Isona Passola: «Un país sense ficció és un país incomplet»

Una ficció de qualitat també és una estructura d'estat. Potenciar la producció cinematogràfica catalana i fer normal l'ús del català en el cine és una de les obsessions d'Isona Passola (Barcelona, 1953), una de les directores i productores més destacades del país. Ha dirigit documentals com Cataluña-Espanya i ha produït la trilogia El mar, Pa negre i Incerta glòria amb Agustí Villaronga, sobre la Guerra Civil. La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català es prepara per la gala dels Premis Gaudí, que tindrà lloc aquest diumenge, i en aquesta entrevista es mostra molt crítica amb l'estat del cine català, que considera bandejat per les institucions.  

- S'acosta la gala dels Premis Gaudí, el 27 de gener. En quin moment es troba el cinema català?

- Hi ha molt bon cinema català, hi ha molt de talent, hi ha bones escoles i professionals. Però es detecta que es roda molt poc en català i que les pel·lícules rodades ho són amb uns pressupostos molt petits i, malauradament, no estan dins dels estàndards pressupostaris europeus. Les pel·lícules en parla no catalana no és que tinguin un gran pressupost, però tenen estàndards més europeus. I cal dir que el català està desapareixent com a versió original.

- I això per què?

- Per una raó molt senzilla: perquè TV3 ha deixat de fer de locomotora de l'audiovisual català. Si TV3 aporta recursos per produir, es produeix. TV3 ha desaparegut en aquest sentit. I vull fer una acusació directa a la presidència de la Generalitat perquè ha abandonat TV3.
 
- Com s'ha arribat fins aquí?

- Entenc que TV3 té una estructura molt antiga, molt carregada de personal. Avui la gent mira més audiovisual que mai, però no el mira per la televisió, ho fa per altres pantalles. Però sí que es fabrica a través de la televisió. La Generalitat no s'ha adonat que, abandonant TV3, queia la ficció catalana. I un país que no té ficció pròpia és un país incomplet. El Govern no s'ha adonat que no posant diners i recursos a TV3 ens quedaríem sense ficció en català.

"La Generalitat no s'ha adonat que, abandonant TV3, queia la ficció catalana"

- Però es podria argumentar que no es disposa de prou recursos i que la crisi ha provocat retallades arreu.

- Però governar és prioritzar. Podem deixar caure la ficció d'un país? No. En un moment en què tenim enquestes (d'Adolescents.cat) que assenyalen que un 71% dels adolescents catalans miren audiovisual cada dia i cada nit. Això vol dir que estem perdent imaginari col·lectiu, estem perdent la normalitat de la llengua en el cinema i aquesta és una acusació directa que faig al Govern i a Presidència. Si volen reformar i arreglar TV3, ja ho faran. Però que destinin una partida pressupostària per a la ficció. Actualment, tot es vehicula a través de l'audiovisual i, per un país com el nostre, tenir un audiovisual fort és existir.     

- La comparació amb el que fan altres països europeus és odiosa?

- Totes les cinematografies tenen el cinema de proximitat, que és el cinema propi, amb el qual la població se sent identificada. I malgrat que la pressió del cinema nord-americà és espectacular, la gent del propi país va a veure el seu cinema. A França hi ha un 45% del públic va a veure cinema francès. Per què? Perquè l'Estat francès sap que el seu cinema és importantíssim. És una eina de cohesió, és un mirall del país en què la població s'hi sent reflectida. A França ho tenen claríssim i hi aboquen molts diners. A tot Europa, de fet. Catalunya, que té una població equivalent a Dinamarca, amb una llengua com el danès, està molt per sota dels nivells europeus. A Dinamarca, per exemple, es fa una sèrie com Borgen, que la veu tot el món i ningú pregunta en quina llengua està feta.

- En quin estat es troben els documentals?

- A Catalunya tenim una gran especialització en documentals. Això sí que es deu a TV3 i és una de les coses que també estan caient. TV3 va fer una gran aposta pel documental, imagino que també per una qüestió pressupostària. I dins d'Europa, la producció del documental català ha pesat. També vam arrancar molt bé en animació.    
 
- Com ha funcionat el Cicle Gaudí, que porta cine català a sales de tot el país?

- Ha estat una iniciativa de l'Acadèmia, que vol fidelitzar el públic, i la resposta ha estat fantàstica. Moltes poblacions que no tenien cinema l'han obert gràcies al Cicle Gaudí. Vam començar l'any 2016 amb dotze localitats i ara ja en som quaranta: divuit a Barcelona, vuit a Tarragona, sis a Lleida i vuit a Girona. I tenim ja una quarantena més de poblacions en llista d'espera que, per manca de recursos, de moment no els podem fer arribar les pel·lícules.

"Som l'única acadèmia del cinema d'un país sense Estat que està dins de l'Acadèmia Europea del Cinema"

- L'Acadèmia del Cinema ja ha superat els seus primers deu anys de vida. En què heu millorat la situació del sector?

- Sempre reivindico el paper del Joel Joan, que va ser qui va tenir la idea de fer una acadèmia catalana. Abans només existia l'espanyola. Som l'única acadèmia del cine d'un país sense Estat que està dins de l'Acadèmia Europea del Cinema, que defensa a capa i espasa la diversitat lingüística a Europa.    

- Amb Agustí Villaronga, ha produït una trilogia sobre la Guerra Civil (El mar, Pa negre, Incerta glòria). Què creu que encara falta per una memòria plena del que va ser la Guerra Civil?

- Falta tot. En un Estat que amb la Transició va fer creu i ratlla de la seva memòria, amb les cunetes plenes de morts... Aquí hi ha hagut el pecat de la Transició. En els països normals que recuperen la democràcia, es parla de tot. I ara, a més, vivim una involució.  

- És membre del CONCA. L'informe anual que es va presentar el novembre...

- El CONCA és una institució interessantíssima que tenen els països civilitzats i democràtics, com l'Arts Council al Regne Unit. Avalua l'estat de la cultura amb una mirada més llarga que la dels governs. El problema és que ningú se l'ha pres seriosament.  

- L'informe alertava contra la pobresa cultural i reclamava facilitar l'accés a la cultura.

- A veure, el pressupost de la Generalitat destina a cultura un 0,7%. Aquest Govern i els anteriors, excepte el temps del tripartit, no entén la cultura com a part de la societat del benestar, que no és només sanitat o ensenyament. També s'ha de canviar la visió centralitzadora que hi ha a Barcelona, que ha concentrat tota la cultura a l'Eixample. Però sense la cultura al costat de l'educació i la sanitat, la societat del benestar trontolla, li falta una pota essencial.      

- Tornant al cine, el CONCA advertia que el públic de cinema havia perdut espectadors: 570.000, més del 30%. És molt.

- Sí, però això també s'hauria de relativitzar perquè la gent no veu pel·lícules a través de les sales, sinó a través de les multipantalles, i aquestes xifres s'obtenen tenint en compte les sales. Es veu més cinema que mai. Per això és tan important disposar d'una potent estructura pròpia de ficció. Jo no amago les meves idees, la independència donaria moltes més possibilitats a Catalunya, però mentrestant s'ha de governar. En una República catalana, la cultura hauria de ser clau, però sense independència també l'ha de tenir. Només els països dictatorials han empobrit la cultura, o l'han feta a la seva imatge. El franquisme era l'anticultura. En canvi, els països del socialisme real se la van apropiar. Si vas a l'est, molts països tenen uns estudis de cinema potents. Es roda molt a Romania, Bulgària o a l'antiga Alemanya de l'est perquè disposa d'uns estudis que aquí no hi són. Allí sí que s'ho agafaven com una estructura d'Estat.