L'escriptora Isabel-Clara Simó aquest dimarts a la llibreria Laie Foto: Xevi Freixa Per a Isabel-Clara Simó hi ha dues classes d'escriptors. "Els que miren cap endins i creen el seu melic literari, i els que miren cap enfora". L'escriptor perfecte, diu, és el que sap fixar la vista en ambdues dimensions. Ella, però, es considera dels segons; li agrada "ficar el nas als llocs, escoltar les converses als autobusos..." fins al punt que bromeja: "Una vegada em fotran una hòstia".
Justament el seu últim llibre, 'Tota aquesta gent' (Edicions 62, 2014), que va presentar dimarts passat a la llibreria Laie de Barcelona, és un recull d'històries breus, gairebé impressionistes, tan quotidianes com les que poden passar a l'autobús o al carrer. L'entrada de Simó al món de la literatura el 1978 va ser també amb un llibre de relats, 'És quan miro que hi veig clar'. Tot i així l'autora prefereix escriure novel·la, com va explicar durant la presentació, en què va tenir també unes paraules pel procés català i Solidaritat Catalana, el partit polític on milita.
Contes fugaços sobre el fracàs quotidià
El conte és un gènere al qual Simó té "un gran respecte" perquè "recorda molt a l'expressionisme pictòric: et fan dues ratlles grotesques i et reflecteixen un univers diferent per a tots els que miren el quadre". Potser per això al llibre hi ha contes que ocupen menys d'una pàgina i el lector n'ha d'acabar d'escriure algun amb la imaginació, com el que podria parlar de la pedofília però també no parlar-ne, diu l'autora.
'Tota aquesta gent' es divideix en tres parts. La primera, segons Simó, "està entre la frontera del relat dramatúrgic i narratiu perquè es podria interpretar perfectament en un escenari", cosa que l'escriptora ha confessat que li encantaria. A la segona part, s'hi troben "contes contemporanis d'un tempo molt lent", ja que l'objectiu de Simó era "crear atmosfera", i l'última és un relat breu dedicat al periodista Vicent Sanchis perquè a l'escriptora li va venir la inspiració per fer-lo mentre tots dos veien un espectacle del Circ de Soleil: "Vam fer una expressió de plaer en veure l'escena que va ser el nus que va produir el conte".
L'homosexualitat masculina, a la propera novel·la
Durant la presentació, Simó també ha recordat "l'alegre intensitat" amb què va viure la campanya electoral de Solidaritat Catalana, formació de la qual és militant. Fins i tot s'ha referit a la independència quan en parla de l'element que uneix les parts del seu últim llibre: "L'element és el títol, tots nosaltres, que som tots uns infeliços, uns fracassats, transitem per la vida sabent que hem perdut la partida..." I, parlant de partides, just després afegia: "Bé, serem independents". També ha fet referència al bon moment cultural que s'està vivint i a les retallades d'"ases" en cultura: "Realment, el govern d'Espanya et fa venir ganes de ser independentista encara que no ho siguis".
D'altra banda, l'escriptora ha situat el conte al mateix nivell que la novel·la, tot i que aquest últim gènere és on se sent més còmode. Ara precisament n'està escrivint una sobre un fotògraf i un professor de llatí que tenen una relació, ja que troba molt cruel com es tracta l'homosexualitat als patis d'escola o des dels partits polítics i l'església. La novel·la jugarà amb elements paratextuals com les acotacions dels personatges a peu de pàgina i Simó n'ha avançat les primeres línies: "Jo no sabia que era homosexual fins que no vaig conèixer el Jonàs".
