Ja fa molts anys que l'abadia de Montserrat va tenir l'excel·lent idea de celebrar un concert de Setmana Santa la nit del Diumenge de Rams. Al llarg de la seva història, així, s'han pogut escoltar importants vetllades musicals com la que van protagonitzar, ja fa força anys, el director basc Juanjo Mena i la soprano bagenca Núria Rial amb la interpretació d'un sublim Ein deutsches Requiem de Johannes Brahms per al record.
Amb l'arribada de la pandèmia, l'any 2020, el concert va haver de suspendre's, però ja l'any passat es va reprendre amb un programa de cantates bachianes per al Diumenge de Rams i Quaresma a càrrec del Bach Collegium Barcelona. El concert d'enguany ha caigut a les mans de l'interessant cor Fòrum vocal sota la direcció de Xavier Sans amb la interpretació de les gairebé insòlites en les nostres programacions Set paroles du Christ (1867) de Théodore Dubois (1837-1924).
Malauradament, però, aquest programa no va portar el nombrós públic que sol congregar-se en aquest concert de Setmana Santa. Això va ajudar fermament per a la creació d'un bell clima de recolliment i interioritat d'allò més adient per a una obra que, igual que les de Franz Joseph Haydn (1732-1809) o César Franck (1822-1890), indaga i aprofundeix musicalment en el misteri inherent d'aquest darrer i important episodi de la vida de Jesús de Natzaret commemorat el Divendres Sant, en l'anomenada cerimònia de les tres hores, exactament entre les 12 i les 3 del migdia. Original per a cor, solistes i orquestra, la proposta del Fòrum vocal va consistir, però, en la versió per a orgue i timbales de Norris L. Stevens.
Abans de l'inici de l'oratori de Dubois, es va poder escoltar Terra tremuit per a orgue i percussió d'Andreu Diport i Feliu (1998), una obra que va preparar perfectament l'inici d'un oratori que amb els anys ha quedat com l'obra més representativa d'aquesta figura del romanticisme francès, deixeble d'Ambroise Thomas (1811-1896) i que el 1861 va obtenir el prestigiós Premi de Roma del Conservatori de Paris amb la seva cantata Atala. Més enllà de la seva funció com a pròleg instrumental, Terra tremuit va corroborar, una vegada més, la realitat que, a hores d'ara, el nostre panorama musical compta amb una important generació de joves compositors que cal normalitzar amb la seva presència en els programes, tal com va apostar desacomplexadament el Fòrum vocal. Si escoltar aquesta obra de Diport va ser un privilegi, no menys ho va ser comptar amb l'exquisit i atent acompanyament de l'organista de Navarcles Vicenç Prunés amb una versió per a orgue de l'original obra orquestral que és capaç d'assolir una nova dimensió a aquest oratori romàntic.
Dignes de menció van ser també les contribucions dels solistes Rita Morais (soprano), Oriol Guimerà (tenor) i Oriol Mallart (baríton). De tots ells va emportar-se els majors mèrits la soprano portuguesa amb una actuació de molts quirats. Submergits de ple en l'arquitectura d'una obra que bé mereixeria de ser més present a les nostres programacions, el Fòrum vocal va oferir una més que correcta versió on sobretot en va destacar l'equilibri i transparència en la textura, però també l'acurat treball del text, propi d'un director avesat en el treball amb conjunts vocals historicistes.
Interessant interpretació de «Les set paraules de Crist a la Creu» a la basílica de Montserrat
Original per a cor, solistes i orquestra, la proposta del Fòrum vocal va consistir, però, en la versió per a orgue i timbales de Norris L. Stevens
ARA A PORTADA
Publicat el 11 d’abril de 2022 a les 11:27
Et pot interessar
-
Cultura L’auge de la música en viu a Barcelona: el saxofonista com a protagonista en esdeveniments i celebracions
-
Cultura Lluís Llach s'uneix a Els Catarres i Roger Mas en una nova versió de «País Estrany» per la Diada
-
Cultura «Ens agraden els perdedors»: Toni Soler explica per què Catalunya no és una potència mundial
-
Cultura «La Catalunya d'abans del 1714 era un país d'una modernitat extraordinària»
-
Cultura Subhasten una pintura inèdita i una escultura icònica de Salvador Dalí
-
Cultura L'Aragó insisteix a portar la contrària al MNAC per les obres de Sixena