estudi La represión nacionalista de Granada y la muerte de Federico García Lorca (Ruedo Ibérico, 1971) va ser el primer d'un seguit de llibres que van aportar moltes dades sobre l'assassinat del poeta a mans del bàndol franquista. En la seva bibliografia hi ha també monografies sobre Salvador Dalí i Luis Buñuel.